Les finalistes dels Premis Gaudí

Ja teniu la travessa i les crispetes a punt? Aquest diumenge 1 de febrer tindrà lloc la gran festa del cinema català, la gala dels Premis Gaudí. Uns guardons que, segons la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, pretenen “trobar un públic i contribuir a promocionar el cinema del nostre país”. Això sí, sense posar cap model (cinematogràfic o de producció) per damunt de l’altre. De manera que, a la llista de nominades hi trobem films tan diversos com El niño, que retrata el narcotràfic a l’estret de Gibraltar i Stella cadente, el debut de Lluís Miñarro. Us oferim la llista de les candidates amb més possibilitats.

Stella Cadente i El niño, són, precisament les grans favorites. El debut de Miñarro, que compta amb 13 nominacions, és un retrat personal, arriscat, hedonista i desenfadat d’Amadeu de Savoia. Un monarca que, com explica Judith Vives a Núvol  “va intentar modernitzar un país dominat per l’església, l’aristocràcia rància i els carlistes, que amb la seva influència van reduir el monarca a un simple titella en mans dels tecnòcrates”.  Miñarro, continua Vives,  “mostra el confinament del rei que, atrapat al seu palau, s’abandona a un hedonisme decadent. Això és, precisament, el centre de l’interès del director, que mostra les perversions i vicis del monarca i els seus servents amb una mirada que combina la influència pictòrica amb l’estil dels directors que admira o que ha apadrinat en la seva faceta com a productor”.

Per la seva banda, El niño se suma a la llista de thrillers europeus sobre l’estret de Gibraltar tot i que Daniel Monzón prefereix, com bé explica Ruben Collazos, “centrar-se en la faceta de thriller amb coartada romàntica”. Per Collazos, El niño és una pel·lícula que, “si bé poseeix moments de certa intensitat narrats amb l’entusiasme i l’energia necessaris, no acaba de funcionar com a thriller per les més que evidents llicències que es prenen els guionistes”. Tot i així, el film compta amb 15 nominacions, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula de parla no catalana.

A El Niño la segueix, amb 9 estatuetes, la quarta entrega de la sèrie iniciada fa gairebé vuit anys: REC, de Jaume Balagueró. Un hàbil exercici d’alta tecnologia ple de sang, emocions i shocks que en ocasions recorda a les pel·lícules de John Carpenter tot i ser l’entrega més previsible. Com diu David Broc a la revista Fotogramas: “aconsegueix que l’espectador es posicioni més que mai a favor dels zombies”.  10.000 km, de Carlos Marqués-Marcet és una altra de les preferides amb un total de vuit nominacions. La pel·lícula, que va guanyar el Biznaga d’Or a la passada edició del Festival de Málaga, pretén analitzar les relacions a distància, una situació rabiosament actual. Álvaro Casanova, de Cine Maldito, considera que, en general, “és una pel·lícula molt humana, punyent i un retrat de la impossibilitat de molts joves d’avui en dia de trobar, no només una sortida professional, sinó també personal i familiar”. Casanova també destaca el magnífic treball dels dos actors, Natalia Tena i David Verdaguer.

També amb 8 nominacions, entre les quals destaca la de millor pel·lícula, hi trobem Ràstres de sàndal de Maria Ripoll. Una producció que, Aleix Costa considera que s’ha de veure. Un film emotiu i humà que atrapa per la seva naturalitat. “Una història emocionalment transparent on l’espectador se sent testimoni directe d’un guió narrat i estructurat de manera impecable, ple de matisos en la personalitat dels personatges. Maria Ripoll sabia el que tenia entre les mans i ha demostrat saber com lligar-ho per acabar projectant un film mereixedor del reconeixement del públic, com el que va recollir al Festival de Cinema de Montreal” explica a Núvol.

Les altres preferides són Hermosa juventud, L’altra frontera i Born que opten a tres i dues estatuetes respectivament. Després de La soledad i Tiro en la cabeza, Jaime Rosales ha optat per canviar la seva estratègia d’apropar-se a l’espectador. Hermosa juventud narra la història de dos joves enamorats que malden per sobreviure a l’Espanya actual. La pel·lícula, molt més comercial que les anteriors, realitza també una encertada anàlisi social i, a més, dóna veu als menys afortunats.

L’altra frontera és un drama distòpic sobre una mare i el seu fill que escapen d’una guerra, i en intentar creuar la frontera, són internats en un estrany camp d’acollida al més pur estil reality show: Terra de Ningú. Una encertada, tot i que un pèl tòpica, alegoria social de l’actual sistema que recorda a Network, de Sidney Lumet. La darrera de la llista, amb dues candidatures, és Born, de Claudio Zulián. Born és una mena d’epopeia històrica que dóna fe de la vida de Bonaventura, la seva germana Marianna i l’amant d’aquesta, Vicenç, que van viure al barri del Born a inicis del segle XVIII. Martí Sala, de Cine Maldito, sosté que “la història se’ns narra amb una estructura eficaç i molt ben plantejada. Comencem presenciant  una interessant anàlisi de la pobresa, passant després per la transició entre rics i pobres i acabant en una preciosa reconstrucció de la classe alta que va existir (suposem) fa tres segles. Tot això envoltat, a més, d’una preciosa fotografia, absolutament d’acord amb una no menys brillant direcció d’art”.

Trobareu el dossier de pel·lícules nominades als Premis Gaudí aquí.