Hitchcock emmudeix a la Filmoteca

3.12.2015

La Filmoteca de Catalunya ha presentat els abonaments i la programació de l’any 2016, que s’obrirà amb un cicle dedicat a la directora Isabel Coixet. També es commemorarà el desè aniversari de la mort de Joaquim Jordà i s’hi podran veure les pel·lícules mudes de Hitchcock. Si compres un FILMO 10 o un abonament nominal abans del 15 de gener la Filmo et regala un Carnet 2×1 per a qualsevol sessió de cinema fins al 31 de març. Gerard E. Mur ens ho avança al digital de cultura.

Alfred Hitchcock

Alfred Hitchcock

La Filmoteca de Catalunya manté el batec cultural durant tot l’any. Ni tan sols a l’estiu interromp l’activitat. Això significa que el seu funcionament és diferent del d’altres organismes públics que sí que tanquen durant la temporada estiuenca i, per tant, funcionen amb períodes que generalment van de setembre a juliol. En el cas de la Filmoteca,  la programació queda encaixada en cicles d’anys naturals i és a les acaballes d’aquest cicle quan s’anuncia quin serà el programa de la temporada següent. El 2016, l’any que ens ocupa, l’obrirà una retrospectiva de la cineasta gracienca Isabel Coixet —amb pel·lícula recentment estrenada—. A més de revisar gairebé tota la filmografia  de la directora —des de la fantàstica Cosas que nunca te dije a la catàrtica Ayer no termina nunca—, la Filmoteca ha donat llibertat a Coixet per escriure la seva pròpia carta blanca —un recurs molt promogut per la Filmoteca i valorat positivament tant pel públic com pels directors convidats—. El fil conductor de la proposta epistolar de Coixet serà una àmplia fotografia sobre la complexitat i la naturalesa femenines. Entre els films escollits n’hi haurà de molt representatius i lligats temàticament a la seva filmografia com Una mujer bajo la influencia de John Cassavetes o Carta a una desconeguda, l’adaptació de la novel·la de Stefan Zweig dirigida el 1948 per l’alemany Max Ophüls.

L’any seguirà amb un caramel arribat del Regne Unit. Gràcies a la feina de restauració feta pel British Film Institute, la Filmoteca podrà exhibir al febrer totes les pel·lícules mudes que es conserven d’Alfred Hitchcock. Són films poc coneguts pel gran públic, que descobrirà joies filmades durant els anys 20 amb l’empremta inqüestionable del director de La soga. Al programa de març hi destaca un cicle dedicat a Godard. Evidentment, no a tota l’obra de l’apoderat de la Nouvelle Vague —per això necessitaríem almenys una quarta part de les sessions—, sinó a les obres menys exhibides, perdudes entre una extensíssima filmografia, o aquelles més políticament compromeses. Com són la militant Comment ça va i la pràcticament inèdita La Chinoise. Un altre director prolífic que protagonitzarà un grapat de sessions serà el mexicà Arturo Ripstein. Les sales Chomón i Laya projectaran films tan sòlids i representatius del cinema llatinoamericà com El castillo de la pureza i Principio y fin. Ripstein visitarà Barcelona amb la seva dona i guionista de les seves pel·lícules, Paz Alicia Garciadiego; en el cas de Godard, seria inútil esperar-lo.

La primavera fílmica acabarà amb un enfocament precís al documentalisme. Per una banda es commemoraran els 10 anys de la mort de Joaquim Jordà. Númax presenta o Vint anys no és res són exemples del seu estil profundament reflexiu. Rememorar la figura i l’obra de Jordà serà l’excusa perfecta per ampliar el focus i repassar un gruix considerable del cinema documental en català més recent i d’arrel experimental amb la projecció de treballs d’Isaki Lacuesta i José Luis Guerín. L’altre documentalista que aterrarà a la Filmoteca serà Frederick Wiseman, que ja ha confirmat la seva presència al maig a Barcelona.  Wiseman és un dels directors de documentals amb una obra més abundant i continuada. Roda sense cap mena d’intromissions, com un observador a una distància molt pròxima i sens dubte envejable. Ha retratat el pols i el temps de grans institucions com la Universitat de Berkeley, la Comédie Française o darrerament la National Gallery de Londres. Un cop superats els mesos de juliol i agost —dedicats al cinema amputat per la censura i al Hollywood dels 70—, la tardor i l’hivern se centraran en dos grans cineastes europeus. Primer, al setembre, serà el torn de Wim Wenders. Un repàs a la feina del director més heterogeni del cinema alemany i autor de la Palma d’Or Paris, Texas. Al novembre, serà el moment de sentir l’intens impacte del realisme social dels germans Dardenne (Rosetta, Dos dies, una nit). Cinema belga poc propens a la indulgència. Tancarà l’any Kirk Douglas, amb deu dècades de professió interpretativa indiscutible.

Isabel Coixet

Isabel Coixet

Entre les exposicions anunciades, també vinculades als cicles cinematogràfics, n’hi haurà dues que ja s’intueixen de visita indispensable. Durant cinc mesos la sala d’exposicions de la Filmoteca cedirà l’espai a Óscar Fernández Orengo, un dels fotògrafs que més vegades s’ha col·locat davant d’un cineasta, estrella o principiant. Acostuma a capturar-los en blanc i negre i en mida panoràmica. El resultat són retrats frescos i aparentment senzills que l’han dut arreu del món, sempre amb la finalitat de plantar l’objectiu davant de directors i directores. La mostra quedarà arrodonida amb una sèrie d’instantànies dels artistes que han passat per la Filmoteca, fetes també per Fernández Orengo. L’altra exposició en qüestió serà la dedicada a la sala Capitol. Més específicament a la decoració de les façanes del cinema que anunciaven thrillers i westerns i per les quals la gent va atorgar-li el nom popular de Can Pistoles. Será, doncs, un recull de fotografies on es podran veure la varietat decorativa tan característica durant els anys que va funcionar el Capitol. Tot i així, el que s’ha presentat de la programació de 2016 correspon a un 70% de les sessions. El restant la Filmoteca s’ho reserva per a poder actuar amb marge i enllestir nous cicles. Així, encara hi poden haver sorpreses gratificants.