LiberisLiber o la multiplicació dels pans i els peixos

8.10.2018

Dissabte em vaig passejar pel LiberisLiber, la fira d’editorials independents, que se celebra a Besalú el primer cap de setmana d’octubre. Per mi és una cita ja indispensable si vull fer el vermut amb Joan Daniel Bezsonoff, que baixa de Perpinyà a fer un tomb i després una migdiada colossal en una de les terrasses de la plaça Prat de Sant Pere de Besalú. També s’hi produeixen fenòmens meteorològics curiosos. Dissabte passat, com ploguts del cel, hi van caure una colla de militants de Ciudadanos atents a la bibliodiversitat que buscaven llibres en castellà.

Pol Guasch ha guanyat e premi Francesc Garriga | @ Jaume Gual / Liberis Liber

Enguany la fira penjava d’un fil perquè l’organització no va tenir assegurat el suport institucional fins molt tard. LiberisLiber s’ha celebrat igualment perquè és un d’aquells miracles constants de la nostra república de les lletres. La república és un intangible amb què abusem de la nostra fe, però una fira com aquesta pren cos cada mes d’octubre per anticipar-nos les novetats de la tardor. Hi trobes llibres que encara no s’han distribuït i altres títols del fons editorial que t’havien passat per alt. Hi vaig descobrir el primer volum de Wallace Stevens traduït al català, obra de Josep M. Capilla, que ha publicat Godall Edicions. No podia ser que disposéssim de traduccions de Foster Wallace i no en tinguéssim cap de Wallace Stevens, dos autors nord-americans igualment difícils de traduir! L’editora de Godall està a punt de celebrar els cinc anys del segell i no ho podia fer amb un llibre més espectacular. Bravo Matilde!

No va ser l’única troballa poètica. Hi vaig descobrir Lletra impresa, el segell d’un altre Capilla, el valencià Juli Capilla, que ha tingut la gosadia de publicar la poesia completa del portuguès Mario de Sá-Carneiro, en traducció de Vicent Berenguer, un volum que els ha valgut el premi LiberisLiber de poesia. El volum inclou una tria de les cartes que aquest autor suïcida va enviar al seu amic Fernando Pessoa des de París. També hi vaig trobar una antologia de la poesia del basc Joseba Sarrionandia (Pol·len), un exetarra pròfug que viu exiliat a Cuba i que paradoxalment és una dels grans escriptors ‘espanyols’ del nostre segle. Ainara Munt n’ha fet una esplèndida traducció del basc: “Hi ha qui, per força, mor lluny / d’on va néixer. / Alguns taüts s’han d’enterrar lluny / del bressol”.

Una altra primícia de la fira: En braços del pare, la nova novel·la d’Àlvar Masllorens, editada per La Temerària, que ens explica la història d’un pintor madur que observa la seva vida, marcada per la relació amorosa amb dues dones ben diferents. La Temerària és un segell dirigit per Rafael Sánchez Sala i el mateix Masllorens, que ha recuperat recentment tres títols de Virginia Woolf fins ara descatalogats: Una cambra pròpia, Les ones i Els anys.

També hi vam descobrir Mosaics Llibres, editorial de literautura infantil i juvenil que dirigeix Merche París i que ha publicat Els menjamitjons, de Pavel Šrut (1940-2018), un clàssic de la literatura txeca contemporània. París m’explicava que només publica cinc llibres l’any, per poder-los editar i promoure amb l’atenció que mereixen. Edició artesanal.

Una altra novetat important la vaig trobar a l’estand de Comanegra. Joan Sala ha publicat el Wally del Procés, un còmic il·lustrat per Toni Galmés, que ens convida a trobar l’Estel·la, la protagonista del llibre, enmig de les tumultuàries escenes del Procés, inclosa la del Piolín. Buscant l’Estel·la entre tants detalls hilarants t’hi pots deixar la vista, però “S’ho beu tot, l’ull golós,/ la ment s’enfila esperitada”, com deia el poeta Carles Morell tot recitant el poema inèdit ‘A la meva amiga Lara’, durant l’escaramussa poètica compartida amb Carla Fajardo, Núria Pujolàs, Maria Isern, Andreu Subirats i l’elèctrica Maria Sevilla, que va pujar i baixar de Besalú amb el bus indie que cada any fa el trajecte fins de llançadora de a fira.

 

Busqueu l’Estel·la al Concert per la Llibertat que ha dibuixat Toni Galmés a ‘On és l’Estel·la?’

LiberisLiber és més que una fira. És també un festival de les idees i la poesia. Cada any acull presentacions, debats, i la concessió del premi de poesia Francesc Garriga, que enguany ha guanyat el joveníssim Pol Guasch amb el recull Tanta gana. Convocat per les editorials LaBreu, Buc, AdiA i Cafè Central –amb el patrocini de Liberisliber– aquest premi es proposa rememorar l’amic i poeta i només hi poden concórrer poetes totalment inèdits.

En la seva acta el jurat ha declarat: “Qui vulgui enfrontar-se a Tanta gana es trobarà amb un volum energètic, carnal, mòrbid, degudament original i dotat d’una forta contundència a partir d’imatges d’impacte, clarivident a partir de versos que punyen l’esperit d’una ànima en rebel·lia contra un sistema amarat de mediocritat”.

La multiplicació dels pans i els peixos

Les fires van molt bé per seguir l’actualitat editorial, però hem de viure el present sense sotmetre’ns sempre a la tirania de l’actualitat, que és una trituradora despietada. Ho deia Joan-Carles Mèlich, al col·loqui que va compartir amb Mercè Ibarz, Clàudia Pagès i Xavier Bassa. Mèlich té tirada a oposar conceptes i fer-los antagònics. “Hi ha molta crítica i poca transgressió”, deia dissabte a Besalú. “La crítica és una operació del sistema i un educador ha d’argumentar sempre contra el sistema”. També va oposar allò polític i allò ètic. O si ens prenem la llicència d’Ignasi Moreta, lo polític i lo ètic. “Si lo polític s’ocupa del legal, lo ètic és l’esfera del legítim. Lo polític és sempre colonitzador, és com un rei Midas, que tendeix a convertir en polític tot allò que toca”, com quan un ramat de militants de Ciudadanos aterra a Besalú buscant llibres en castellà per fer-se la foto en una fira d’editorials indies. I és la profecia autocomplerta perquè es troben que fora d’alguns editors de Madrid, Santander, Sevilla, Saragossa o Monzón, la majoria de segells catalans de la fira, amb algunes execpcions, publiquen exclusivament en català. “Somos ciudadanos de Albert Rivera y de Inés Arrimadas y todos están en contra nuestra”, em deia una de les militants que acompanyaven els diputats de C’s que van venir a passejar. Però la realitat és tossuda. “Podem allunyar-nos de la política, però no pas de lo polític”, deia Mèlich, “L’ésser humà és, ha estat i serà polític. Sempre que hi ha cultura hi intervé lo polític, però si només hi ha política, la barbàrie pren el lloc de la cultura”.

La programació de les activitats de LiberisLiber, que comissaria Miquel-Àngel Codes, està feta amb tota la intenció de fer aflorar valors literaris que no han tingut prou exposició pública. Al matí s’hi presentava Les nimfes sota el sol, de Josep M. Argemí, publicat per AdiA Edicions, una novel·la ambientada a Mallorca que Jaume Pons Alorda ha defensat per terra, mar i aire i que Bernat Dedéu comentava amb fruïció a Besalú: “Avui al nostre país la dissort o la derrota és més sexi que la recerca de la felicitat. I Argemí novel·la la història de tres noies que cerquen la beatitud. Jo sóc mozartià, i els mozartians pensem que l’alegria i la ingenuïtat funcionen” deia Dedéu. Argemí va explicar que és de mare mallorquina i que de petit havia passat molts estius a Mallorca. “Em despertava amb els tocs de campana del barri de la Seu”. El món que descriu recorda a Villalonga, però allà on l’autor de Bearn s’abonava al sarcasme, Argemí ha buscat un equilibri entre la ironia i el lirisme. “És com si Argemí hagués trobat un moble antic i l’hagués restaurat per convertir-la en una cosa nova sense caure en la nostàlgia”, rematava Dedéu.

LiberisLiber va reunir també tres editores que han publicat l’obra de Marguerite Duras en català. Maria Bohigas, de Club Editor, Judit Pujadó de Sidillà Edicions i Ester Andorrà de LaBreu van fer-nos una exègesi impressionant dels textos que han editat d’aquesta autora francesa que en un mercat editorial normal probablement estaria tota publicada en un mateix catàleg, com ha fet Tusquets en castellà. En català s’ha publicat gràcies a la devoció personal de tres editores que l’han defensat des de les trinxeres indies. Són un exemple il·lustratiu del mosaic editorial que LiberisLiber ens va descobrint any rere any, i que sigui per molt temps. Gràcies, Miquel Àngel Codes i a tot l’equip de LiberisLiber per fer-nos visible la multiplicació dels pans i els peixos. L’any vinent, amb una mica més de suport institucional, convertirem l’aigua en vi, com va fer aquell a les noces de Canà!