Les Medes i Bollani, un primer tast

9.07.2018

Hi ha un lloc al Baix Empordà on, a l’estiu, els peus de la gent es belluguen sols amb la música. Allà on la terra acaba i es fon amb el mar en un penya-segat abrupte, el jazz s’emmiralla en el blau de l’aigua. L’escenari: el mediterrani i les illes Medes, que s’ho miren de fons. Durant quatre dies, del 19 al 22 de juliol, el passeig del Molinet reunirà, per primera vegada, ritmes improvisats i la brisa marina per donar vida al jazz més idíl·lic. La cinquena edició del Jazz Festival l’Estartit ja és pràcticament aquí.

És tasca complicada fer-se lloc entre la diversitat d’oferta cultural i, en concret, musical que acaramulla la Costa Brava durant el juliol i l’agost. Al llarg de la seva curta trajectòria, el Jazz Festival l’Estartit ho ha anat aconseguint i, enguany, espera engrandir el seu nom amb un excel·lent programa –més concentrat– que combina concerts de jazz clàssic, música blues i sessions de DJ. Durant els pròxims dies anirem desvelant tots els seus secrets i coneixent tots els suggeriments que alberga. A continuació, fem un primer tast de les tres propostes més llamineres del menú. Tres mirades, tres maneres diferents d’entendre el jazz. Els concerts d’Stefano Bollani Quintet, de Julian Lage Trio o el de Paolo Fresu, Richard Galliano & Jan Lundgren es postulen com a grans reclams per al públic.

Stefano Bollani ©Erminando Aliaj

L’himne a la vida d’Stefano Bollani Quintet

Stefano Bollani (Milà, 1972) és la cirereta del pastís; la principal atracció del cartell. Dins la música instrumental és pràcticament una estrella, un dels compositors i pianistes italians més admirats del moment. Acompanyat de Jorge Helder al contrabaix, Jurim Moreira a la bateria i Armando Marçal i Thiago da Serrinha a la percussió, arriba de gira mundial a l’Estartit per presentar els sons brasilers de Que Bom (Alobar, 2018), el seu darrer treball. Marqueu-vos-ho a l’agenda: el divendres 20 de juliol, a les vuit del vespre, el passeig del Molinet s’omplirà de bossa nova.

Setze nous temes, amb la veu de convidats de prestigi com Caetano Veloso o João Bosco, componen un himne alegre i contagiós a la vida. El jazz viu de Que Bom manté la melodia distintiva d’Stefano Bollani i, alhora, recupera el ritme brasiler que l’artista ja va experimentar fa deu anys amb Carioca (EmArcy, 2007). Tanmateix, Brasil sempre li ha despertat un gran interès; Bollani i la cultura del país sud-americà han establert un lligam profund i preciós. Músic precoç, de jovenet enamorat de Louis Armstrong, va introduir-se al panorama jazzístic als anys noranta amb el trompetista Enrico Rava com a mentor. Amb ell va enregistrar tretze àlbums. Des d’aleshores i sense aturador, no ha parat de créixer fins a, pràcticament, esquerdar les fronteres entre el jazz i la música clàssica.

 

La guitarra de Julian Lage Trio

Vint-i-dues hores abans, dijous 19 de juliol a les deu de la nit, una de les guitarres més juganeres i personals del jazz contemporani s’apoderarà de l’escenari del Molinet. Amb només trenta anys, el nen prodigi i guitarrista nord-americà Julian Lage ofereix una de les propostes més seductores del Festival. Amb influència del blues, de la música clàssica, el jazz, el folk, el country i el rock and roll, la seva tècnica i la seva expressió artística formen part de l’elit jazzística des de ja fa deu anys.

A Modern Lore (Mack Avenue Records, 2018), l’àlbum que triomfa arreu i que ara arriba a Catalunya, la guitarra de Lage es converteix en la protagonista del trio que forma amb Jorge Roeder al contrabaix i Eric Doob a la bateria. En aquest recull de cançons, Lage fa un homenatge a la tradició de la guitarra en el món del jazz. “Volia que totes les cançons d’aquest àlbum tinguessin un ritme ballable, una espècie de sensualitat que, fins i tot sense la guitarra, sonés bé”, explicava en una entrevista. De ben segur que amb ‘The Ramble’ o ‘Atlantic Limited’ molts peus es bellugaran sols amb la cadència de la seva música.

 

La brisa del Mare Nostrum

El tercer suggeriment que fem en aquesta primera prèvia del Festival Jazz l’Estartit és Mare Nostrum II (ACT Music, 2016), un àlbum sensible, tendre i reflexiu que la trompeta sarda de Paolo Fresu, l’acordió francès de Richard Galliano i el piano suec de Jan Lundgren porten a la Costa Brava. És la continuació de Mare Nostrum, l’àlbum de jazz paneuropeu que van compondre fa una dècada. L’espera s’ha fet llarga, però ha valgut la pena. El temps ha enfortit una aliança musical d’herència cultural heterogènia i, en canvi, l’esperit aventurer del grup no ha envellit. El mar és i ha estat la seva inspiració, el punt d’encontre de tots els viatges que és capaç de fer amb el seu jazz líric. La seva música, com el bressol de les onades, transporta a paisatges sonors tan idíl·lics com les illes Medes. Dissabte 21 de juliol les tindran davant i el mar deixarà de ser una inspiració. Serà el mirall del seu jazz.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Sense ser fan del jazz, acabo de descobrir un parell de meravelles musicals que tocaran a l’Estartit. Mil gràcies.