Les mans de Farida Abbas

9.10.2017

Aquestes són les mans de Farida Abbas, una jove yazidita, que hi duu tatuat el nom del seu poble: Kojo. Farida era estudiant quan l’agost de 2014 l’ISIS va irrompre a Kojo, un petit nucli a les muntanyes del nord de l’Iraq. Va matar tots els homes del poble que s’havien negat a convertir-se a l’Islam i va agafar dones i infants com a ostatges. Durant quatre mesos, Farida va patir tota mena de tortures, mentals i físiques, com a esclava sexual. Va poder fugir de les urpes d’Estat Islàmic. Aquesta setmana ens explicava la seva història a Girona, on ha rebut el premi Liberpress Catalunya 2017.

Les mans de la Farida Abbas.

La Farida té la mirada espantada i alhora plena de dignitat. Perviuen encara als ulls les traces d’un dolor molt profund, que segurament es remunta a generacions i segles de persecució. M’explica que va patir captiveri durant quatre mesos, en què va patir abusos sexuals, fins que un dia, després de donar per fet que l’endemà l’executarien, va decidir provar sort i escapar-se de les mans dels seus captors. Sabent que ja no tenia res a perdre, per pura deseperació, va convèncer les seves companyes de presó perquè fugissin amb ella. Aquella mateixa nit van aconseguir escapar-se del campament d’ISIS. Va anar a parar a un camp de refugiats, on va poder retrobar-se amb la seva mare i tres dels seus germans. El seu pare i germà gran es troben en parador desconegut i és molt possible que hagin estat assassinats per Estat Islàmic.

La Farida forma part d’una comunitat religiosa que ha estat acusada d’adorar el dimoni. El Yazidisme és una religió preislàmica de l’Orient Mitjà d’origen remot que es remunta als segles VII i IV abans de Crist i a l’antiga Pèrsia, sobretot al zoroastrisme. Com explica molt bé Dolors Bramon en aquest article publicat a l’Ara, “la majoria han viscut al Kurdistan i parlen un dialecte kurd, però n’hi ha petits grups a Armènia, Geòrgia, l’Iran, Rússia, Síria, Turquia, els Estats Units i Europa, principalment a Alemanya. Avui en dia no passen del mig milió de persones i sempre han estat mal vistos.

“Segons la seva doctrina, Déu és el creador del món, però no el seu conservador, una funció que correspon a set àngels”, explica Bramon. “El principal rep el nom de Melek at-Taus o “àngel del paó”, símbol de la immortalitat i del sol, i l’assimilen a l’àngel caigut. D’aquí prové la falsa creença que adoren el diable, a qui consideren un ser benèvol que es va exiliar del Paradís per voluntat pròpia en negar-se a la demanda divina de prosternar-se davant d’Adam. Sostenen que les llàgrimes del seu penediment es van recollir durant 7.000 anys en set gerres i amb això es va aconseguir extingir el foc de l’infern”.

Farida Abbas a Girona, on ha recollit el premi Liberpress, que concediex la Diputació de Girona

La Farida ha explicat la seva història en un llibre publicat a Alemanya, país que l’ha acollit com a refugiada. Com la seva compatriota Nadia Murad (vegeu vídeo més avall), ha decidit dedicar la seva vida a donar a conèixer el genocidi del poble yazidita i a reclamar davant dels tribunals internacionals que es jutgin els crims d’Estat Islàmic.

El poble yazidita ha rebut el Premi LiberPress Catalunya 2017 per la persecució i els patiments soferts durant tota la seva història com a minoria religiosa, especialment en els darrers anys, en els quals s’ha produït un veritable extermini (que hem de qualificar de genocidi), i en homenatge a tots els seus homes, dones i infants torturats, esclavitzats i morts, els quals s’han convertit en nous refugiats després de la terrible diàspora d’aquesta comunitat, que tan bé representa Farida Abbas, valenta lluitadora pel seu poble, per la seva memòria, per la pau i perquè el pes de la justícia universal caigui sobre els seus assassins.