Les literatures del dolor i celebrem l’Any Bertrana

5.09.2017

Tornem de les vacances d’estiu amb dolor, perquè al número de setembre publiquem el reportatge «Les literatures del dolor: exili i Holocaust». El conformen quatre articles: el primer, de Francesc Vilanova i Vila-Abadal, ens situa històricament i parla sobre l’exili que van patir polítics, intel·lectuals, professionals, artistes, científics i més gent, i de tot el que hi vam perdre; David Serrano Blanquer ens fa cinc cèntims de la literatura catalana dels camps —Agustí Bartra (Crist de 200.000 braços), Joaquim Amat-Piniella (K.L. Reich), Pere Vives (Cartes des dels camps de concentració), Francesc Comelles (Un català a Mauthausen), Montserrat Roig (Els catalans als camps nazis), Mercè Núñez (El carretó dels gossos), Maria Àngels Anglada (El violí d’Auschwitz)—; Montserrat Gallart i Sanfeliu se centra en l’obra poètica Més amunt que les flames, de Louise Dupré, sorgida després de l’impacte que a l’autora li va causar la visita a Auschwitz el 2008. Es tracta d’un recull poètic que aborda l’Holocaust. Per acabar, Fèlix Edo Tena parla de dues obres sobre els genocidis jueu i armeni: d’una banda, Amb els ulls d’una nena de dotze anys, de Janina Hescheles, explica la seva experiència a la ciutat de L’viv (ara Ucraïna), ocupada pels nazis i convertida posteriorment en un camp de concentració; d’altra banda, Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel, tracta sobre la resistència de set pobles armenis de la vall del Musa Dagh (Turquia) contra el setge de l’exèrcit turc.

Aurora Bertrana

Enguany celebrem l’Any Bertrana, 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i 125 del d’Aurora Bertrana. D’una banda, Glòria Granell dedica un article a Prudenci, tot recorrent els incis de l’escriptor —que fins llavors s’havia dedicat a la pintura—, repassa la seva obra literària i els trets característics que la conformen, destacant-ne el gran domini de la descripció de la natura. De l’altra, Neus Real explica com Aurora Bertrana, filla de Prudenci, va situar-se en el mapa literari català «d’una manera pròpia, singular i inèdita».

Miquel-Lluís Muntané entrevista el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, intel·lectual que sense la influència del seu pare no seria el mateix: «Ell va saber fer amb mi una de les coses més importants que es poden oferir a una criatura: desvetllar-li la curiositat [per l’art], perquè la vida sense curiositat no té entusiasme.»

Albert Balcells, amb motiu del centenari de la mort del doctor Domènec Martí i Julià, escriu un article que, deixant de banda la seva professió com a psiquiatre, n’aborda la faceta més política: va ser president de la Unió Catalanista entre 1903 i 1916, i és considerat un dels precursos del nacionalisme obrerista català.

Frederic Ribas ens explica la història de Ricard Sicre, o més ben dit, Richard Sickler, tal com es va fer anomenar més tard, un espia català al servei de l’agència militar d’intel·ligència precursora de la CIA (OSS). Detalla com va ser el començament de l’escapada des del camp d’Argelers, passant pel Regne Unit fins als Estats Units, que era el seu desig principal com a destinació, on de seguida li van proposar treballar com a espia. Ribas ens explica tots els detalls d’aquesta professió en el context de la Segona Guerra Mundial.

Montse Gispert-Saüch ens parla de l’escultor Joan Mora, conegut per «l’escultura poètica del simple», feta amb objectes de la vida quotidiana, «que ens acompanyen en la intimitat, des d’una mirada lúdica i hiperrealista, i no exempta d’ironia».

Miquel Pujadó, a música, a més de la seva habitual Discografia catalana recent, reflexiona sobre la visibilitat de les dones en el món de la Cançó i revisa alguns dels noms més destacats de les cantants del nostre àmbit lingüístic, com ara les Germanes Serrano, les membres dels Setze Jutges o una de les darreres incorporacions, Laia Rius.

A teatre, Marta Monedero entrevista el president de l’empresa teatral Focus, la més gran de Catalunya i d’Espanya. Daniel Martínez, president de Focus, «fa un balanç de la trajectòria d’una companyia atípica en un escenari tan particular, intens i delicat com és el de les arts escèniques»: «El nostre mèrit és haver excel·lit en el que ja es feia.»

Laia Artigas, la protagonista d’Estiu 1993, la pel·lícula catalana guardonada a La Berlinale

Pere Alberó comenta «una de les irrupcions cinematogràfiques més interessants que s’han produït els darrers anys en el nostre entorn»: Estiu 1993, de Carla Simón. Es tracta d’una pel·lícula en què la directora ens explica la pròpia experiència vital, ultrapassant el guió i aconseguint dels intèrprets moments plens de vida.

A televisió, la meteorologia pren protagonisme amb Francesc Mauri, un dels homes del temps més populars de Catalunya, que arrossega una trajectòria de trenta anys. Nina Valls, partint d’una entrevista, escriu sobre l’activitat de Francesc Mauri, des del moment en què va començar a treballar com a meteoròleg fins a l’actualitat, tots els canvis, els reptes, i els entrebancs que es troben els meteoròlegs pel fet de ser-ho. Segons Mauri, a «la gent li interessa tant el temps perquè és una manera de saber què passarà en el futur i planificar el que farem en conseqüència».

Per acabar, us presentem una nova incorporació a la secció de lectures: Anna Ballbona, periodista i poeta, s’ocuparà de la «Tria personal», en substitució de Josep M. Ripoll. A més, també publiquem ressenyes i les notes de lectura, i tanquem el número amb la pàgina d’entreteniments: els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.Tot això i més al número de setembre de «Serra d’Or», en paper o en format digital!