Les impressions de Josep Pla sobre la Primera Guerra Mundial

10.02.2019

Hi ha un discurs generalitzat que diu que Catalunya i Espanya no van ressentir-se de la Primera Guerra Mundial perquè es van mantenir neutrals. El filòleg Francesc Montero, comissari de l’exposició Mig Europa cau de la Fundació Josep Pla, que es pot veure al Palau Robert de Barcelona fins al 31 de març, ho nega: “Els primers mesos de la Gran Guerra vam ser el rebost d’Europa, però després la situació va provocar una inflació, els preus van anar a l’alça i això va tenir conseqüències”.

L’escriptor Josep Pla | Foto: Fundació Josep Pla

Conseqüències com les que es van viure a Palafrugell, on a finals de 1914, més d’un 10% de treballadors del suro havien hagut de plegar. La xifra va ascendir fins al 35% de persones a finals de 1917, quan faltava un any perquè la guerra s’acabés. I el conflicte que també es va notar a nivell humà. Com explica el catàleg Mig Europa cau, editat arran de l’exposició, “diversos palafrugellencs i baixempordanesos van combatre –i alguns van morir- a favor de França a les files aliades de la Legió Estrangera, i es van convertir en personatges il·lustres per als seus conciutadans”.

En aquest context topem amb un jove Josep Pla (1897-1981) de 17 anys, que no vivia a Palafrugell sinó a Barcelona, on estudiava dret a la Universitat. Mentre que a l’Empordà la seva família no patia directament les conseqüències de la guerra, ell sí que participava en determinats sectors de Barcelona que es van implicar en el conflicte, especialment els cercles intel·lectuals, entre els quals destacava l’Ateneu Barcelonès. Aliadòfils i neutralistes discutien des de la ciutat, i Pla copsava de primera mà la intensitat del moment.

“Jo havia viscut fins a la data en un ambient francòfil. La penya de l’Ateneu, que havia jugat un paper tan important en el curs de l’última guerra, era d’una francofília delirant i frenètica. França i res més!”, deixava escrit Pla a El quadern gris (8 de setembre de 1919). Tot això ho explica la mostra Mig Europa cau del Palau Robert, que no tracta sobre la Primera Guerra Mundial en general, sinó sobre les impressions que Pla tenia d’aquest conflicte. És per això que l’exposició “transita des de la pròpia experiència de l’escriptor fins a la reflexió potserior que en fa, passant per la matèria literària que n’escriu”, especifica Montero.

Tertúlia de la Penya Gran de l’Ateneu Barcelonès. 1918-1930 | Font: Enric Jardí, Quim Borralleras i els seus amics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1979

Atent des de la seva joventut al que passava al seu voltant, Josep Pla va deixar anotada l’empremta del conflicte bèl·lic a les comarques de Girona i Barcelona. Més tard, Pla va analitzar l’impacte cultural, social i econòmic del conflicte, i com explica Montero, que també és membre de la Càtedra Josep Pla, l’escriptor no només va reflexionar sobre les conseqüències que la guerra va tenir sobre la realitat europea de meitat del segle XX, sinó que va interpretar el conjunt de la realitat catalana posterior també a partir dels estàndards i condicionants d’aquella catàstrofe.

Mig Europa cau contextualitza aquesta visió a través de fotografies, objectes i materials d’arxius, biblioteques i hemeroteques. La mostra recull les reflexions de Pla sobre la guerra en un dietari de joventut, que va començar a Palafrugell durant una interrupció de les classes a la Universitat de Barcelona per una epidèmia de grip. Aquest dietari esdevindria més tard el seu llibre més important, El quadern gris. A partir de la comparativa entre la versió del dietari de 1918 i la publicada el 1966, el visitant constata el talent literari del jove Pla i com l’essència de la seva prosa ja es troba en les anotacions de joventut, degudament mesurades i reelaborades en la versió de maduresa.

Per a Francesc Montero, l’exposició que ara es pot veure a Barcelona, i que rotarà per tot el territori català, també posa de relleu la renovació del gènere periodístic que va suposar “la utilització de tècniques discursives pròpies del reportatge”, avantsala de la literatura de Pla. El comissari assegura que Mig Europa cau té l’objectiu de transmetre coneixement sobre la guerra per tal que no es pugui repetir, tenint en compte les amenaces i els reptes que vivim al segle XXI. El mateix Pla ja ho deia un temps més tard a la revista Destino: “50 anys després, encara no sé com va començar aquesta guerra”.