MAGMA, fer plàstiques les idees

19.09.2018

El que dèiem: la lleixa de l’assaig rumiat i escrit en català creix. És una expansió tímida. Però per tímida que sigui, l’estesa és tangible, i fa salut. Al creixement hi contribueix ara l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat amb la nova col·lecció MAGMA, que ja té dos títols en circulació. La sèrie es va presentar durant la Setmana del Llibre en Català. La taula de presentació va reunir el director de la col·lecció, Francesc-Marc Álvaro, i els dos autors que l’obren, Josep Lluís Micó i Ferran Sáez Mateu. Bernat Ruiz Domènech, editor, va moderar la conversa.

Donald Trump, creació populista. |

Les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA) és una casa que edita amb assiduïtat i mesura (tendència possible i desitjable). Els puntals de la casa són la línia de literatura infantil i la filera que atén la recerca: estudis, monografies, assajos, investigació. Aquesta segona línia, però, s’ocupa generalment de qüestions passades, històriques. La col·lecció MAGMA neix amb la determinació d’ocupar el buit, és a dir, abordar l’actualitat. Aquest és el punt d’origen: el pols present. “Convertir el magma que és l’actualitat en llibre. Fer-la més sòlida del que és als mitjans”, precisa Álvaro. I amplia: “Hem intentat fer i oferir un tipus de llibre que, de fet, no existeix, que no és ni el llibre-oportunitat ni l’assaig instant book. És l’assaig de qualitat sobre aquelles qüestions que estant presents en el món mediàtic però que tenen transcendència més enllà del dia a dia. Per entendre el present i entrellucar el futur”.

La col·lecció veu la llum sobre un llit de prudència i confiança: “Fer-se preguntes sobre el que ens passa i fer-ho en català demostra una gran fe en el lector i el país”. Però: “Hi ha un públic que rep bé aquest tipus de propostes”. Un públic que ha de buscar preguntes i respostes sobre temes que traspassin les fronteres comunes. “No pretenem oferir només una mirada catalana. Treballem per una mirada universal”. Álvaro també recorda les possibilitats de l’assaig: “L’assaig no és una tesi doctoral. Es tracta d’intentar expressar atractivament un conjunt d’idees, que aquestes siguin plàstiques”.

Josep Lluís Micó (Font de la Figuera, 1974), periodista i vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, publica L’absolut digital, un estudi que dirimeix els efectes de les transformacions digitals. Com la piconadora de la digitalització ho ha canviat gairebé tot: la manera de relacionar-se amb la família, les compres, la feina… Ens afecta diàriament. Actuem diferent des que som criatures digitals. “Parlem de la quarta revolució industrial i pensem en alguna cosa allunyada de la realitat quotidiana; no és així”.

En aquest “manual-assaig”, Micó va més enllà de l’àmbit periodístic. “La nostra vida és absolutament digital. La digitalització no és opcional”, atesta. I malgrat la contundència, no cau en l’alarmisme. Però tampoc salta a l’extrem del postulat naïf, aquell que ens assegura que la tecnologia ens alliberarà. Admet el “costat fosc”, “la corrupció digital de certes coses”. A partir d’escenaris recents, Micó examina com la digitalització ha influït en el fet que la fortuna dels casos exposats sigui una o altra. Ha buscat exemples que ens siguin propers com ara el comerç de dades, la recopilació absoluta de la informació, el ‘data is gold’. El que fa Micó és servir-nos un devessall de qüestions que ens evidenciïn que la dimensió digital és indubtable. “Una bona novel·la de misteri que ens manté tensos”, resumia Ruiz Domènech a la Setmana.

Ferran Sáez Mateu (Granja d’Escarp, 1964), filòsof, ha examinat el fenomen populista. Molt present mediàticament, i fortament estigmatitzat, vilipendiat. “Quan un concepte és un insult, que és el que és ara, vol dir que passa alguna cosa que no va bé”. Sáez Mateu ens resol aquest grinyol a Populisme. “He intentat veure que hi ha en comú entre tots els personatges que avui considerem populistes”. Donald Trump, Viktor Orbán, Kim Jong-un o el filipí Rodrigo Duterte.

També destria els antagonistes que crea cada moviment populista: “El que són les elits, que cadascú les defineix com li dóna la gana”. Sáez Mateu encara un fenomen que, sent un vellíssim conegut, encara duu el segell de la vaguetat. “En aquest sentit, com que són termes borrosos [populisme, elits…], cadascú els interpreta de forma acomodatícia i per tant tothom content i enganyat”. Segons Ruiz Domènech, l’assagista “parla sobre populisme sense fer populisme”. “Desenvolupa les qüestions de manera planera i entenedora”. Álvaro, finalment, servia amb punteria el propòsit de l’assaig, el to que demana: “Els lectors han d’apassionar-se per personatges que no tenen cara, que són les idees. Idees que no tenen per què ser menys interessants que les històries de ficció”.