Les galeries han mort, visca les galeries

7.06.2018

Aquest dimarts, Núvol va ser distingit amb el premi GAC 2018. Es tracta d’un guardó que dona el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya per la cobertura que els mitjans de comunicació fan del món de l’art, i que enguany ha reconegut la tasca de Galeries, la secció que Núvol dedica a aquesta disciplina en un sentit ampli. Recollint el premi, vam voler deixar clar que no ens prenem el guardó amb autocomplaença, sinó que l’entenem com un toc d’atenció per seguir treballant, i que sense els nostres col·laboradors res hagués estat possible.

Durant l’acte s’intuïa la voluntat d’oblidar per uns moments el neguit del dia a dia d’aquest sector: els galeristes tenien ganes de valorar-se, celebrar la seva tasca i deixar en un segon pla el moment complicat que travessen des de fa uns anys. La crisi se’ls ha ajuntat amb el canvi tecnològic, i els costa trobar la manera d’adaptar-se als nous models de funcionament sense perdre de vista el seu objectiu: vendre art. Al contrari de com ells treballaven, ara la gent no va als negocis sinó que els negocis van a la gent.

El fet és que el públic català ha disminuït, i alguns galeristes sort en tenen de l’estranger, que a part està més format que el local. També hi ha una polarització en les vendes: o es compra art molt car o art molt barat, i entremig queden oblidades una quantitat infinita d’obres. Sovint, les situacions feixugues s’alleugereixen pensant en el futur, però els galeristes tampoc el veuen clar. Creuen que hi ha una generació perduda que no els visita per desconeixement: els joves. A curt termini, convèncer-los tampoc solucionaria el tema de les vendes, que està fent que alguns d’aquests espais tanquin o, en el cas de Barcelona, que es moguin a zones menys cèntriques on el lloguer és més assequible.

Malgrat això, durant el lliurament dels Premis GAC va ser reconfortant veure com les galeries eren sinceres, no amagaven la situació actual i en els seus discursos mencionaven la necessitat de modernitzar-se, arribar a nous públics i jugar amb nous formats. Un dels conceptes que s’ha posat molt de moda últimament dins de les institucions és el de convertir-se en “un lloc on passin coses”. Als museus hi passen coses, així com als centres cívics o a les universitats. Però i a les galeries?

Els galeristes han tingut sempre una relació molt directa amb el comprador. Ara, en canvi, els nous models de negoci recomanen que aquestes empreses s’enfoquin a crear activitats per seduir al públic. És un canvi majúscul, perquè afecta directament el seu model econòmic i els obliga a confiar en els beneficis a llarg termini. El camí entre l’interès inicial i la compra final s’alenteix i es dinamitza.

Una de les opcions que tenen les galeries és convertir-se en espais de referència del barri on es trobin. “Think global act local”, diu la màxima, i no li falta raó. El primer que han de fer les galeries és convèncer les persones que tenen més a prop, preparar activitats per a elles, obrir-se a un públic no especialitzat i ser pedagògics amb el seu entorn. A partir d’aquí poden guanyar en bona reputació, aconseguir que aquests visitants defensin i visibilitzin les activitats del sector –a través del seu mòbil mateix-, i tornar a fer-se el nom que moltes d’elles abans ja tenien.

No és feina fàcil, sobretot perquè ho han de fer mentre es bolquen en el seu objectiu principal: adquirir bones peces d’art i vendre-les per guanyar-se la vida. Un cop convençut l’entorn més pròxim i començant a tenir renom entre els territoris veïns, serà el moment de fer valdre el seu èxit. Tot això sense parlar del paper vital de les noves tecnologies, que han d’integrar en el seu dia a dia: des de vendre les obres per internet, passant per fer estratègies a les xarxes socials i acabant per crear sales tan interactives com sigui possible.

A les galeries se’ls gira feina. No poden seguir treballant com fins ara perquè quedaran obsoletes, però poden aprofitar els canvis generals de la societat digital per impulsar noves formes de funcionament. Els desitgem tota la sort del món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris