Les fake news no són el contrari de la veritat

29.01.2019

La Fundació Catalunya La Pedrera, ha encetat aquest dilluns la seva cinquena edició del cicle de debats Acció & Reflexió, que convida a personalitats diverses de la societat catalana per tractar temes d’actualitat sobre els que ens cal tant pensar com actuar. Les converses tenen lloc els dilluns a les 19h, i les tres següents tractaran sobre el vegetarianisme (4 de febrer), la digitalització (11 de febrer) i la llibertat d’expressió en relació a l’humor (18 de febrer). Ara, però, centrem-nos en el primer debat sobre Fake News:

Begoña Román i Marc Amorós

El cicle ha començat amb un plat fort, preguntant-se pel fenomen de les fake news i quina esperança en podem tenir al respecte. Begoña Román, doctora i professora per la Facultat de Filosofia de la UB, i Marc Amorós, autor del llibre Fake news. La veritat sobre les notícies falses (Plataforma Actual, 2018) aporten els seus punts de vista sobre la qüestió: filosòfic i periodístic, respectivament. Qui modera la conversa és Glòria Serra, també periodista amb una llarga trajectòria en televisió i ràdio.

Què són les fake news? Què les diferencia dels rumors o la mentida? Com ens afecten o com hi reaccionem? Per què tenen èxit? Com les podem enfrontar? Aquestes són les preguntes que llença Serra per encetar una conversa que respongui a les inquietuds dels assistents. Alguns casos que emmarquen el debat són les victòries electorals de Trump als Estats Units i Bolsonaro al Brasil, l’entrada de Vox al parlamento andalús, el rebombori mediàtic que ha generat el cas del nen Julen i la campanya que ha anunciat el govern espanyol per combatre les fake news independentistes.

Ambdós ponents comparteixen l’anàlisi i definició del fenomen, però apunten solucions diferents, tot i que no contraposades. El què són les fake news és cosa clara: notícies amb un contingut intencionadament fals, sigui per motius econòmics o ideològics; l’anonimat i la manca de filtre que suposen les xarxes socials són elements claus que han accelerat l’espiral de desinformació que han generat. Amorós apunta també al plaer que ens aporta que ens donin la raó com a factor humà que contribueix a la difusió de les fake news per part del receptor; tendim a entorns informatius i socials amb els quals no discrepem massa. D’altra banda, Román fa incís en l’emissor, aquell qui s’aprofita de la voluntat d’informació i la democratització del saber per fer saber coses que no són fent creure que arribem a aquest saber de forma crítica.

Precisament la qüestió del pensament crític és vista de maneres diferents pels dos ponents, així com Amorós aposta per una societat fonamentalment crítica com a contrapès a les fake news (ja que cal acceptar que no desapareixeran), Román reivindica el paper de les institucions com a espais de confiança en els experts. Serra destaca també la dificultat de donar espai a la crítica i la correcció en l’agitació i urgència de les formes de comunicació contemporànies. Els dos ponents coincideixen en assenyalar la primacia de la quantitat i simplicitat per sobre de la qualitat i pluralitat en tot allò que té a veure en les vies d’accés al saber i la informació, ja que ens hem (mal)acostumat a la seva gratuïtat.

Marc Amorós i Begoña Román

Parlar de les fake news implica inevitablement la pregunta per la veritat, un concepte aparentment del tot desdibuixat en la societat contemporània. L’època de la individualitat ha comportat una atomització també de la veritat, cedint espai a un relativisme ingenu que només fa que donar carta blanca al feixisme, el populisme i, sovint, a cabòries personals innecessàries. Tanmateix, la qüestió per la veritat dels fets o l’objectivitat del periodisme és certament irresoluble, tant a nivell pràctic com teòric, i el perill del dogmatisme és constant. De fet, caldria dissoldre la falsa dicotomia de fake new i veritat, ja que –com diu la nota de Nietzsche que cita Román– “no hi ha fets, tot és interpretació”; és a dir, no es tracta de desvetllar quelcom vertader en valors absoluts, sinó de qüestionar i redefinir constantment les interpretacions a partir de les quals ens aproximem als fets i argumentem tenir raó.

És d’agrair, però, que aquestes constatacions poc optimismes no facin acabar la conversa en un to pessimista i catastròfic, sinó que sorprenentment encara permeten pensar solucions com l’aprenentatge –desenvolupar un criteri a l’hora d’informar-se–, el diàleg –incloure l’altre en l’elaboració i contrastació d’un relat–, el temps –dedicar atenció a allò que ens importa–, i la pluralitat –l’alternativa més pròxima i plausible a la imparcialitat–. Un bon punt de partida, com conclou Serra, és dubtar sempre de les coses simples i fàcils.

El cicle Acció&Reflexió continua amb col·loquis sobre veganisme, digitalització, humor i llibertat d’expressió. Podeu consultar la programació del cicle de debats Acció & Reflexió fent clic aquí.