Les esquerres seran rendistes o no seran

9.06.2019

El Pepe Rubianes es mofava sovint que treballar dignifica les persones, que les fa més honrades. Literalment, se’n fotia, i la gent li ho agraïa amb aplaudiments i omplint de nou les sales de teatre, quan tornava a actuar. La intuïció del Rubianes era tan clarivident que coincideix amb les xifres oficials que avui es donen sobre l’alienació que pateix la majoria de la població arreu del món: un 24% de les persones odien la seva feina, a un 63% no els agrada i només un 13% gaudeixen d’allò que fan cada dia. En altres paraules, un 87% de la població mundial deixaria de treballar, si pogués, i es dedicaria a fer quelcom diferent. No obstant això, aquest defecte que patim en la nostra comunitat global té solució. En un futur podrem deixar de treballar i dedicar-nos a allò que ens agrada de veritat, tal com explica Yuval Noah Harari al primer capítol del seu llibre 21 lessons for the 21st century (2018). L’argument és ben senzill: si la tecnologia permetrà generar robots que són físicament i intel·lectual millor que els éssers humans, aleshores per què caldrà que treballem?

Yuval Harari és el professor israelí que prediu la fi de l’Homo Sàpiens | Foto: The Forward

Amb tot, abans que assolim aquesta etapa històrica haurem de passar per un procés o bé de pròpia evolució socioeconòmica, o bé de reivindicació. Per començar, avui ja hi ha milers i milers de feines que podrien fer robots. Hi ha persones que temen que el seu treball serà substituït per una màquina i fan bé de fer-ho, perquè, com igualment explica Harari, som ingenus si pensem que les grans corporatives estaran disposades a deixar de guanyar milers de milions de beneficis pagant sous a persones que no necessiten. Els robots no només faran la seva feina sense cobrar, sinó que a més a més treballaran vint-i-quatre hores seguides, set dies a la setmana, sense queixar-se. Vaja, més productivitat. De fet, ja hi ha supermercats que funcionen sense pràcticament cap treballador. No obstant això, no es generaran nous llocs de treball? Alerta. Sí. Però seguint l’argumentari de Harari, si bé és veritat que en el futur, per cada màquina que substitueixi una persona en la seva feina, es generarà més d’un lloc de treball nou, també és cert que aquestes noves feines requeriran una formació tan tècnica (programació, anàlisi de dades, etc.) que ara mateix costa d’imaginar que persones de 50 anys exclusivament treballadores podran reinventar-se en un d’aquests espais laborals nous. Per tant, hi haurà un augment de l’atur inevitable i progressiu.

Ara bé, els que tenen el poder econòmic diuen que en la societat del futur gaudirem d’una renda per a tothom que ens cobreixi les necessitats fonamentals. Tal com va explicar el David Harvey al CCCB no fa gaire (el 2016) els grans magnats de Silicon Valley estan invertint diners en recerca per tal d’evitar que un augment progressiu de l’atur acabi desestabilitzant l’economia fins a generar una crisi que afectaria els mateixos magnats. De nou, les grans corporatives no mantindran persones que no els fan falta sense res a canvi. Aquest a canvi –un valor de canvi, usant el terme de Marx–, però, existeix. Si la gent deixés de treballar, no guanyaria diners i, llavors, qui compraria els productes d’Apple, Google i Amazon? Seria una catàstrofe empresarial. Per mantenir la seva hegemonia econòmica, doncs, les grans multinacionals plantegen de mantenir-nos, per tal que seguim consumint.

Aquests diners que rebríem sense treballar els anomenem renda bàsica universal, i és una mesura que defensa l’holandès Rutger Bregman. Malgrat que David Harvey n’és un pèl escèptic –perquè si bé se n’estan fent experiments controlats i funciona, caldria veure com funcionaria globalment en el sistema capitalista–, Bregman ho veu com una oportunitat d’acabar, de veres, amb la pobresa generada dins del sistema d’economia de mercat i, alhora precisament, una porta a eliminar totes les feines que ens alineen, les quals ell anomena bullshit jobs. No l’entén, així, com el pedaç que ha de servir als magnànims de l’economia capitalista, sinó com una eina d’alliberació. I nosaltres també l’hem de voler, per emancipar-nos de l’esclavitud de l’economia del treball. Que treballin les màquines i nosaltres vivim de renda. En aquest sentit, els partits autènticament d’esquerres han d’introduir ja aquesta mesura dins dels seus programes electorals; sinó, deixaran de ser d’esquerres.