Les dones de la Passió Medieval de Cervera

13.03.2019

Les veus de Maria, Verònicha, Magdalena i Clàudia van omplir l’antiga biblioteca de la Universitat de Cervera. El cap de setmana del 9 i 10 de març, en motiu del Dia Internacional de les Dones i dins el actes de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, es va representar l’obra Les Veus Silents, una prèvia en clau femenina de la Passió Medieval que s’escenificarà el proper 6 d’abril.

Darrera escena de ‘Les Veus Silents’ | Foto: Marc Castellà Bové

Llum tènue, olor d’encens i cants monòdics. Des de l’inici, Les Veus Silents va interpel·lar la sensitivitat del públic amb la finalitat d’aconseguir una immersió històrica total. L’espectacle, creat a partir de la implicació d’agents locals, explicava els darrers moments de Crist, des del judici fins a la seva mort, però sense Crist, només a partir dels personatges femenins. Les Veus Silents va fusionar els versos de Maria, Verònicha, Magdalena i Clàudia de la Passió Medieval, l’adaptació dramàtica del text antic de Baltasar Sança i Pere Ponç, que es representa pels volts de Setmana Santa a la parròquia de Santa Maria. El punt de vista exclusivament femení de l’obra pretenia posar en relleu la solidesa lògica, ètica i moral que caracteritza les dones de la Passió Medieval en contraposició a les intervencions del repartiment masculí, que es limiten a exigir la mort d’un innocent.

Un grup de monjos descalços i encaputxats van conduir els assistents cap a l’interior de l’antiga biblioteca, on ja esperaven les quatre protagonistes. La melodia vocal, amb l’acompanyament d’una viola de gamba, va donar pas al parlament de Clàudia (Carmina Marsiñach). “Per què molt suplique la vostra excel·lència | que vulle aquest just deixar-lo absolt”, exigia a un Pilat absent i intransigent. Més tard, ja en l’escena del Calvari, Maria (Noèlia Solé) preguntava: “Jermanes, dir vullau a mi | mon fill si passà per ací”. Verònica (Rosa M. Caballol), afligida, li va mostrar el vel amb la cara del sentenciat per informar-la sobre el futur poc esperançador. El desconsol de Maria es va enllaçar amb el llarg plany de Magdalena (Gemma Llort) i un davallament de la creu sense cos. Progressivament, la foscor es va anar apoderant de l’espai fins que només van quedar els rostres il·luminats de les quatre actrius. La mare de Jesús va pronunciar els últims versos de l’obra: “Sola romanch trista, plorosa | per mon fill ab desconort, | o quant rest yo congoxosa, | volrria yo ab ell la mort”. El punt final del text va coincidir amb el fosc total de la sala, un darrer efecte dramàtic magistral.

Qualsevol recreació històrica comporta un risc. La versemblança no s’assoleix fàcilment i, massa sovint, el conjunt acaba adquirint una pàtina d’artifici. Des del 2016, la Passió Medieval de Cervera, mare de Les Veus Silents, ha demostrat que val la pena arriscar-se. L’obra, sostinguda sobre un minuciós treball documental, recrea de forma fidel la representació del segle xvi. La parròquia de Santa Maria esdevé el Cel, l’Infern i la Terra, i s’omple de versos en català antic, música en directe, robes medievalitzants i aroma d’encens. Durant l’espectacle, que compta amb la implicació de més de 150 persones, el descens de la llum al conjunt de l’escena condueix fins al moment tràgic final. La impressió de tots els sentits acaba duent l’espectador a una immersió profunda en el teatre tardomedieval.

La Passió Medieval de Cervera, enguany sota la direcció escènica de Xavier Iglesias, es representarà el proper dissabte 6 d’abril, a les 7 de la tarda, a la parròquia de Santa Maria de Cervera.