Les contradiccions d’un Mèxic europeu al MACBA

23.05.2018

Palimpsest és una paraula complicada, però l’artista Melanie Smith la fa servir molt. Un palimpsest és un document antic reutilitzat, i a Smith li agrada el concepte perquè diu que ella fa el mateix a les seves obres: superposar referències històriques i barrejar capes de significats diferents. Ara veiem al MACBA “Farsa i artifici”, l’exposició més gran que s’ha fet mai a Europa sobre la creadora.

L’artista Melanie Smith al MACBA, 2018 | Foto: Miquel Coll

Comencem pel principi. Qui és aquesta artista i per què hauria de treballar contraposant significats? Melanie Smith és una creadora anglesa de cinquanta-tres anys que quan en tenia vint-i-quatre se’n va anar a treballar a Mèxic. La seva idea era passar un temps en un lloc barat que li permetés crear d’una manera més lliure del que podia fer a casa durant els últims anys de Margaret Thatcher.

Des que va arribar allà, Smith ha desenvolupat una obra al voltant del seu “amor-odi” pel país, com ella mateixa ha dit en algunes entrevistes. Una fricció que creu que és necessària, i que es manifesta en el seu art en forma de contradiccions. Les peces parlen d’un suposat caos llatinoamericà i del concepte de ruïna. L’artista tracta tot això fent el que ella en diu “una metàfora de la modernitat llatinoamericana, que no és capaç d’adherir-se a res”.

Tot plegat pot semblar un discurs colonialista: una persona anglesa que va a Mèxic i critica la forma de modernitzar-se d’aquell país. En canvi, ella ho veu al revés: afirma que precisament el que vol és criticar la mirada europea sobre l’exotisme de l’altre. Ara bé, ho fa literalment plasmant una mirada europea sobre l’altre. A més, l’artista va ser escollida per representar Mèxic a la biennal de Venècia de 2011. És una anglesa que explica a Europa la suposada impossibilitat de modernització de Mèxic segons els mateixos paràmetres europeus.

“No vull moralitzar”, ha assegurat sempre Smith. Però de fet tota la seva obra tracta sobre això: sobre el fracàs de la modernitat, del capitalisme i de l’opulència, explicat a través d’imatges de Mèxic. Els crítics diuen que Smith és conscient de la seva mirada europea i que juga amb això, però una surt del MACBA sense saber si realment l’artista veu que reprodueix el mateix que critica. O és que potser als especialistes de Mèxic els agrada tant Smith precisament perquè té un discurs molt europeu i això els fa aspirar a la modernitat que la mateixa artista deixa entreveure que no poden aconseguir?

Parlem del vessant estètic de les obres. Smith explica que quan va arribar a Mèxic va adonar-se que la seva formació com a minimalista no servia: “Vaig creure que havia de corrompre, danyar, interrompre la superfície, trencar la seva estructura en el context mexicà”. A partir d’aquí va començar a introduir l’espectador al món de les capes. Cada capa –cada escena d’un vídeo, per exemple- pot semblar molt minimal, però la imatge següent dialogarà i es contraposarà a la primera.

Per exemple, en una mateixa obra hi podem veure un edifici (que significa la industrialització, el capitalisme i la modernitat) i tot seguit veure-hi la natura selvàtica (que significa la resistència, la impossibilitat d’avançar per la via del desenvolupament industrial, el caos que ella relaciona amb el gen mexicà). Les dues escenes estaran gravades d’una manera molt minimalista, però juntes conformaran capes de significats. Això ho veiem a Xilitla: Dismantled 1 (2010), el vídeo que es projecta a La Capella, l’edifici annex del MACBA. En aquesta obra, l’entorn natural apareix sempre com a contrapunt al context urbà.

L’obra “Farsa i artifici” (2010) de Melanie Smith al MACBA | Foto: Miquel Coll

Moltes de les capes de significats que utilitza Smith fan referència a temes polítics. De fet, el títol de l’exposició prové de l’obra Farsa i artifici (2006), una instal·lació que incorpora múltiples pintures col·locades l’una davant de l’altra. Segons Maria Palau d’El Punt Avui, en aquesta obra l’artista “llança un missatge als governants corruptes dels estats llatinoamericans”. Melanie Smith diu que vol “convidar l’espectador a què travessi totes les capes d’artifici, de farsa política, de teatralitat”.

L’exposició del MACBA és la retrospectiva més àmplia que s’ha fet mai a Europa sobre la valorada artista plàstica i inclou obres de nova producció, com María Elena (2018), que s’exposa per primera vegada. La creadora creu que és una mostra clau en la seva carrera: “És una oportunitat a Europa per fer entendre que no treballo d’una manera cronològica, sinó que entrellaço diverses èpoques”. El recorregut s’estructura al voltant de set nuclis temàtics: Abstracció, Urbà, Color, Cos, Natura, Escala i Arqueologia. Aquesta última paraula és important, perquè sovint es diu que l’artista fa “un treball d’arqueologia de la modernitat”. Qui vulgui tractar d’entendre el gran palimpsest de Melanie Smith, té temps per fer-ho al Museu d’Art Contemporani de Barcelona fins al 7 d’octubre.