Les biblioteques públiques i universitàries s’uneixen

26.04.2016

La relació entre les biblioteques públiques i les universitàries és més estreta d’ençà que el juliol passat van firmar un marc col·laboratiu sota el nom projecte LABO: Laboratoris d’Aprenentatge de Biblioteques Obertes. Aquest és el primer marc estable que dóna suport a la col·laboració entre els dos tipus d’institucions.

Biblioteca pública Jaume Fuster

Biblioteca pública Jaume Fuster

Les biblioteques públiques i les universitàries han fet un pas més per treballar conjuntament gràcies al projecte LABO, que es va posar en marxa el juliol del 2015. Els centres que s’han acollit al conveni són la Universitat Oberta de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Girona. Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat, veu en aquest acord l’oportunitat d’incorporar el coneixement que s’està produint a les universitats de forma directa i fàcil a les biblioteques públiques. Dídac Martínez, Director del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la UPC, creu que el projecte LABO vol “facilitar un marc de treball conjunt real, possible i efectiu, entre entitats que en principi tenen estratègies i serveis diferents, però que poden treballar en petits projectes de forma conjunta”.

Tot i així, la relació entre biblioteques no és nova. Anteriorment ja eren possibles serveis com el préstec interbibliotecari o l’intercanvi de donatius i col·leccions de llibres duplicats, per exemple. “Afortunadament, les biblioteques són institucions acostumades a cooperar”, afirma Ciro Llueca, director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC. Aleshores, què aporta el projecte LABO? Segons aquest professor i documentalista, el valor afegir es concreta en “accions de voluntariat per a la formació TIC, detecció de bones pràctiques i serveis innovadors, accés obert als recursos d’aprenentatge de les nostres universitats, i òbviament préstec interbibliotecari, perquè qualsevol persona pugui accedir a tot el coneixement en el menor temps possible: la gran comunitat bibliotecària al servei de la ciutadania”.

Precisament un dels objectius principals d’aquest acord és treballar en projectes TIC i dissenyar nous espais i equipaments que comptin amb tota mena de tecnologies, impressores 3D, accés a Internet i ordinadors portàtils, tal com detalla Dídac Martínez de la UPC. El director del Servei de Biblioteques en qüestió també explica que “en època d’exàmens les biblioteques públiques estan plenes d’estudiants universitaris, però hi manquen unes bones col·leccions de llibres en ciència i tecnologia i nosaltres, les biblioteques universitàries, podríem col·laborar per solucionar aquest buit. A l’inrevés, moltes biblioteques universitàries son massa especialitzades i el hi cal disposar unes bones col·leccions de literatura, que permetin als estudiants universitaris desenvolupar l’hàbit de llegir i un horitzó molt més ampli d’autors”.

A part d’això, Carme Fenoll també veu una línia de treball molt interessant a l’hora de desplegar oferta formativa en humanitats: “si els clubs de lectura funcionen tan bé, per què no incorporar oferta no reglada en escriptura, literatura, filosofia i arts?”, es pregunta. I és precisament aquesta concepció de les biblioteques com a entitats obertes a tot i a tothom, la que destaca Àngels Merino de la biblioteca de la UdG: “El projecte LABO no s’entén deslligat del concepte de proximitat. Enquibeix totes les actuacions, activitats, serveis imaginables i que poden ser diversos en els diferents punts del territori: les sinèrgies que la UdG estableixi amb les biblioteques públiques de Girona poden ser totalment diferents a les que la UPC estableixi amb les de Terrassa. Aquest punt caòtic, de poca regulació i d’immediatesa  és el que el fa tant atractiu”. De fet, el projecte està obert a totes les universitats i la UB ja s’ha mostrat interessada en incorporar-s’hi.

Estem cada cop més a prop de la integració de totes les biblioteques de Catalunya en una sola entitat? “Aquest és un altre tema diferent del projecte LABO i és un tema estrictament polític”, creu Dídac Martínez, que afirma que seria molt millor una sola xarxa, principalment per temes d’eficiència i eficàcia dels recursos i millora dels serveis als ciutadans: “En un país tan petit com el nostre no té sentit que hi hagin sistemes duplicats i triplicats que fan el mateix. És més car i poc eficient. En els països seriosos i moderns això no passa, però aquí malauradament moltes vegades els egos estan per damunt de les necessitats dels usuaris i de les solucions eficients. Ens cal una sola xarxa de biblioteques públiques, ja!”, reivindica el membre de la Universitat Politècnica de Catalunya. Carme Fenoll, en canvi, creu que “independentment de les estructures administratives, els tècnics ens hauríem de posar d’acord en facilitar les bases d’un catàleg únic nacional, un catàleg de serveis sense més barreres que les imprescindibles i una comunicació més àgil i fàcil”. Sigui com sigui, el projecte LABO és un bon exemple de coordinació entre les universitats catalanes, tant pel present com pel futur.