Les Barcelones literàries defugen l’escaire i el cartabó

24.11.2017

La Llibreria La Calders es va convertir dimarts passat, dia 21 de novembre, en l’àgora de les noves veus literàries barcelonines. Els premiats de les Beques d’Escriptura Montserrat Roig (dins del programa Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO) van compartir experiències i projectes. La xerrada comptà, també, amb la presència de Marina Espasa, la coordinadora del programa.

Albert Forns

Víctor Balcells, Albert Forns, Carme García, Alicia Kopf, Albert Lladó, Núria Martínez Vernis, Víctor Obiols, Sebastià Portell i Martí Sales han estat els deu escriptors becats aquesta tardor. En la seva primera edició, la ciutat de Barcelona ha concedit un total de vint beques d’escriptura, repartides en dues voltes.

Són vint els autors que s’han beneficiat de les beques literàries aquest any. Vint projectes literaris al voltant de Barcelona. Cada projecte és una prova fefaent del policromatisme de la ciutat, sense caure en el parany de convertir-se en “llibres laudatoris” o representacions monòtones, com recordà Espasa. Cada una d’elles és una petita peça del relat col·lectiu de la nostra Barcelona, ja sigui a través d’una mirada contemporània, historica o atemporal. D’una manera o altra, més o menys explícita, l’skyline de Barcelona s’eregeix en totes les propostes literàries com a teló de fons.

Tal com remarcà Espasa, les beques van néixer amb l’objectiu d’impulsar textos que projectin diverses imatges literàries de la ciutat. Però, també, amb la ferma voluntat de visibilitzar i reivindicar la tasca dels escriptors barcelonins. D’alguna manera, les beques Montserrat Roig són un altaveu de les altres Barcelones literàries: les Barcelones escrites, les Barcelones per escriure o a mig escriure.

Aquest dimarts, els premiats culminaven la seva experiència literària tot compartint els seus respectius processos creatius. La llibreria Calders es va convertir en una àgora de vivències i anècdotes. Cada un d’ells ha viscut experiències diferents en espais emblemàtics escampats per la ciutat: de la fàbrica de Creació Fabra i Coats a Vil·la Joana, passant per la Biblioteca de Catalunya o la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Alguns dels espais són, per se, autèntiques creacions artístiques, tal com enfatitzaren els propis escriptors, com és el cas de la Fundació Joan Miró o el monestir de Pedralbes.

Alicia Kopf

 

Agafant el relleu dels deu escriptors que els van precedir aquesta primavera, els escriptors i escriptores becats aquesta tardor van passar a ocupar aquests espais emblemàtics de la ciutat. Tan sols uns mesos separaven unes vivències de les altres, uns pocs mesos carregats de canvis. Que potser és la Rambla la mateixa avui que fa uns mesos, abans de l’atemptat del passat 17 d’agost? O el carrer Marina, la Diagonal o les conselleries després de les multitudinàries concentracions dels darrers mesos? Inevitablement, la realitat acaba impregnant i amarant, d’una manera o altra, la ficció. L’experiència d’escriure a peu de la Rambla després del 17-A i amb el rum-rum dels helicòpters sobrevolant el centre de la ciutat dia si i dia també, s’acaba escolant a la ficció, subratllà Carme García. Els carrers, places i edificis tenen, també memòria: són, d’alguna manera part de la història, la contenen. Si bé és cert que les ciutats es construeixen i deconstrueixen constantment a si mateixes, aquests dies la cartografia barcelonina s’ha transformat a marxes forçades.

Tots els escriptors becats, d’una manera o altra van evocar aquesta Barcelona en transformació, canviant, que està en permanent tensió. Albert Lladó i Núria Martínez Vernis, en el seus projectes literaris, posen la perifèria al centre, vorejant els marges i els límits. Des de les tangències, des dels terrenys fronterers. Més enllà dels talls fets amb escaire i cartabó, com ens recordà Martínez Vernis. Les ciutats escapen les línies rectes dels mapes, les defugen: estan vives. Són cossos queer com els personatges de Sebastià Portell, que es construeixen i deconstrueixen dia a dia.

Ens anem fent a mesura que ens expliquem a nosaltres mateixos. I, les ciutats, també. Segons Martí Sales, esdevenim relatant-nos: som el nostre propi relat. I les ciutats, que potser no són, també, relats polifònics? Barcelona, en la seva polifonia i policromia, és una i moltes alhora, feta de retalls de relats, que es trepitgen i es fan nosa, s’embruten l’un amb l’altre, s’entrellacen i s’entortolliguen. Un trenat de veus, relats i històries escrites i per escriure.

Recordeu que la convocatòria per a les beques Montserrat Roig 2018 és oberta fins al 14 de desembre de 2017. Trobareu més informació aquí. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Ja és ben curiós que la majoria dels guardonats amb les beques no siguin escriptor@s que desitgin començar a publicar per primera vegada… Un cop més, el sistema afavoreix els que ja estan prou afavorits…