Les arts de carrer (també) s’aprenen a la universitat

FiraTàrrega i la Universitat de Lleida engeguen la tercera edició del Postgrau de Creació en Arts de Carrer. Una formació universitària amb l’objectiu de qualificar les arts de carrer, des de Catalunya i mirant al món. Hem conversat amb Oriol Martí Sambola, director executiu de FiraTàrrega.

Dinamitzar, qualificar, oxigenar, enfortir… Aquests són els verbs que utilitza Oriol Martí Sambola quan explica els objectius d’aquest postgrau: que la producció d’arts de carrer que es fa a Catalunya prengui el lloc que es mereix. FiraTàrrega sempre s’ha centrat en l’exhibició dels espectacles pensats per a l’espai urbà, però ara fa sis anys es va generar a l’equip directiu un gran debat intern al voltant de les estratègies per enfortir el mercat i no fer-ho únicament a través del mercat mateix. FiraTàrrega té dues línies molt clares: oferir l’espai, l’equip humà i tècnic i l’acompanyament necessari a les companyies, i d’altra banda el seu Programa de Suport a la Creació, on coprodueix espectacles que es veuran a l’edició següent. La formació era la branca que faltava per enfortir de veritat el mercat de les arts de carrer.

Es va realitzar una anàlisi exhaustiva del panorama europeu en formació en aquesta disciplina, on es va poder comprovar la sobreoferta de màsters en gestió cultural al nostre territori (UB, UOC, UPF…) i l’absència de programes centrats en la creació. Oriol Martí Sambola destaca com en el encara recent Grau en Arts Escèniques de l’ERAM, a Girona, s’oferta un curs titulat Escena en espais públics, però com en canvi a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona l’únic contacte que tenen els alumnes amb les arts de carrer és quan fan el curs de Commedia dell’Arte.

La Universitat de Lleida havia de ser “l’aliat natural”, segons Martí Sambola, d’aquest tipus d’estudis, que es van ofertar per primer cop el 2013, en forma de màster. Els estudis són de caràcter biennal, i així com a l’edició de 2015 encara rebien la fórmula de “màster” en la d’aquest any han adquirit categoria de postgrau. La voluntat d’aquesta formació és la d’esdevenir un servei públic que incideixi en la dramatúrgia, direcció i distribució d’espectacles de carrer.

El Postgrau s’estructura en quatre mòduls diferenciats, que es poden cursar individualment o bé de forma consecutiva. El primer és Ciutat: art, pensament i societat, i ofereix una mirada introductòria i teòrica entorn a la creació lligada a l’espai públic, amb professors com Manuel Delgado, Maria Buhigas o Pep Salazar. El segon té un caràcter més pràctic, i sota el títol Ciutat i creació artística combina les mirades d’especialistes teòrics i de professionals com ara Mercè Saumell, Jordi Jané, Ernesto Collado o Simona Levi. El tercer mòdul, Polítiques, comunicació i producció de les arts de carrer, va un pas més enllà i s’encarrega de tot allò que cal per fer realitat un projecte: des del disseny de producció fins a la seva presentació en públic, i és impartit per professionals com ara Lluís Bonet, Mike Ribalta o Pepe Zapata.

Finalment, el quart i darrer mòdul és el més pràctic de tots i consisteix en un treball final de postgrau, que va del disseny inicial a la defensa d’un projecte de creació en l’espai públic. Això comporta l’enriquiment del propi mercat de les arts de carrer amb projectes que, com és natural, poden ser exhibits a l’edició següent de FiraTàrrega. Oriol Martí Sambola reconeix que el postgrau funciona igualment com un radar de creativitat, ja que ajuda a detectar el talent i l’impulsa. Una part dels projectes finals acaben materialitzant-se en coproduccions que s’exhibeixen a Tàrrega, com va ser el projecte Terra Condere, creat per l’alumna del màster Maria Capell. El postgrau té una mitjana d’uns vint alumnes, per tant els projectes que es poden coproduir són una minoria d’ells, ja que acaben sent un o dos dels presentats.

Pel que fa a temes pràctics, el termini per matricular-se al Postgrau en Arts de Carrer va finalitzar el passat 31 de gener. Però la bona notícia és que també es poden cursar els mòduls individualment, i que el termini s’acaba fins al dia abans que comencin les classes. Si es cursa el primer o el tercer mòdul s’obté un títol de curs universitari, i amb el segon (que té més crèdits) s’adquireix el grau d’expert o especialista. Igualment, el postgrau té un caràcter marcadament internacional, amb convenis amb Mèxic, Uruguai, Xile o les Illes Balears, i amb la presència d’alumnes becats provinents de Mèxic.