Les aquarel·les de Hermann Hesse

15.08.2018

Sense haver-s’ho proposat, d’una manera espontània, Hermann Hesse va començar a pintar les seves famoses aquarel·les. Nascut a Calw, Wüttemberg, el 1877, aleshores tenia més de quaranta anys, era un escriptor fet i dret i es trobava enmig d’una època convulsa: la Primera Guerra Mundial. Sobre les motivacions que l’any 1920 van dur-lo a començar aquesta pràctica artística va escriure: “Per a mi [pintar] era una via de sortida per poder suportar la vida en aquell període tan amarg”.

Hermann Hesse

Estones d’esplai mental entre la literatura d’idees metafísiques que l’obsessionaven (la novel·la Demian és del 1919, Siddharta és del 1922) i l’aspresa del temps que vivia. Però també, i no és detall intranscendent, moments que li suposaven una eixida de la banalitat ambient: “En una mà tinc el meu pinzell de pintor. Aquest és el meu instrument de màgia i el meu mantell de Faust amb l’ajut del qual he fet màgia milers de vegades i així he vençut la batalla contra la banal realitat”.

Aquestes aquarel·les han estat reproduïdes en diversos llibres de l’autor. Ara, en la nostra vacança d’estiu, hem vist exposades algunes d’aquestes obres a les vitrines del museu dedicat a l’escriptor a Montagnola, una petita població del Ticino, cantó suís de parla italiana. Hermann Hesse s’hi va establir el 1919 i va escriure en aquest indret tranquil per espai de mitja vida fins a morir a casa seva el dia 9 d’agost de 1962, just ara ha fet 56 anys. Enterrat al cementiri de Sant’Abbondio, una simple pedra de granit amb les dates de naixement i mort dóna fe de la seva tomba.

La contemplació de les aquarel·les de Hermann Hesse revela un estil expressionista proper al cubisme. En un esclat de colors transparents i claredat expositiva en el dibuix, les formes pintades són resoltes d’una manera tan escrupolosa com lliure de les formes reals de la natura que servia d’inspiració a l’escriptor.

Entre d’altres fotografies del qui va ser Premi Nobel de Literatura el 1946, a les parets del museu hi ha imatges de Hesse absort en les seves estones de lleure pictòric. A les fotografies en blanc i negre es veu l’escriptor assegut en una cadireta baixa, impecablement vestit amb corbata i barret d’estiu, amb la paleta i el quadern de dibuix sobre els genolls. Amb esguard atent sembla mirar a través de les seves ulleres rodones metàl·liques les perspectives dels boscos, matolls i cases de la Collina d’Oro (municipi on es troba la població de Montagnola), que s’oferien, magnànimes, als seus pinzells.

En les cartes que Hermann Hesse enviava a la família i amics sovint hi incloïa aquarel·les. Els amics col·leccionaven aquests regals preciosos que segons Hesse eren la seva personal expressió d’amor i reconeixement per la seva pàtria electiva. Des de la terrassa de casa podia veure el blau del llac de Lugano, les muntanyes que l’envolten, el cel ample i la lluïssor d’estrelles sobre l’aigua quan al meridià de l’estiu el sol hi toca de ple. Deia Hermann Hesse que pintar la bellesa serena d’aquest paisatge li era una forma de contemplació activa.