Les alternatives de Sant Jordi

26.04.2016

El centre de Barcelona s’aixeca a poc a poc. Un sol espaterrant treu el cap enmig d’un cel blau tot i les amenaces de pluja, que s’acaben complint a mitja tarda: una capa gruixuda de pluja obliga les paradetes a plegar veles. Sant Jordi aquest any és dissabte, i la ciutat, mandrosa, no matina: a les 9 del matí les parades de llibres i roses ja estan a punt (del total de 6.000 parades, 928 corresponen a parades de llibres i 5.132 a parades de roses), però encara es pot passejar amb tranquil·litat pels carrers del centre.

Pep Puig a la Llibreria Calders | © Laia Serch

Pep Puig a la Llibreria Calders | © Laia Serch

L’Hotel Regina de Plaça Catalunya ha substituït els turistes pels escriptors i editors arribats de diversos indrets del territori. No hi falta ningú. Allà intercanvien les seves impressions amb els periodistes, que els pregunten com afronten aquest dia. Tant els editors com els llibreters somriuen amb optimisme: sembla que aquest dissabte promet. Els escriptors, també, encara que no tots estan acostumats a aquestes riuades de gent. Aquest és, per exemple, el primer Sant Jordi de Joanjo Garcia, acompanyat per l’editor de Bromera, Gonçal López-Pampló, que han vingut expressament de València per presentar l’últim llibre del jove valencià, El temps és mentida, guardonat amb el premi de narrativa Antoni Bru d’Elx, i del qual vam parlar en aquest article.

Pep Puig, que va guanyar el premi Sant Jordi de Novel·la d’Òmnium amb La vida sense la Sara Amat, confessa a la periodista Montse Serra, en un article publicat a Vilaweb, que tenia la sensació de no ser autor: “Si t’he de ser franc, mai m’havia sentit més allunyat de ser autor”. Pep Puig ja havia publicat anteriorment altres obres, com L’home que torna, Les llàgrimes de la senyoreta Marta ―totes dues publicades per Empúries quan Eugènia Broggi n’era editora― o L’amor de la meva vida de moment (L’Altra Editorial). Precisament, un dels contes que formava part d’aquest últim llibre va ser el detonant de la novel·la que li va valdre un dels màxims reconeixements de la literatura catalana. “Per què vas decidir presentar-t’hi?”, li pregunto. “La novel·la ja havia reposat prou, ja l’havia anat tocant prou i tenia la intuïció que podia ser una novel·la digna de guanyar aquest premi”, aclareix, i afegeix que quan et presentes a un premi has de vigilar amb les il·lusions que diposites en la novel·la, has d’establir contactes previs amb editors i assegurar-te que la teva obra està bé. “No pots presentar una obra del no-res”, sentencia.

Els més venuts

A mitja tarda m’escriu una amiga i m’explica que ha venut uns quants exemplars d’un recull de contes que ha escrit i que ha publicat fa poc. Diu que s’ho ha passat la mar de bé, tot i que, esclar, el seu llibre no sortirà a la llista dels més venuts, que aquest any ha liderat Víctor Amela ―en català― juntament amb Empar Moliner, Paula Hawkins, Màrius Serra —vegeu l’article que ha publicat a La Vanguardia sobre les llistes de més venuts—, Julia Navarro, Eduardo Mendoza, Sergi Pàmies, Lluís Foix, Pep Puig, Almudena Grandes, Francisco Ibáñez, Carles Capdevila i Marie Kondo. Aquests són els noms dels autors més venuts durant aquesta diada de Sant Jordi, segons el Gremi de Llibreters. La pregunta que es fa més d’un quan veu aquesta llista és: Sant Jordi és dels autors mediàtics?

Potser no. La llibreria La Calders, que va programar un Off Sant Jordi, lluny de les aglomeracions del centre, aquest dilluns ens mostrava una realitat prou diferent del Sant Jordi mediàtic i publicava a Twitter una llista amb els deu llibres més venuts en català i en castellà: en català, el recull de contes d’Empar Moliner, Tot això ho faig perquè tinc molta por, liderava el rànquing, mentre que en castellà ho feia Hurra de Ben Brooks. Entre els deu més venuts en català hi havia ―per ordre de més a menys venut― Los del sud us matarem a tots de Valero Sanmartí, Els ocells de Víctor Garcia Tur, Germà de gel d’Alícia Kopf, Antologia de contes de David Foster Wallace, Confessions d’un culer defectuós de Sergi Pàmies, La noia del tren de Paula Hawkins, Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin, Nomdenoia de Pau Badia i Vents més salvatges de Bel Olid. I en castellà hi havia Rayos de Miqui Otero, Música de mierda de Carl Wilson, La muerte del Piyayo de Miguel Noguera, El secreto de la modelo extraviada d’Eduardo Mendoza, Apóstoles y asesinos d’Antonio Soler, Magistral de Ruben Martín Giráldez, Filosofía inacabada de Marina Garcés, Instrumental de James Rhodes i Paris-Austerlitz de Rafael Chirbes. I Isabel Sucunza, llibretera de La Calders, feia un apunt a Twitter força interessant: “Hi ha uns quants llibres a la llista dels més venuts que nosaltres ni tan sols no teníem”.