Les 5 exposicions municipals més rellevants del 2018 a Barcelona

4.02.2019

L’any 2018, la xifra de visitants dels diferents museus i centres d’exposicions municipals de Barcelona va disminuïr respecte la del 2017: de 4.769.541 persones a 4.624.441 visitants. Els centres més visitats van ser, per ordre, el Born CCM, el Museu Picasso, el Castell de Montjuïc, el conjunt de centres del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Museu del Disseny. Però quines van ser les exposicions temporals més destacades segons l’Ajuntament de la ciutat? Les detallem.

Ifni: bales i figues de moro. | © Cèsar Malet

1. IFNI. La mili dels catalans a l’Àfrica

Era, senzillament, indesitjable. Fer el servei militar lluny de casa fastiguejava, despertava frustració i ràbia. Ara bé, acomplir la mili a Sidi Ifni ja no només era enutjós o detestable: era una cabronada de la sort. “Només hi havia xinxes, rates i misèria”, recorda Jaume Prim, veterà. 60.000 foren els espanyols enviats a Ifni. Joves de 19, 20 i 21 anys, en un servei que podia durar fins a tres anys. El Museu Etnològic i de Cultures del Món recordava aquesta mili en una exposició que va rebre un total de 42.511 visites. El seu director, Josep Fornés, també parlava del poder d’aquesta mostra en una entrevista a Núvol.

2. Design Does. Allò que el disseny fa

El primer que havia de fer la persona que visitava l’exposició Design Does al Museu del Disseny era penjar-se al coll una targeta electrònica. Dins d’aquesta targeta hi inseria unes quantes dades personals, entre elles l’adreça electrònica. Dades personals? Sí, però no per ser transferides a cap multinacional secreta, sinó perquè al llarg de tota l’exposició la targeta aniria emmagatzemant informació que després s’enviaria al correu de la persona en qüestió. Aquesta coproducció del Museu del Disseny de Barcelona i l’Escola Elisava va rebre, durant el 2018, un total de 19.928 visites.

3. Vida? o Teatre? Charlotte Salomon (Berlin, 1917 – Auschwitz, 1943)

El Monestir de Pedralbes està exposant una obra colossal d’una artista que no s’havia vist mai a casa nostra. Es tracta de Charlotte Salomon, pintora jueva nascuda a Berlín el 1917 i assassinada a Auschwitz el 1943. L’Holocaust és el punt final de la seva vida, però en realitat no és el més important, sobretot perquè no serveix per esborrar les vivències anteriors. De mantenir la memòria de Salomon viva, se n’encarrega el seu art. La mostra, organitzada en col·laboració amb el Jewish Historical Museum d’Amsterdam, ha tingut una acollida rellevant, però les seves dades encara no es poden donar per tancades perquè l’exposició dura fins al 17 de febrer.

4. Una infància sota les bombes

El 2018 feia vuitanta anys que els dies 16, 17 i 18 de març la ciutat de Barcelona va ser brutalment bombardejada per l’aviació italiana. Els atacs aeris van provocar la mort de 875 civils, dels quals 118 eren criatures. Per preservar la memòria d’aquests fets, el Born CCM va programar aquesta exposició i tot un seguit d’activitats pedagògiques al seu voltant. Com va assenyalar en la presentació de l’exposició Gerardo Pisarello, el primer tinent d’alcalde de la ciutat, la mostra té una ferma decisió per lluitar contra l’oblit com a única garantia ferma d’evitar la impunitat. Una infància sota les bombes encara no ha tancat les seves portes, ja que s’acaba el 31 de març, però se sap que va rebre 3.667 visitants fins al mes de novembre.

5. El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola. 1890-1950

Aquesta exposició es va inaugurar a mitjans de desembre del 2018, però l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) la destaca com una de les més rellevants de l’any. Hi va haver una època en què la publicitat era ingènua, íntima, propera, i ens entrava dins de casa a través de dissenys que han quedat a la memòria de moltes persones: cares conegudes, com la de boca allargada de Netol; el nen de Freixenet; la gallina de Gallina Blanca o la dona negra de la xocolata Amatller. Almenys des de 1890 fins a 1950, anys que cobreix l’exposició El boom de la publicitat del Museu del Disseny, la publicitat era innocent i en molts casos comptava amb cares de persones; ara bé, també era políticament incorrecta. La mostra es pot veure fins al 31 de març.