L’error circense

17.02.2019

Acomodadors amunt i avall. Els que van tard ocupen els últims seients buits i les crispetes comencen a caure a terra, senyal d’estar més pendent del que passa al centre de la carpa que de qualsevol altra cosa més intranscendent com pot ser endrapar. En la tercera jornada del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona, visitem l’espectacle blau. El bon temps sembla acompanyar el dissabte, i ficar-se en un recinte cobert per una immensa lona pot no semblar la millor de les idees. Però el que succeeix en el seu interior, complint amb les prediccions que fan els mitjans obsessionats amb les llistes i el clickbait, ens va sorprendre. I molt.

BMX Bro (Rússia) – ©François Dehurtevent

Potser, de totes les experiències que es viuen dins d’una carpa, la més il·luminadora és la cara dels nens i nenes. Un rostre fora de si. Una mirada que es trasllada a un altre món, abstreta i aliena a la realitat més pròxima. I, quan em refereixo a nens, ho faig també als adults. El Circ és d’alguna manera una màquina del temps. Qui hi entra recupera les emocions de la seva infància. Allò que el sorprenia amb cinc anys, el torna a visitar nostàlgicament. El circ reviu les inquietuds i les fantasies d’un passat.

La il·lusió del no saber-què-passarà, per exemple, amb Denis Degtyarev, l’acròbata sobre el màstil aeri que executa una preciosa dansa a 20 metres del terra, acompanyat per un tema de Muse. O els “uis” que van provocar amb el cercle aeri la parella LunaStorme. Els “ais” que va desprendre l’espectacularitat dels saltadors etíops Ethioselam. O els “no, si us plau, no ho provis” en els moments no aptes per cardíacs que causaren Mukhamadi Sharifzoda, l’equilibrista de Tadjikistan. O les riallades arrencades pel còmic brasiler Pepe Jardim i per la malabarista Mademoiselle Di-Di. O els aplaudiments unànimes dels ciclistes BMX Pro.

El circ és el paradís de la gent dreta. Dels crits d’èxtasi i l’eufòria. De la suor provocada pels nervis. És la conseqüència de la reflexió final que et fa ser conscient que, aquell que s’està retirant als camerinos i que acaba de guanyar-se l’admiració de milers de persones, és una persona de carn i ossos. Un ésser humà que esmorza cada dia, que potser fuma o que li toca estendre la rentadora i anar a supermercat un cop a la setmana.

El Festival cuida tot detall, de manera que l’experiència en aquest sentit és gairebé perfecta. Per això, els redobles de tambor i les melodies de suspens o animació estaven assegurats amb l’Orquestra de Paris Circus – Pierre Pichaud. En qualsevol cas, tot i una trajectòria turbulenta i un passat polèmic, el Festival del Circ ha aconseguit créixer cada any. Pausa de 25 minuts. Tanta emoció i suspens “mereix un descans”, predica Genís Matabosch, director i presentador del Festival.

Luna Storme (EEUU) – ©François Dehurtevent

L’encert del desencert

S’imaginen veure l’estadi de Montilivi aplaudint cada vegada que el seu equip falla un penal? Una de les coses que més m’ha fascinat és que, en alguns números, l’errada (inevitable i totalment comprensible donat l’exigència de la proesa), es convertia en un mèrit. Era una medalla que els artistes aprofitaven per carregar forces i tornar a intentar-ho, com el cas de Plotnikov Group, un impressionant espectacle de trapezi amb escales. “No t’equivoquis més, que hem d’anar a dinar”, implorava un espectador amb certa simpatia. Amb cada desencert, el públic augmentava els decibels de suport. Quan un artista errava, la gent animava amb més devoció. Martínez Brothers, probablement el número més brutal de tot l’espectacle, va saber treure suc als seus errors. Fins i tot, penso que és una bona estratègia pifiar-la tímidament per així incrementar l’expectació i culminar el número amb un últim encert que posi dempeus els milers de persones que així ho esperen.

I l’espectacle acaba, no sense abans acomiadar-se amb una gran desfilada final, que va incloure els artistes dels 13 països. Tot i l’hora, els espectadors buidaven un últim carregador d’aplaudiments. Més d’un devia marxar amb aquella sensació estranya de deixar l’infant que porta dins seu, a la butaca. El Festival Internacional del Circ s’allargarà fins aquest dimarts, 19 de febrer. Podeu comprar les entrades i consultar tota la informació a la seva web.