Leonardo da Vinci era català?

24.07.2014

L’estrena del documental ‘Desmuntant Leonardo’ als cinemes Girona ha suscitat reaccions contràries entre fans i detractors de les investigacions de Jordi Bilbeny. Bilbeny és conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes, de La Celestina i l’atribució de l’autoria del Lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.

Retrat de Leonardo da Vinci

Aquesta vegada ha emprès una investigació sobre la llegendària figura de Leonardo da Vinci i planteja noves qüestions que demanarien una profunda revisió d’una biografia plena de clarobscurs, mai millor dit. N’ha parlat als Matins de Catalunya Ràdio, vet aquí el podcast. La tendència de Bilbeny a descobrir la catalanitat de personatges il·lustres ha tret de polleguera alguns lectors que han llegit horroritzats un article publicat a Núvol en què Patrícia Gabancho donava cert crèdit a les tesis de Bilbeny: “Jordi Bilbeny està acostumat que, per comptes de considerar-lo un savi, la gent el prengui per boig”, diu Gabancho amb una evident simpatia per l’heterodoxia de Bilbeny. “És el preu de caminar contracorrent i sense l’aval de l’acadèmia, que representa el pensament convencional i acceptat. Aquest historiador que va per lliure s’ha especialitzat en un tema clau: la censura”.

Les tesis de Bilbeny no han patit justament el rigor de la censura, sinó han rebut l’amable atenció d’alguns mitjans públics, com ara TV·3. Joan Bosch Ballbona publicava ahir a Núvol un article titulat ‘Desmuntant Leonardo, abans de veure-la’ en què lamentava la credibilitat i atenció que des de RAC1 o Catalunya Ràdio s’ha donat recentment al documental de Bilbeny. Un acadèmic que probablement per por es va identificar només amb les inicials SG, escrivia en un comentari a Núvol: “Sembla que la gent de la secta dels bilbenys no s’adona que la cultura catalana té ja grans noms de talla universal i que no cal anar robant els dels altres pobles. Amb els nostres ja n’hi ha prou per tenir presència al món. Des de quan demanar recerques amb rigor històric i filològic vol dir ser franquista i estar a favor de la censura?

Tant si les tesis de Bilbeny surten d’una rigorosa operació de desemmascarament historiogràfic com si són resultat d’una neurosi victimista, el cert és que a aquestes altures del partit el descobriment d’una hipotètica catalanitat de Cervantes o Da Vinci no alteraria tampoc el lloc que han ocupat aquests grans homes en les seves respectives tradicions. Jordi Bilbeny denuncia un suposat triangle de les Bermudes”, compost per Madrid, París i el Vaticà, tres focus de poder que haurien conspirat per silenciar o empetitir Catalunya. Sigui com sigui, les successives investigacions de Bilbeny tenen un propòsit comú, que consistiria a fer aflorar una realitat catalana sistemàticament negada per la censura d’aquests tres poders fàctics. El biaix militant que guia la seva recerca és palpable en els comentaris dels seus defensors. Víctor Cucurull escrivia ahir en un comentari a Núvol: “El que de veres és trist, és veure que encara hi ha membres de la comunitat científica que han dimitit del deure primordial de posar en dubte la historiografia oficial que, entre altres temes majors, encara s’entossudeix a negar realitats tan palpables com l’existència de la nació catalana”.

Jordi Bilbeny és llicenciat en Filologia Catalana i doctorand en Història Moderna. La seva tesi doctoral ha quedat interrompada en ser-li retirat el suport acadèmic, però Bilbeny ha fet de l’ostracisme virtut per reivindicar la seva independència respecte a la historiografia oficial. Una independència que posa molt nerviosos acadèmics com Joan Bosch Ballbona, que bo i confessant que encara no havia vist el documental afirmava: “Estic content de gaudir d’un clar avantatge sobre aquests “deconstructors”: com que habito en un hospitalari planeta cultural sense conspiracions, a mi Leonardo em fascina i m’atrau encara que no sigui català, encara que sigui fill d’un notari, encara que hagués nascut a un poblet sense botiga de pintures i encara que s’hagués format des de 1462 a Florència que, com tothom sap, potser per “credulisme” i “infantilitat”, la “historia oficial” insisteix en caracteritzar com el focus del l’Humanisme i de la revolució artística del Renaixement”.

L’escriptora Teresa Costa-Gramunt, en canvi, deixava dit en un comentari a Núvol que “discernir sobre la veritat és feina de tota una vida, a vegades moltes vides, generacions. Avui tots estem d’acord que la Bíblia no és un llibre revelat, va ser escrit en diferents etapes i per autors diversos. I tenim els evangelis apòcrifs… Això no treu la validesa cultural ni valor espiritual d’aquests textos. Simplement, les nostres generacions s’han atrevit a rellegir el que hi ha escrit entre línies i a interpretar els símbols. La història s’ha d’interrogar a cada generació. I no hi ha una única manera de fer-ho. Els grans descobriments acostumen a ser producte d’intuïcions, no les desestimem d’entrada”.

Sigui com sigui, quan parlem de Bilbeny sempre hi ha un debat previ al debat que ell planteja, que consisteix a discernir si la qüestió que proposa és creïble i ha de ser presa seriosament o bé si és fruit d’una dèria messiànica, només formulable i interpretable des del codi Bilbeny, que es va empeltant en els replecs de la història i en les neurosis del país.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

20 Comentaris
  1. Puigtobella, aquest te l’has treballat una mica més (hi has posat més lletres que en aquest http://www.nuvol.com/opinio/shakespeare-era-catala/). Tot i això, per descomptat, és un article mediocre com pocs perquè no encerta a posar de relleu la cosa mateixa i contínues mesquinament i infantil amb l’atac a la persona sense haver-te volgut assabentar de la missa la meitat.
    Vejam si a la propera millores.

    PS: Et deixo això per si et vols assabentar d’alguna cosa http://www.catradio.cat/audio/829902/Desmuntant-Leonardo-el-documental

  2. Article de nivell espeleològic: curull dinsídies, sense cap argument -si fos ciència series expulsat o menystingut- i que deixa ben palesa lenveja k li corseca lànima

    • L’autor de l’article s’ha limitat a recollir les opinions que aquest tema suscita, res més lluny d’argumentar res…! Els que insulteu i desacrediteu d’aquesta manera feu por pel fanatisme que acompanya les vostres paraules i us desacrediteu vosaltres mateixos.

      • Aquí només ga insultat una persona: el fanàtic que signa aquestarticle. No content de la seva ignorància parla dun tema del qual de la missa no en sap ni la meitat. Que es tregui la son de les orelles, que foragiti la seva peresa intel lectual i miri el film i llegeixi els estudis. Encabat, només encabat serà lhora dels contrarguments. Ferlos abans denota nivell espeleològic i si fos ciència seria expulsat x incompetent i cenyirse al món dels prejudicis i de les emocions, no pas al de la raó…

  3. ¡Força Bernat! Jo tinc ja gairebé a punt una investigació rigorosa i documentada, llargues hores de lectura d’incunables, que demostraria que els avantpassats de Mariano Rajoy van subornar als participants en el Compromís de Casp per perjudicar els catalans.

  4. El problema dels crítics,historiadors oficials i altres persones “espantadisses”, és sempre el mateix: parteixen de la base que el que diuen els llibres d’història oficial està basat en documents, evidències o indicis rigorosos. I no es qüestionen que no pugui ser així. El que fa en Bilbeny (i l’institut Nova Història) és veure ens quins casos tals documents, evidències i indicis no existeixen o, simplement, són superiors els d’una teoria contrària. I, evidentment, en Bilbeny ho fa respecte a la història dels catalans; no amb ànim de “robar” res, ans al contrari, veure si ens han robat primer. I, es clar, si hi ha una política de censura que pugui bastir una usurpació històrica, és absolutament probable que no es limiti a Colom sinò a tot el període XV-XVIII. RECORDEU QUE “TIRANT LO BLANC” ERA UN CLÀSSIC CASTELLÀ (SEGONS LA HISTÒRIA OFICIAL) FINS QUE A FINALS DEL XIX ES VA DESCOBRIR L’ORIGINAL CATALÀ. I QUE TANT EN COLOM, COM LLEONARD, COM LA CELESTINA, CERVANTES, ETC, ETC, CURIOSAMENT HAN “PERDUT” QUALSSEVOL DOCUMENT QUE JUSTIFIQUI EL QUE DIU LA HISTÒRIA OFICIAL.

  5. És del tot incomprensible, per bé que ben explicable, que es pugui parlar de J. Bilbeny i dels membres de l’INH -molts cops amb atacs de caire personal, com per exemple el de secta- i no es coneguin a fons els seus arguments i/o no es vulguin debatre científicament els d’altres vers els seus . És d’autèntica vergonya aliena i d’un desprestigi de creixement exponencial per aquells que ho fan.

  6. No sé si Bilbeny té raó o no (massa coses em pareix que diu). Però el que sí que és veritat és que és bo dubtar de quasi tot i furgar en la història aprofitant els instruments de cada època. Més que res per si ens han donat garsa per perdiu (que no seria la primera vegada).
    Pel que fa a Leonardo, val a dir que hi ha zones fosques en la seua vida i que això dóna molt de joc per a muntar al voltant seu tot de teories màgiques i conspiradores, com l’últim llibre que he llegit sobre ell, “El manuscrit 1204” de Vicent Artur Moreno, que aprofita uns quants mesos en què no se sap res del mestre per a dur-lo cap ací i fer-lo anar amunt i avall pels Països Catalans enderiat amb el llençol sant i l’estrany món de les relíquies.
    Rafel

  7. La qüestió és molt senzilla: tots els països tenen els seus frikis, i Catalunya també. Aquí, passa, a més, que la cosa s’entrelliga amb la militància, amb la ignorància generalitzada i amb el descrèdit de la universitat (del que ve, en bona mesura, del descrèdit de totes les formes d’autoritat).

    L’historiador no és l’individu que a mitja tarda, mentre fa la migdiada, genera un parida. L’historiador és l’individu que té formació universitària com a tal, que n’assumeix la metodologia i sap distingir hipòtesi científica de parida.

    L’entrelligament que he dit abans fa que molta gent, fins i tot amb una posició (però fixeu-vos que CAP NI UN historiador), posi en joc el seu prestigi donant suport a aquests frikis. Què hi farem!

    • El debat és inútil: si qualsevol document pot ser una falsificació i qualsevol mot comú dins la Romània pot ser un catalanisme, argumentar és ociós. Si voleu debats interessants, seguiu, per exemple, el que mantenen Torró, Rubio Vela i Soler sobre qui era i on era aquest Joanot Martorell que va escriure el Tirant. Però us aviso que cal saber una mica d’història i molta paciència, perquè els documents són difícils d’interpretar.

  8. Ai, Patrícia Gabancho,
    intel.lectual de pa sucat amb oli;
    pensades tortes com un ganxo
    i llibres de pasta de carquinyoli !!!

  9. No, si ara resultarà que els ‘historiadors’ els agafa mal de ventre quan algú més espabilat els fa quedar com uns inútils. Vinga nois, moveu el cul i a investigar. O és que Colom era italià…ah no que era jueu, ah no que igual era una dona. Que ridiculs sou unionistes.

  10. A veure, ¿hi ha algun problema en escriure o emetre o radiar notícies? En Bernat fa una crònica sobre un documental. Quin problema hi ha? En Bernat, que emet un missatge, ¿ha d’opinar? ¿perquè? Jordi Bilbeny i els més de 30 investigadors que treballen a l’ampara de l’INH fa anys que estudien. analitzen, comparen, critiquen, qüestionen, diversos elements i relats de la història oficial. Que alguns “acadèmics” estatals -ni que imparteixin classe a Catalunya, censurin i ridiculitzin deduccions-conclusions de Bilbeny i d’altres, sense entrar al fons de la qüestió ni de les fonts que es posen en dubte, no són cap mena d’aturador de la investigació que es duu a terme. De fet, i ben mirat, el problema rau en el mètode, el mètode que Bilbeny posa damunt la taula, i que molts d’alyres ja empren. És un mètode laboriós, crític, feixuc, llarg, que requereix moltes lectures, moltes interpretacions, moltes observacions, i moltes reflexions. bernat no qüestiona res, exposa. Li tocaria a l’Acadèmica que mantenim amb els nostres impostos ser més curosa i demostrar moltes de les falsedats que imparteix. Però es limita a perpetuar falsedats, falsificacions, traduccions, manipulacions. I???? doncs res, portem uns quants segles així. Ara ens aturarem perquè algun catedràtic, fins i tot en català, ens censura la nostra investigació???? Oi que no???? Oi que estem al servei del coneixement? Doncs continuem, com portem més de 25 anys fent abans d’emetre les conclusions que alguns ridiculitzen. I si no fos pels espais com NÚVOL, que permet espais de reflexions i crítiques i discussions, estaríem tancats dins la nostra closca de la investigació. Cap problema, que hi hagin molts Bernats, i moltes Gabanchos, i molts crítics que estudïin i interpretin o reinterpretin el que els hi plagui, el que calgui, amb el que frueixin. Albert Codinas INH

    • Fals. No enganyis. El sr Puigtobella sí s’ha pronunciat, i sense argumentar, sinó fotent-se’n, o sigui desqualificant a manca d’arguments, sobre les tesis d’en Bilbeny. No ho fa en aquest article, però sí a l’article “Shakesperare era català”.

  11. Sóc el SG al qual fa referència l’article. No va ser per por que no vaig signar amb el nom complet sinó per discreció. Sé que ara rebré la ira de la secta dels bilbenys, que em diran unionista, franquista, censor… coses que és notori per moltes intervencions meves a les xarxes són ben lluny de la veritat. Però això importa ben poc a aquests sectaris, que ataquen en bandada: ells tenen una plantilla prefixada i l’apliquen sempre: als grans personatges històrics (tots catalans: es veu que tenim l’exclusiva mundial del geni) o als que els critiquen (no censuren, que no és el mateix). És fàcil entendre per què Jordi Bilbeny o un dels seus seguidors no publiquen en revistes o editorials acadèmiques, nacionals o internacionals: exigeixen un rigor que els seus “estudis” no tenen. Si les revistes acadèmiques nacionals (o espanyoles) no els accepten, podrien provar-ho en publicacions especialitzades internacionals, que no tindrien prejudicis per censurar-los, oi? Però això no ho veurem pas. Finalment, quan se’n fan ressò diaris com el Mundo, haurien de reflexionar a qui beneficia la seva dèria, sobretot en moments com els actuals: no pas al sobiranisme i sí l’espanyolisme, que troba en ells un filó per desacreditar-nos.

  12. Gràcies, Bernat. Gràcies, gràcies, gràcies. Per ser valent i per dir les coses amb claredat. Els qui l’acuseu, al marge que els deliris d’en Bilbeny puguin ser veritat o no, no heu llegit bé l’article. En Bernat Puigtobella es limita a exposar els fets, a dir que hi ha dos faccions, a recollir les opinions d’uns i d’altres.
    Evidentment, la investigació acadèmica ha d’estar en constant moviment i evidentment que hi ha coses que ara semblen mentida i que poden ser veritat. Però aquest home, en Bilbeny, en fa un gra massa, no creieu?
    Els qui ens dediquem a la recerca sabem molt bé que tot és interpretable, però d’això a caure en el deliri hi ha un abisme.
    No es tracta d’adaptar la realitat a allò que volem, sinó de descobrir la veritat, sigui quina sigui, ens agradi o no ens agradi.
    Em pregunto quin personatge serà el pròxim objectiu d’aquest senyor? L’ànec Donald?

    Ah, i que ningú no s’atreveixi a titllar-me de fatxa o d’espanyolista. No sóc cap de les dues coses.

  13. Hola a tots. La primera notícia que vaig tenir d’aquesta gent va ser precissament llegint el diari “El Mundo” fa un temps, on se’n fotien. Allò em va dur a trobar primer i sovintejar després la pàgina web del Institut Nova Història. No explicaré tot el procés que em va dur a acabar convencut de que el senyor Bilbeny i la seva colla són un invent d’espanya i que treballen per espanya i contra Catalunya, per que seria llarg. Però això és el que crec avui dia. Aquesta secta ( i si algú dubta que es tracta d’una secta pot entrar a la seva web i intentar ser educadament crític amb qualsevol tesi plantejada) té com a únic objectiu perjudicar les ànsies de llibertat del nostre pais per medi del ridícul. No m’extranyaria gens si d’aqui a cinquanta anys es desclassifiquen papers del CNI i apareix el nom de’n Bilbeny com a col·laborador. Els tentacles del CNI espanyol són llargs. Molt llargs.