Léon Theremin, tragèdia electrònica

12.09.2018

Sense el risc de cometre una exageració, podem dir que Brian Eno i Ralf Hütter (membre fundador de Kraftwerk) deuen la seva carrera a Léon Theremin, inventor d’un dels primers instruments electrònics, batejat justament amb el seu nom: theremin. Un instrument que havent-se creat el 1919 encara avui ens sembla –pel seu aspecte i manipulació– un aparell futurista.

Léon Theremin: tocar sense ni tan sols fregar. |

Discret i  minso, el theremin està format per dues antenes de metall que detecten la posició de les mans. Amb una mà es controla la freqüència; amb l’altra, el volum. Els senyals elèctrics envien el so –timbrat, variable i orgànic– a un altaveu. El seu inventor és l’ingredient principal del projecte que ha unit The Pinker Tones i el Quartet Brossa, dues formacions a una distància musical taxativa (electrònica i clàssica). ‘Léon’ és resultat de la col·laboració; un resultat bicèfal: disc i espectacle. El projecte va guanyar el Premi Puig-Porret 2017 del Mercat de Música Viva de Vic, on demà a la tarda les dues formacions presentaran l’espectacle. Serà a les 18.30 h al Teatre Atlàntida. Núvol ha assistit a la cuina de ‘Léon’.

Història fascinant

The Pinker Tones i el Quartet Brossa presenten ‘Léon’ com una “celebració del centenari de la música electrònica”, però si alguna cosa solemnitzen és la figura de Léon Theremin. Segons Aleix Puig del Quartet Brossa, la seva és “una història fascinant”. Puig i Alex Llovet de The Pinker Tones clarifiquen que “el theremin té els seus moments de protagonisme, però el protagonista central és ell; l’instrument dóna color”. “És un personatge injustament desconegut”, afegeixen.

“És l’Aleix qui ens contacta”, explica Llovet. El violinista vol creuar la corda amb l’electrònica i totes dues formacions coincideixen en la idoneïtat d’abordar Léon Theremin. Són diverses les casualitats: el 2019 es compleixen els cent anys de la creació de l’instrument, l’inventor també era violoncel·lista i l’espectre sonor del theremin inclou el so de la corda (tot i que no només: també és un dels primers instruments de síntesi, emula diversos sons). Treballen junts des de fa mig any. Sumant-hi la investigació prèvia, l’operació ha resultat en “un part de nou mesos”. El juliol passat van acabar el disc. Aquest mes de setembre han donat forma a l’espectacle-biografia.

Léon Theremin neix a Sant Petesburg el 1986. El transcurs de la seva vida agrupa èxit i desgràcia. Alguns capítols d’aquesta “tragèdia grega” són els deu anys de residència als Estats Units (de 1927 a 1938), on  es relaciona amb “la flor i la nata burgesa”; un amor convuls amb la ballarina negra Lavinia Williams (la societat nord-americana no aprova la relació: ell és blanc i jueu); les acusacions d’espionatge quan torna a la Unió Soviètica; i el successiu tancament en un gulag de Kolimà (a l’extrem oriental rus). Comunista convençut, veurà la seva captura com “un malentès”. De fet, havent sortit del gulag, demana el carnet del Partit.

L’èxit, és clar, va lligat al geni. Crea el theremin, que ja el fa popular a la Unió Soviètica, més tard triomfa als Estats Units, on toca a l’il·lustre Carnegie Hall. Col·laborarà també amb la Filharmònica de Nova York. Alguns dels seus mentors seran Schillinger i Einstein. Al gulag –explica Llovet– facilitarà la vida quotidiana dels presos amb nous invents. De fet, el seu enginy és espremut en una xaraixka, un campament-laboratori. Finalment, alliberat, serà recuperat per a la carrera espacial soviètica. Theremin, un revolucionari, mor el 1993 a Moscou. “Una vida de dimensió èpica, amb una potència narrativa molt bèstia”, resumeix Llovet, que aclareix: “Gairebé no parlem de política. Destaquem, sobretot, la part més humana i existencialista”.

Espectacle complet

‘Léon’ és una proposta vigorosa, amb tots els detalls contemplats. The Pinker Tones i el Quartet Brossa s’encarreguen de la direcció i la creació musical. La formació clàssica, a més, aporta la secció de corda que dialoga amb el theremin. El duo electrònic i el Quartet Mèlt (que fa de cor grec) hi sumen les veus. Els thereministes són Jairo Moreno i Víctor Estrada. Cadascun treballa un vessant estilístic diferent de l’instrument. Moreno s’acosta al ‘rockabilly’; Estrada es mou sobre la zona clàssica. Present a l’assaig, Estrada destaca que la gran habilitat que es necessita per manipular el theremin és el “domini de l’oïda”. També és decisiva la subtilesa: les mans queden gairebé estàtiques, mantenint certa tremolor. El desenllaç d’aquest maridatge musical són peces cohesionades que cusen els fils que, per exemple, connecten Copland (contemporani de Theremin) amb Depeche Mode (bevedors del seu llegat).

Més enllà de la música, però, les taules demanen funció i moviment. És aquí on juga el seu paper Toni Mira, encarregat de la mise-en-scène. “Busco donar una mirada escènica externa”, diu. Per fer-ho, ha triat la dansa. Introdueix, per exemple, el claqué: “Theremin no en practicava però és el ball referent dels anys en què va estar a Nova York”. Mira veu ‘Léon’ com “una òpera, o un musical”. “Un viatge lúgubre”, també. Els visuals són una altra de les branques fonamentals. Iban Arnau ha creat un muntatge audiovisual que es projecta al fons de l’escenari. Apareixen Theremin, Stalin (que el fa tornar dels Estats Units) o l’escut de la Unió Soviètica. Les imatges donen algunes pistes del que The Pinker Tones i el Quartet Brossa volen explicar. “No hem volgut ser massa textuals. Hem tingut clar fins on cal explicar, i fins on cal suggerir”, tanca Llovet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
    • Per no parlar d’aquest “Lépn” de cap al final…

      Una mica de respecte per a l’inventor de l’únic instrument musical que NO es toca, sisplau!