L’entusiasme es deia Elena

5.03.2014

Ha mort Elena Carné (1952-2014), professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entusiasta de l’obra del traductor Jordi Arbonès, havia investigat a fons la intervenció de la censura en les traduccions de Henry Miller al català. Demà serà enterrada a Olot a les 12h del migdia.

Ara fa uns anys, quan ja ratllava la cinquantena, l’Elena va entrar com a estudiant a la Facultat de Traducció de la UAB i va ser una d’aquelles alumnes que qualsevol professor donaria el que fos per tenir a classe: unes ganes d’aprendre i de col·laborar francament poc habituals i un entusiasme que facilitava molt el paper de qui mirava de suscitar interès en els alumnes.

Passats els quatre anys de carrera, amb les ganes d’aprendre intactes i amb una vocació didàctica que, si bé tardana, era manifesta, va començar a fer classes de traducció del castellà al català i va preparar diversos treballs sobre les traduccions de Montserrat Abelló (recordo especialment la seva apassionada intervenció en la celebració dels 90 anys de la poeta), a qui va ajudar a arreglar papers i va acompanyar durant un temps. També va començar a preparar la tesi doctoral sobre el traductor Jordi Arbonès i va assistir a uns quants congressos per exposar diferents aspectes de les traduccions que Arbonès havia fet des de l’Argentina. Potser un dels darrers congressos al qual va assistir va ser a Las Palmas de Gran Canària, ara fa poc més d’un any, quan semblava que havia pogut deixar enrere la rosegadora malaltia que se li havia manifestat un any abans. Allà vaig gaudir (professora esdevinguda alumna) de la seva exposició sobre la censura en la traducció de Primavera negra de Henry Miller, de la qual havia seguit els passos en una investigació al Archivo General de la Administración d’Alcalà d’Henares. Em va cridar l’atenció la seva capacitat de comunicació, la sorpresa que era capaç de transmetre a tots els que l’escoltàvem, amb aquella seva tonada característica de no poder-s’ho creure, davant els arguments surrealistes dels censors d’una època no tan llunyana.

Avui és un dia trist per a tots els que l’estimem i per als que treballem a la Facultat de Traducció: hem perdut una de les persones més entusiastes que teníem i que sempre trobava la manera d’animar-nos a tots.

Trem la darrera fulla del pollancre
amb la basarda de tanta solitud.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

22 Comentaris
  1. Que bonic, Dolors, i que encertat!
    Com bé dius, és un dia trist. La trobarem a faltar molt!!!

  2. Acompanyem-nos en el sentiment, Dolors, i alegrem-nos d’haver-la coneguda. Mai un obituari no havia estat tan sincer i cenyit a la realitat, sense necessitat de carregar les tintes: l’Elena era, efectivament, una bellíssima persona de cap a peus.

  3. Potser va ser una alumna exemplar, però també va ser la professora que tots volem tenir: la tendresa, l’alegria, l’entusiasme i les ganes d’ensenyar i d’aprendre.

  4. Gràcies, Dolors, per parlar del seu entusiasme i de les ganes d’aprendre sense deixar de sorprendre’s.

  5. Vaig tenir l’Elena de professora fa 3 anys i puc dir que les seves classes eren les que esperava amb més ganes d’anar a classe. Eren classes on sempre aprenies alguna cosa nova. També vaig quedar bocabadat del seu entusiasme i les ganes d’ensenyar i aprendre de l’Elena.

    Crec que molts dels alumnes que l’hem tinguda, també la trobarem a faltar.

  6. L’Elena tenia un interès colossal per totes les coses, en primer lloc per dur el seu entusiasme a l’ensenyament i per trobar la manera de comunicar als alumnes. Ja quan va entrar com una alumna excepcional a la F de Traducció, va contagiar els seus ànims a companys estudiants i als professors i després sempre hem tingut el goig de saber-la, en el goig i en el destret, al costat de tots els amics i col·legues. Serà impossible no recordar la seva força engrescadora i la seva conversa divertida i punyent. Els qui ens dediquem, des d’un vessant o un altre, a la traducció quedem massa desemparats. A ella no li hauria agradat aquesta tristesa. Proposo un brindis per tu, Elena!

  7. Vaig tenir la sort de ser company de classe i també company de feina amb la Lena. Entusiasme és la millor paraula per a definir-la. No oblidaré mai els nostres viatges amb excompanys de classe a París, York i Olot. Sempre ens divertíem molt amb la Lena. La trobarem a faltar. Adéu Lena.

  8. Dius, Francesc, que potser a ella no li hauria agradat aquesta tristesa, però, tot i que em ressona la seva veu afectuosa dins del cap i que sembla que encara la tinc al davant, no puc fer res per evitar-la, és massa forta i invasiva. El brindis, de totes maneres, el faré.

  9. Gràcies per la ressenya! Els que l’estimàvem sabem que era una persona realment excepcional. És una enorme pèrdua.

  10. Gràcies, Dolors. No puc entendre aquestes pèrdues, no puc. Personalment, vaig viure l’entusiasme de l’Elena per l’obra del meu pare i com ho volia saber tot i com gaudia amb cada petita cosa que li explicava… Teniem un viatge pendent a la terra dels meus avis…
    Molt i molt trist, molt…

  11. Sóc la Sílvia, la germana més petita de la Lena. Vull deixar constància del confort i satisfacció que fa llegir-vos en aquestes circumstàncies. Saber que a més de bona germana era una professional esforçada i apassionada i estimada pels seus companys i alumnes és especialment important en aquests moments tristos…
    Gràcies a tots!!

  12. Vaig tenir-la com a professora l’any passat i feia les classes tenint en compte el meu problema auditiu. Tenia una energia vital envejable i va saber treure el millor de mi. Vaig aprendre molt amb ella.
    Per tot això, Elena: Moltes gràcies.
    Mai t’oblidaré.

  13. És tant bonic llegir totes aquestes paraules, que recomforta. Només m’agraderia dir-vos que ella n’estava molt de la seva altra gran família, la facultat de traducció i la seva estimada Autònoma. Gràcies a tots! (sóc una de les nebodes de la Lena).

  14. Vaig compartir amb la Lena l’amor per les lletres. Grans estones enraonant de llibres, traduccions… Avui, et ploro Lena encara que sé que no t’agradaria. Et trobaré a faltar. A reveure!

  15. Estic d’acord amb tot el que dieu i a més vull afegir que és la millor amiga i col·laboradora que he tingut i l’enyoraré sempre!

  16. Estic d’acord amb tot el que dieu vull afegir que és la millor amiga i col·laboradora que he tingut

  17. La vaig tractar poc i ens vam conèixer poc. Però sempre va valer molt la pena. I no sabia ni tan sols que estava malalta. I em sap molt de greu.

  18. Bellísima persona. Tuve la mala suerte de no haberla conocido mejor, pero siempre me quedará un bonito recuerdo de lo maravillosa que era.
    Te echaremos de menos Elena…

  19. Avui m’he assabentat de la mort de la Lena. Feia gairebé tres mesos que li havia enviat un correu per saber com estava i ja no m’havia contestat. Em temia que alguna cosa anés malament perquè, com tots dieu, era entusiasta i atenta, i no trigava gens a respondre. Vaig estudiar amb ella la carrera i vam presentar el mateix any la memòria de Traducció: la meva, ambiciosa i excessiva, sobre Benguerel; la seva, senzilla i precisa, sobre la seva estimada Montserrat Abelló. Després de les defenses, vam anar a dinar a la facultat i també s’hi van apuntar el seu marit i el seu fill Cristian, de qui sempre parlava amb orgull de mare.
    El setembre de l’any passat vaig comentar-li per correu que estava fent una obra de teatre sobre Poe i va córrer a venir-me a veure amb el seu marit, tot i fer uns anys que havíem perdut el contacte. Aquella nit vaig saber que havia tingut una néta preciosa i que estava bregant contra una malaltia indigna. I m’havia vingut a veure i em va felicitar milers de vegades per la feina feta. Realment, l’heu definida molt bé. Mentre estudiava, sempre pensava que aquella dona era un exemple a seguir d’alegria, joventut, empenta, humilitat i coneixement. Amb 50 anys que tenia, va ser tota una altra mena de mestra per nosaltres: de la vida.
    La notícia de la seva mort m’entristeix profundament. Vull enviar una abraçada a la família.