L’entusiasme del MACBA s’escampa fora de Barcelona

14.09.2017

Avui s’ha presentat l’exposició Entusiasme. El repte i l’obstinació en la col·lecció MACBA al Centre Cultural El Carme de Badalona. Una exposició itinerant promoguda pel Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona en conveni amb el MACBA.

Zush, Kaenia II, 1972. Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Antiga Col·lecció Salvador Riera. © Zush/Evru, VEGAP, Barcelona, 2017. Fotografia: Rocco Ricci

Setze artistes de la col·lecció MACBA hi són representats. “Entusiasme és l’exaltació de l’ànima”, ha dit M. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, en donar la benvinguda a aquesta exposició, que es podrà veure també a Ripollet, Vilafranca del Penedès, Martorell, Cerdanyola del Vallès, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallés i Terrassa. “La cultura continua sent al centre de la nostra vida malgrat l’estat d’excepció en què vivim en aquests moments”, ha dit el Diputat de Cultura Juanjo Puigcorbé.

El MACBA reprèn la col·laboració amb la Diputació amb la vocació de posar el museu a l’abast de la ciutadania, ha dit el director del MACBA, Ferran Barenblit. “Sempre que he d’explicar Catalunya als foranis, dic que és un territori en xarxa, on cada node és tan important com l’altre. Cada ciutat farà la seva lectura particular i tindrà interaccions diferents amb aquesta exposició”, ha afirmat Barenblit.

Entusiasme és un petit tast de les 6.000 peces que componen la col·lecció del MACBA. El comissari David Armengol, que ha fet de guia al museu i es coneix bé la casa, “ha fet una tria extraordinària, ja que reuneix peces fonamentals per entendre l’art contemporani, proposant una manera de veure l’art homologable a les propostes que es poden veure en museus de primera línia”, ha dit Barenblit.

David Armengol (Barcelona, 1974) ha abordat l’encàrrec d’aquesta exposició amb un doble objectiu. En primer lloc, que la mostra fos comissariada des d’una mirada particular, personal. I d’altra banda, que fos una síntesi representativa del que és la col·lecció del MACBA, que il·lustrés tant les línies del museu com el seu creixement progressiu. “No he partit d’un tema acotat sinó d’un estat d’ànim”, ha dit Armengol. “M’interessen els sistemes de recepció que tenen a veure amb l’estat emocional de l’espectador”. Armengol ha partit de la idea que l’entusiasme té una capacitat empàtica, i ha fet una tria pensant en la complicitat de molts artistes catalans vius, que podran participar en les activitats paral·leles que s’han programat des del programa d’Arts Visuals: a banda de les activitats educatives pensades per escoles, famílies, hi ha previstos un itinerari amb l’artista Àngels Ribé, converses amb els artistes Ignasi Aballí i Tere Recasens i la consevadora i cap de la Col·lecció MACBA Antònia Maria Perelló, o workshops amb l’artista Mireia Sellarès, que és present a l’exposició amb una obra de denúncia de la gentrificació del centre de Barcelona.

La tria de David Armengol proposa un itinerari heterogeni per peces de factura diversa: un vídeo, pastels, fotogafies, instal·lacions lumíniques, films de super-8, discos de vinil, tubs de neó, fins i tot una cadira. Són obres que porten implícit un discurs, i que ens interpel·len sobretot en la constel·lació que formen plegades. La mostra s’obre i es tanca amb dues obres d’Ignasi Aballí, que han exigit la presència de l’artista per poder-se instal·lar a les parets de la sala Josep Uclés. Aballí hi ha pintat una obra a base de tipp-ex, que és gairebé imperceptible sobre la paret, i hi ha instal·lat també un vinil blanc que clou l’itinerari. Aballí haurà de repetir la seva acció/intervenció cada vegada que aquesta exposició itinerant es traslladi a una nova seu. No debades el subtítol de l’exposició és “El repte i l’obstinació”.

Armengol ha buscat l’equilibri entre obres d’artistes locals i estrangers. Impressiona especialment l’obra Kaenia II, una pintura de gran format amb un nu femení, signada per Zush, que és el nom artístic amb què signava Albert Porta entre el 1968 i el 2001, abans d’adoptar el nom actual, Evru. Aquesta pintura connecta amb les vivències de Zush a Eivissa a inicis dels anys setanta, on la vida en una comuna, les experiències lisèrgiques i la seva actitud rebel van marcar el biaix ideològic de la seva obra. Entre els artistes estrangers triats per Armengol, destaquen autèntics tòtems del segle XX, com Marcel Broodthaers, un dels artistes que més ha fet per redefinir el llenguatge de l’art i hibridar diferents disciplines artístiques. També cal destacar Splitting i Conical Intersect de Gordon Matta-Clark, obres dels anys setanta, en què l’artista denunciava la demolició de determinades zones urbanístiques. Qui vulgui passar una llarga estona a l’exposició pot escoltar durant hores la sonata de llarga distància Lorelei, de Dieter Roth. Aquesta peça consta de 38 cintes de casset i un radiocasset especialment preparat per escoltar les cintes, una tasca inviable dins l’espai convencional d’una exposició, ja que el temps de l’escolta és de 2.400 minuts. No és l’única peça que qüestiona el museu com a institució encarregada de la difusió de l’art. També ho fa Broodthaers a Museum, una obra que mostra la planta de l’edifici que va acollir el seu museu amb tota una sèrie d’obres falses. La posada en crisi de la noció d’art és un dels eixos d’aquesta exposició, que també explora la construcció cosmogònica, la potència creativa de la vida quotidiana, la carrega performativa del cos i l’activisme social de l’artista.

Gordon Matta-Clark, Conical Intersect, 1975. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. © Estate of Gordon Matta Clark, VEGAP, Barcelona, 2017. Fotògraf: Tony Coll