La novel·la que llegeixen totes les sueques

18.04.2015

Lena Andersson, una escriptora de 31 anys, té l’encàrrec d’impartir una conferència sobre un artista contemporani, el suec Hugo Rank. L’Ester esmerça tota una setmana a preparar la seva intervenció, sense adonar-se que mentre es documenta sobre l’obra de l’artista se’n va enamorant. Perdudament. Aquest és el punt de partida d’Apropiació indeguda, que porta per subtítol ‘Una novel·la sobre l’amor. I a fe que ho és.

Lena Andersson ha venut més de 200.000 d'Apropiació indeguda a Suècia

Lena Andersson ha venut més de 200.000 d’Apropiació indeguda a Suècia

 

Ester Nilsson ha passat per Barcelona i hem tingut l’oportunitat de dinar amb ella al Semproniana. Érem uns quants periodistes i ens hi acompanyaven l’editora Rosa Rey i la traductora Carolina Moreno (per fi tenim un bon traductor del suec!). Lena Andersson ha venut 200.000 a Suècia i la seva obra s’està traduint arreu. Apropiació indeguda ens explica una història universal: l’amor no correspost, viciat per l’esperança.

“Les persones estem fetes per fer-nos patir les unes a les altres”. És una frase que Ester Nillson havia subratllat en llegir L’idiota de Dostoievski i que li revé com una bufetada quan té la mala sort d’enamorar-se d’un home que necessita ser admirat i estimat, però que no té cap interés a posar l’amor al centre de la seva vida. “En un primer moment Hugo Rank correspon a l’interès d’Ester, però en el fons és un artista narcisista que no pot treballar i estimar alhora. L’Hugo només es busca a si mateix: no admet exigències per part dels altres ni contempla la necessitat de tenir una intimitat”, ens explicava l’autora a la Semproniana mentre s’amania amb un raig d’oli un plat de verdura bullida amb pastanaga, mongeta tendra, bròquil i col-i-flor, un menú gens carnívor.

Apropiació indeguda és una novel·la sobre la incomunicació. “Sense paraules només podem intuir el que pensa l’altre. Arriba un moment que necessites paraules. Fins i tot dient mentides pots dir la veritat”, ens deia Andersson.

Quan li preguntem sobre les teories de l’amor líquid de Zygmunt Bauman, Andresson ens diu que Ester es pren l’amor tan seriosament que podria semblar passada de moda o antiquada. No és una dona postmoderna, sinó creu en valors més estables. En canvi Hugo no diu mai ‘no’ al llarg de la novel·la. No té mai un ‘no’ per a l’Ester ni per a ningú. No és tampoc un home amb una postura ideològica i això sí que que el fa més líquid”, diu Andersson, que insisteix que amb aquesta novel·la ha intentat transcendir el context contemporani. “No és un tema d’ara sinó de tota la vida”.

El que és cert és que Apropiació indeguda retrata molt bé la dependència emocional en què queden atrapades moltes dones. “Hi ha dones que detesten el personatge de l’Ester. I d’altres, en canvi, em comenten que els he explicat la seva vida i em diuen: ara ja sé qui sóc”. Andersson admet que també se li han acostat homes que han llegit la novel·la i que li han confessat que s’identifiquen amb l’Ester. Són homes que també s’han vist defraudats per les dones.

Lena Andersson escriu columnes de gran èxit al diari suec Svenska Dagbladet, el diari suec de més renom i és considerada una de les analistes polítiques més influents del seu país. Hi ha fragments a Apropiació indeguda que es poden llegir com una columna perquè tenen l’autonomia d’una peça d’opinió. Vet aquí un fragment que resumeix molt bé la gran lliçó d’aquest llibre: “La força i l’habilitat desperten admiració, però no amor. La fragilitat de l’ànima és el que pot inspirar l’amor, però la fragilitat i prou no és suficient. Ha de completar-se amb autonomia i capacitat de distanciar-se d’un mateix. Les esquerdes internes generen afecte, però tard o d’hora el que ha despertat aquest afecte provoca agressivitat. Les febleses són, a causa de la seva impotència, tan impossibles d’estimar com la força més fèrria”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. No ve al cas el motiu però jo me l’he llegit, i no sóc ni dona ni sueca. La meva valoració és senzilla: aquest llibre és un horror, un relat totalment previsible amb personatges plans, fats i ordinaris que han descobert la sopa d’all. Em va semblar esperpèntic que hagués guanyat un premi a Suècia (Augustpriset 2013); als autors que fan un llibre dolent encara se’ls incentiva a fer-ne’n més, i el mateix crec del fet que s’hagi traduït al català. Em sap greu per l’editorial i la traductora, però mira que n’hi ha de llibres suecs per triar…
    Si va tenir tant d’èxit a Suècia (que fos només entre les dones no ho sé, com ho sabeu vosaltres? Teniu estadístiques?) és perquè es va veure envoltat en una polèmica rosa després que un conegut director de cinema (Roy Andersson) digués (http://www.fokus.se/2014/10/roy-andersson-jag-ar-hugo-rask/) que el personatge masculí del llibre estava basat en ell i que havia tingut una aventura amb l’autora del llibre anys enrere. Ella va contestar que no (http://www.svt.se/kultur/bok/lena-andersson-roy-ar-inte-hugo-rask) i ja tenim el safareig servit. I vet-ho aquí que el llibre que llegeixen totes les sueques és una novel·la del gènere Lecturas o ¡Hola!, per molt que s’intenti dissimular citant a Dostoievski, Zygmunt Bauman o Camus.