L’educació de Tara Westover

20.11.2018

Mai no va trepitjar una aula fins que va arribar a la universitat. Fins aleshores, desconeixia què va ser l’Holocaust, però en menys d’una dècada es va doctorar en Història. Tara Westover, filla d’una família de mormons fonamentalistes, va ser criada al marge de la societat, sense anar a l’escola, preparant-se per a la fi del món. Ara, Westover publica les memòries Una educació (Més Llibres) per explicar el difícil camí del seu aprenentatge i transmetre la importància de formar-se per “tenir l’oportunitat d’escollir què pensar”. “La ignorància és la culpable que molta gent doni suport a causes que no valen la pena”, sosté l’autora nord-americana.

Tara Westover. | Foto: ACN

Lluny de ser un llibre que parla del mormonisme, tal com recalca la mateixa Westover a l’inici de l’obra, Una educació reflexiona sobre “com una persona d’un món estret de mires fa un pas cap a una altra vida amb nous punts de vista”, en paraules de l’autora. “Jo no sabia què significava l’educació, però m’agradava molt la música, i va ser aquesta passió la que em va motivar a aprendre coses noves”, explica Westover.

Criada en un petit poble d’Idaho, l’escriptora recorda que la seva criança a la granja familiar va ser “molt física” i plena d’accidents perquè el seu pare “no tenia la capacitat racional per entendre el concepte de seguretat”. El futur que la família li reservava era exercir de llevadora, com la seva mare, i per això la seva formació es va limitar a aprendre botànica i primers auxilis.

Estudiant a les nits, i en un entorn de violència i abús físic i psicològic, Westover va ser admesa a la universitat, on va poder conèixer una gran varietat de nous punts de vista. “Quan era petita només tenia accés a la perspectiva del meu pare, que m’havia imposat el seu ideari”, rememora, afegint que “si només consumeixes d’una manera passiva tot allò que et diuen, estàs deixant que els altres decideixin per tu”.

En efecte, Westover afirma que per desfer-se dels prejudicis i decidir sobre el propi coneixement cal “assolir un rol actiu a l’hora de curar la informació que tens i que defineix què creus del món”. Aquest trencament entre els principis inculcats al seu passat i la visió nova que li va proporcionar l’educació va provocar, segons l’escriptora, “un impacte molt gran” en la seva manera de pensar.

En aquesta línia, l’autora assegura que aprendre sobre el moviment dels drets civils li va “obrir la porta a noves experiències” que no havia tingut l’oportunitat de descobrir amb les històries que li havien explicat a casa.

Per a Westover, el distanciament amb la seva família no el va provocar la religió, sinó el silenci dels seus pares respecte a la violència que sofria per part del seu germà: “He arribat a un punt amb ells on el trencament és un sinònim de pau”.

Fins que no va accedir a la universitat, Westover ignorava què va significar l’Holocaust. “Havíem oblidat aquest patiment, la meva família participàvem d’una història plena de prejudicis i dolorosa per a molta gent”, lamenta, concloent que “a vegades, ignorar aquests episodis fa que hi estiguis participant com si fossis un soldat de peu”.

Prendre les regnes de l’educació

Un dels referents de l’autora és John Dewey, un important reformador del segle passat que “explica que ha d’haver-hi una igualtat entre els dos elements essencials que ha de contenir l’educació: el personal, què aporta una persona a si mateixa, i el social, què li proporciona la societat”.

Per la seva part, Westover comenta que el sistema educatiu actual “no té aquest equilibri”, atès que la vessant social predomina sobre la personal. “Hauríem de prendre les regnes de l’educació i entendre que és una cosa que ens pertany, i no que simplement ens passa”, rebla.

Obama al telèfon

L’expresident dels Estats Units, Barack Obama, va afegir aquest agost l’obra de Westover a la seva llista de lectures estivals, considerant-la “unes memòries extraordinàries”. “Per sort, abans d’escriure el llibre no sabia que ell l’acabaria llegint”, apunta amb humor Westover, recordant que l’expresident li va trucar per explicar-li què li havia semblat. “Obama em va comentar que li havia semblat interessant que el llibre parlés dels punts negres que tots tenim a la nostra realitat; i li va semblar rellevant que fes èmfasi en la importància amb què tots confrontem la nostra ignorància”, rememora Westover.