L’edat difícil d’Anna Starobinets

13.04.2014

L’escriptora russa Anna Starobinets ha passat de manera fulgurant pel festival MOT, que s’ha tancat a Olot aquest cap de setmana. Starobinets és autora de vuit llibres, dels quals dos han estat traduïts al castellà: la novel·la El vivo i l’escruixidor recull de contes Una edad difícil.

Anna Starobinets | Foto Marc Roca

El conte que dóna títol al recull Una edad difícil és esfereïdor i mereixeria aparèixer en qualsevol antologia, fantàstica o no. De fet, David Roas, comissari del MOT, confessava al final del festival que potser s’havien equivocat convidant Anna Starobinets, perquè la seva fantasia, en la Rússia d’avui, és exageradament real.

Starobinets responia ahir a les preguntes de Miquel Codony, editor de Fantastik, i les que li formulàvem des del digital de cultura, al lobby de l’Hotel Borrell d’Olot. Starobinets situa la seva narració en un lloc inhòspit, un barri dels afores de Moscou construït a base d’edificis molt alts i allunyats els uns dels altres. Starobinets, que des dels divuit anys que va marxar de casa ha llogat pisos diferents a Moscou, explica que ha viscut aquests districtes fantasmagòrics: “Més que barris són formiguers de gent que va amunt i avall, sense crear cap vincle ni comunitat. Són espais que fan por, i que em fan sentir com un insecte”.

La imatge final de ‘Una edad difícil’ recorda vagament el final de Cien años de soledad, quan el darrer brot de la nissaga Buendía ens és descrita com un embrió devorat per les formigues. Anna Starobinets reconeix que García Márquez és un referent, però també ho és Franz Kafka. ‘Una edad difícil’ explica la vida de dos germans bessons, en Maxim i la Vika, que viuen amb la seva mare divorciada en un d’aquests barris perifèrics de Moscou, construïts arran del perímetre del bosc. Maxim i Vika es veuen obligats a compartir habitació, però la seva relació es veu alterada quan arriba la pubertat. Vika sent vergonya del seu germà davant dels companys d’escola i Maxim se sent torbat i fascinat per la regularitat de la menstruació de la seva germana. Paral·lelament, Maxim desenvolupa una fascinació malaltissa per les formigues. Ell mateix en consigna els detalls en un dietari que la seva mare arriba a llegir quan ja és massa tard. Paradoxalment, la fascinació pel món de les formigues, els més socials dels insectes, porta Maxim a aïllar-se i a viure al marge de tot.

Durant el col·loqui que va tancar el festival MOT aquest dissabte a Olot, Starobinets va traçar una distinció entre el fantàstic en la literatura europea, americana i russa. La por clàsica europea ens remet a una sang vella que torna per apropiar-se la sang nova. És, de fet, un terror impensable a Rússia, un país on no hi ha cap castell i on guerres i revolucions han arrasat el passat arquitectònic. “Avui dia a Rússia no hi ha cap edifici on hi pugui viure un vampir de manera versemblant”, diu Starobinets. “Als Estats Units tampoc no tenen tanta història com a Europa, però sí que hi ha una por molt reconeixible: el temor pels éssers vinguts del passat, els aborígens que van ser exterminats per la colonització, i que tornen per venjar-se d’aquells que els van fer fora. Agafem, per exemple, un episodi qualsevol de Stepehen King: un metge està sopant tranquil·lament a casa seva, en una llar opulent i pròspera, i de sobte una mà apareix de sota terra per agafar-li violentament el turmell… Aquesta escena respon a aquesta por que tornin els esperits dels aborígens que van exterminar per venjar-se”.

A Rússia aquest metge deliciosament aposentat en una casa comfortable tampoc no és fàcil d’imaginar. Per poder viure amb aquest luxe americà, el metge rus més aviat hauria de ser el fill d’un oligarca del gas que s’ha comprat fraudulentament el títol de metge. Un metge normal a Rússia no podria viure en l’opulència d’un personatge de Stephen King. El metge de Starobinets viuria en un edifici de 25 plantes, als afores de Moscou, en un edifici prefabricat, com Maxim i Vika. És en aquest món inhòspit dels afores d’una gran urbs que Starobinets ha trobat el terror rus.

 

Anna Starobinets amb David Roas al Festival MOT | Foto Marc Roca

Serem més tontos

Starobinets no és gaire optimista. Considera que en un futur imminent Internet portarà a la degradació de la nostra intel·ligència. Cada vegada més, per la comoditat que ens proporciona Google, deixarem d’exercitar la nostra memòria, amb la tranquil·litat de saber que el coneixment està emmagatzemat a la xarxa i permanentment accessible. Internet és també una gran pèrdua de temps, que ens distraurà del contacte real entre la gent i la socialització de veritat. Starobinets veu la humanitat abocada a una progressiva estupidització. Seran cada vegada més els adults que patiran dèficit d’atenció a causa de la dispersió que provoca tanta multiplicitat d’estímuls.

Starobinets no té cap temptació messiànica: “No crec que la literatura serveixi per canviar el món, però sí que crec que l’escriptor pot presentir les coses abans que es manifestin del tot o fins i tot que passin. L’escriptor és com aquells ocells que fan baixar a les mines abans dels miners per comprovar si el gas acumulat a l’interior de la mina és tòxic o no”.