«L’Avenç» arriba al número 400!

28.03.2014

Ja és als quioscos el número 400 de L’Avenç. Els editors de la revista, Josep M. Muñoz i Núria Iceta, han aprofitat aquesta avinentesa tan especial per fer un llançament extraordinari. Aquest cap de setmana L’Avenç es podrà adquirir per només 4 euros amb el diari Ara. Us avancem aquí els continguts d’aquest número extraordinari.

Josep M. Muñoz i Núria Iceta, director i subdirectora gerent de L'Avenç

Aquest mes d’abril, 37 anys després de la seva creació, LAvenç arriba a una xifra important: 400 números. Una xifra que té un valor molt especial, ja que permet reafirmar i consolidar la situació privilegiada de la revista al capdavant de les publicacions culturals que s’editen en català i a Catalunya. Una revista que ha estat capaç d’evolucionar amb els anys però que ha sabut conservar l’essència de qualitat i rigor que el país necessitava en aquells anys de canvis i que, malauradament, als nostres dies, sembla que ens cal recordar. Un projecte, doncs, que reafirma la vitalitat present en L’Avenç i que anima, per tant, a seguir endavant en aquest projecte comú de llengua i cultura d’un poble.

Obre aquest número especial una àmplia editorial del director, Josep M. Muñoz, que ens convida a fer un petit recorregut pel passat de la revista, el seu present i la seva essència, que s’ha mantingutinalterable, tal com ell afirma, en aquests 400 números. És en aquesta essència on hi perviu l’impuls dels fundadors, la feina constant dels seus responsables i col·laboradors, però també la fidelitat dels seus lectors i subscriptors, sense els quals el projecte no hauria arribat a aquesta fita tan remarcable i als quals Muñoz agraeix el seu suport. Trobarem, també, en aquest número especial, una àmplia entrevista al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, en la qual Muñoz ens revela algunes de les interioritats polítiques del president i fa una mirada crítica del seu pas per la política, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

La secció «Focus» del número 400, se centra en temes candents, com ara la construcció europea, la gestió de la crisi actual i el futur del treball, entre d’altres qüestions. En aquest dossier, hi participen entre d’altres personalitats, Gabriel Josipovici, professor de l’Escola de Postgrau d’Humanitats a la Universitat de Sussex, o el politòleg valencià Jordi Muñoz, que fa una mirada crítica pel que fa a la crisi, desigualtat i segregació urbana de Barcelona durant els anys 2008-2012. També prenen part en aquest apartat, l’historiador francès Pierre Nora, que ens fa reflexionar sobre el pes del passat i la seva omnipresència en qualsevol terreny de la nostra vida, o bé Robert Skidelsky, que ens ofereix una reflexió interessant en el seu article «Quant és, prou?» sobre les dosis justes, des d’una perspectiva moral i social, dels béns bàsics que tenim els éssers humans per portar una bona vida. Entre aquests béns, fa una menció àmplia i crítica del capitalisme i dels diners. Andreu Missé, d’altra banda, ens aporta una visió crítica sobre la situació actual europea, fent esment del descontentament de la població europea cap als seus dirigents i a la manca de solucions proposades per abordar el fracàs del model social europeu actual. Una mirada crítica també és la que ens presenta Andreu Domingo, fent referència a un article publicat per Francesc Candel, «Los otros catalanes», en el qual termes com el “xoc cultural”, “integració”, o “immigració” s’introdueixen en el nostre llenguatge. I és que l’obra de Candel és la contribució més influent en el discurs sobre la immigració. Per últim, l’article de Jordi Falgàs ens porta a fer un viatge al passat, quan la jove noblesa i aristocràcia dels països del nord d’Europa feia el Grand Tour per les terres del sud per conèixer les fonts de la cultura occidental. Falgàs descriu aquesta operació a la inversa ise centra en l’arquitecte gironí, Rafael Masó, que aprofitant el seu viatge de noces va fer un Grand Tour per l’Europa central.

La secció «Mirador» aplega una miscel·lània d’articles que tracten temes de literatura, música i història, i que es clouen amb un article de Jordi Puntí sobre les seves lectures australianes. Marc Andreu, per la seva banda, ens transporta a un indret metropolità de Catalunya oblidat, Ciutat Meridiana, i ens en fa un reportatge de proximitat. De literatura, ens en parlen Vicenç Pagès Jordà, Manuel Ollé i Simona Skrabec. El primer, ens ressenya el llibre de Rhidian Brook, Els dies que vindran,una autèntica invitació a la lectura. Ollé, ens parla dels contes de La nostra vida vertical de Yannick Garcia (Premi Documenta 2013). I, per últim, Skrabek, ens aporta una interessant reflexió sobre les traduccions al català, especialment, les dels poemaris. En aquest sentit, l’afirmació amb què encapçala l’article és prou rellevant: «Diversos poemaris traduïts darrerament al català permeten mesurar el batec d’Europa i constatar la funció de la poesia». Genís Barnosell ens parla de la darrera obra de Norman Davies, Regnes desapareguts, territoris que no són estat però que tenen molta importància en la formació dels països actuals, com és el cas de Catalunya. Tot seguit arriba la música, de les mans de Joaquim Rabaseda, que ens parla de Beethoven i el concert d’Europa. Pere Antoni Pons ens parla d’una veu amb caràcter propi, la veu d’Anna Alàs i Jové, mezzosoprano que va oferir un concert el passat 24 de gener amb peces de compositors de l’antiga corona catalanoaragonesa. Trobem seguidament, Imma Merino, que ens transporta a Itàlia amb La grande bellezza, el film d’èxit de Paolo Sorrentino. Finalment, a l’apartat referent a l’art, trobem Susanna Portell que ens invita a visitar l’exposició del MACBA, Grup R, en què descobrirem els arquitectes que, a la Barcelona dels anys 50, van connectar amb la modernitat internacional d’aquells anys.

Finalment, Jaume Muñoz Jofre presenta una perspectiva cronològica de L’Avenç, en la qual ens planteja un viatge des dels inicis de la revista (1976-77) fins als nostres dies, passant per números importants i decisius en la trajectòria de la revista com ara l’assoliment de la publicació número 50, l’any 1982, el gir cultural que es produeix a la revista entre els anys 1999-2006 o la incorporació, el 2004, dels seus dos socis actuals principals, Núria Iceta i Josep M. Muñoz.

Per últim, només ens cal recordar que el dia 2 d’abril, a les 19 h, tindrà lloc l’acte de celebració #L’400, al Born Centre Cultural, amb algunes personalitats convidades: Gabriel Josipovic, l’historiador Borja de Riquer, o el conseller de cultura, Ferran Mascarell, entre d’altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Hola!!!
    Som del programa matinal NOTICIES EN XARXA de LA XARXA. Hem vist que teniu un vídeo a Youtube sobre els 400 números de l’AVENÇ. El proper dimecres 16 d’abril entrevistem al director de la revista, Josep Maria Muñoz. Ens agradaria saber si podem utilitzar el vostre vídeo per tapar alguns fragments de l’entrevista.

    Gràcies!!!
    GEMMA