L’autenticitat que vindrà

2.10.2017

El vi requereix temps; l’art, segons Jordi Mitjà, també. Temps i identitat. Vint-i-cinc peces ho corroboren: traços paisatgístics, troballes familiars, l’empremta del territori present des del sauló fins a la bota, de la rapa al vent de foranell. Allò que vindrà és la minuciosa tria d’un ampli projecte d’investigació plàstica contextualitzat a la DO Alella, totalment inèdit, producció pròpia de l’Espai d’Art i Creació Can Manyé que es pot visitar fins al 15 d’octubre.

“Allò que vindrà” | © Jordi Mitjà

Fruit d’una destacable immersió vinícola, l’exposició abraça diverses línies discursives indagant en conceptes com l’ancestralitat o la certesa; construccions escultòriques sobre els orígens del vi – incloent-hi la seva ritualitat­– elaborades amb subproductes descartats provinents de vinyes i cellers. Sarment, brisa, parra, ceps, pòsits transformats en pigment… matèries orgàniques sobrants prenen una nova vida mentre mostren, reivindiquen, les seves múltiples possibilitats artístiques a través de tècniques clàssiques com la ceràmica, el dibuix o el gravat. “Treballar aquests elements potser seria el primer que obviaríem però em vaig obligar a incorporar-los, són un repte. Es tracta d’una tipologia d’obra volgudament primitiva, molt de la terra”, emfatitza Mitjà.

La mimetització amb l’entorn és un tret recorrent que alhora neix de gestar i deixar macerar les composicions a l’exterior. L’efecte Coriolis n’és un perfecte exemple. Sobre paper apreciem un mosaic atzarós però volgut d’impactes ocasionats per branquillons que tanmateix combinen incisions de metall incandescent, mètode ja distintiu de l’artista. Si més no, llaurar a mans –com bé recull el nom d’una dotzena de fragments de sòl cuit posats en reguitzell–, esdevé fonamental. Així, atuells,­ canaleres i embuts d’aparença quasi arqueològica proven l’interès per “la part més salvatge, més performàtica” del procés creatiu.

Però, què és el que està per venir? Resultat d’una mirada particular on s’hi amaguen “moltes complexitats, un rerefons filosòfic”, la gran pregunta pot resoldre’s observant la sala alellenca des d’una perspectiva de conjunt. En paraules de Jordi Mitjà, un retorn a allò que ja era; cal dedicació, ser meticulós, reinventar-se en la singularitat, la diferència. “En el món del vi, com en el món de l’art, sobreviurà la gent més autèntica”.