Laura Aubert, l’elogi del treball

«No ens podem vendre a un preu tan baix. Sé que és molt difícil, i no es pot jutjar, però cal defensar la professionalitat.»

Amb només trenta anys ja en fa més de vint que actua. Laura Aubert és una actriu incansable i segura, i «avui acumula una experiència de més de cinquanta obres i el domini de diversos registres i camps —canta i és una virtuosa del violí.» Tant ella com el seu germà, des de ben petits han estat involucrats en el món del teatre, fins que han aconseguit ser «els fundadors d’una de les companyies de teatre alternatiu més antigues de Barcelona: Els Pirates.»

Margot Mur, arran d’una entrevista que va fer a la Laura, ens ofereix un article en el qual dona a conèixer el paper de l’actriu en el món del teatre i, més recentment, a la televisió. L’article sencer està publicat al número de juny de «Serra d’Or».

Aubert reconeix que «en aquesta professió, l’error no es perdona, i crec que és justament dels errors d’on se n’aprèn. […] Cal acceptar que mai no es pot estar perfecte. Per això m’agradaria vindicar l’error, i el vindico, perquè el trobo realment necessari per a créixer.» Enmig d’una representació teatral en què no es pot fer una pausa, «potser és dels pocs llocs on encara ens obliguen a viure i escoltar en presència i temps real, i això és indispensable per a pensar. […] La meva feina m’obliga a ser altres persones, a entendre-les, i entendre et fa créixer.»

Alguns dels seus referents del món del teatre i del cinema són Rosa Maria Sardà, Katherine Hepburn o Anna Magnani. Laura Aubert reivindica la presència de les dones en la cultura: «Falten moltes dones que escriguin i dirigeixin. N’hi ha, i de molt bones, però poques. De vegades falta que nosaltres mateixes ens ho creguem.»

A més, també té clar que la cultura ha de ser present en l’educació i en la vida quotidiana de les persones. Creu que, actualment, la presència de la cultura en l’educació és pràcticament nul·la. Reivindica que «la cultura és vital. Les inquietuds no neixen soles, s’han de cultivar, i la cultura serveix per a tenir un espai en comú, perquè la gent escolti en present, i per a transmetre valors i noves idees, obrir el cap i la ment i fer veure coses ja sigui des de la paraula, la imatge o la música.»

En defintiva, el recorregut de Laura Aubert no sempre ha estat «flors i violes», és per això que s’ha de lluitar i treballar per el que es vol aconseguir, sense pors que ens frenin, atès que «les coses no es fan soles», diu Aubert. Ella mateixa ja va treballar durant temps sense cobrar res, fins que va dir prou, perquè «no ens podem vendre a un preu tan baix» i, també, «ens hem de fer valer, ajudar-nos més entre tots»: «Som molts, hi ha poca feina i pocs diners, però hi ha molt de talent.»

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació