El fotògraf Paco Gómez, al complet

17.05.2018

Utilitzant una imatge futbolística podríem dir que aquest cop, en la seva nova exposició, la Fundació Foto Colectania  “juga a casa”. Per què?, us preguntareu. Doncs perquè exposa, en bona mesura, el fons del fotògraf Francisco Gómez que Colectania custòdia des del 2002 quan els seus hereus li van fer donació de tot del seu arxiu fotogràfic.

Retrat de Paco Gómez | Foto: Gabriel Cualladó s/d

L’arxiu de Francisco Gómez constava de més de 24.000 negatius i prop de mil còpies. Com va indicar el Director de la Fundació, Pepe Font de Mora, per a una organització llavors gairebé acabada de constituir, una donació d’aquesta magnitud representava un repte molt important. Però, valents, el van acceptar conscients que haurien de dedicar molts esforços a preservar i difondre el patrimoni d’un dels fotògrafs que a mitjans del segle XX havia contribuït a la renovació de la fotografia espanyola. Des de llavors s’han promogut diferents exposicions amb material del fons, a la mateixa Colectania el 2010 i a altres indrets. Ara, sota el títol Arxiu Paco Gómez. L’instant poètic i la imatge arquitectònicaes presenta la mostra més completa sobre l’obra de l’autor. L’exposició, que amb algunes variants ja es va presentar a Madrid el 2010, està organitzada per la Dirección General de Promoción Cultural de la Comunidad de Madrid en col·laboració amb Colectania i comissariada per Alberto Martin, un reconegut especialista en el camp de la fotografia.

Francisco Gómez -més conegut en els cercles fotogràfics com Paco- va començar a fer fotografies a mitjans dels anys cinquanta, quan va iniciar una trajectòria de més de quaranta anys. Pertany a una generació que va renovar la fotografia espanyola i va participar en alguns dels seus grups més actius. L’any 1956 va ingressar a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, i a partir d’aquest moment comença la seva presència en algunes exposicions, especialment  la celebrada a la Sala Abril el 1957, la de la Sala Darro el 1960 i la seva participació en el projecte col·lectiu de 10 fotògrafs espanyols per fotografiar París. També en aquests anys comença a participar activament  en certàmens i concursos de fotografia tan habituals a l’època.

El 1957 s’incorporarà  a la prestigiosa Agrupació Fotogràfica d’Almeria (grup Afal) on entra en contacte, entre d’altres, amb noms mítics de la fotografia espanyola com Martinez Siquer,  Schommer, Maspons, Ubiña, Masats, Terré, Català-Roca, Pomés o Ontañon.

Paral·lelament, el 1959 constitueix, juntament  amb els seus col·legues i amics Ontañon, Masats i Cualladó, entre d’altres, el grup La Palangana; i més endavant passarà a ser considerat com un dels membres destacats de  l’anomenada Escuela de Madrid.

 

Tranvía en el paseo de Extremadura. Madrid, 1959 | Foto: Paco Gómez / Fundació Foto Colectania

En aquestes primeres etapes la seva fotografia aborda diferents temàtiques habituals en els fotògrafs de la seva generació. Fotografia urbana, tant a la ciutat de Madrid com a barris i altres poblacions de la perifèria de la capital, on es comença a manifestar ja un interès incipient per les construccions arquitectòniques. També, lògicament, sorgeix un interès pel factor humà, sovint connectat amb el paisatge. Apareixen també elements propis de la fotografia de caràcter més abstracte en la línia de la fotografia del corrent alemany inspirat per Otto Steinert.

Malgrat que, com veurem, va tenir alguns encàrrecs de caràcter  professional, Gómez es va considerar sempre com a un fotògraf amateur i per tant va gaudir de la llibertat personal que li donava  el fet de  treballar com a gerent d’una sastreria familiar al centre de Madrid.

La seva carrera va donar un tomb considerable quan va començar la seva col·laboració amb la revista del Col·legi d’Arquitectes de Madrid, “Arquitectura”, dirigida per Carlos de Miguel. Hi va publicar les seves fotografies des del número 3, el març del 1959, fins el numero 186 el juny del 1974. La col·laboració de més de quinze anys  va començar amb l’encàrrec de les portades de la Revista i després es va anar ampliant a reportatges complerts en l’interior. Com és lògic, el caràcter de la publicació condiciona i orienta en bona mesura la temàtica que hi aborda.

Barrio de la Concepción. Madrid, 1966 | Foto: Paco Gómez / Fundació Foto Colectania

De tota la trajectòria de Francisco Gómez se’n pot trobar una profunda i completíssima anàlisi en l’article “La poètica de Francisco Gómez. Un itinerari conceptual” que ha escrit el mateix comissari de l’exposició, Alberto Martín, i que es publica en el magnífic catàleg que s’ha editat amb motiu de l’exposició.

L’organització de la mostra està també molt treballada i les fotografies s’han agrupat rigorosament en diverses seccions temàtiques i s’acompanyen d’uns texts explicatius que situen molt bé l’espectador.

Es comença, lògicament, per la fotografia de la seva època més amateur en la que dominen les fotografies de carrer, els retrats i les fotografies amb una dominant abstracta. També són prou interessants els retrats de familiars, arquitectes i col·legues fotògrafs a què dedicava una especial atenció.

Fachada en el paseo de la Habana. Madrid 1974 | Foto: Paco Gómez / Fundació Foto Colectania

Una molt bona part del material exposat correspon a la fotografia d’arquitectura que, com hem dit, va tenir un pes molt important en la carrera de Gómez. En particular resultat de gran interès la mostra d’una sèrie de portades dels exemples de la revista Arquitectura.

Si bé aquesta especialitat acostuma, pel meu gust, a resultar en general una mica freda, l’ull fotogràfic de Gómez li dona una força especial.  Les seves imatges tenen una composició potent que aconsegueix ressaltar els aspectes més originals o significatius dels edificis que retrata. Troba sempre perspectives originals i aplica amb gran habilitat la tècnica de la fragmentació i el detall.

En conjunt una exposició que ens permet recuperar i gaudir de l’obra d’un magnífic fotògraf encara no massa conegut.