L’Arts Santa Mònica i la nostàlgia

20.03.2018

L’Arts Santa Mònica, situat a la part baixa de les Rambles, es troba en un moment d’impàs. El 2017, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya van acordar que aquest any el convertirien en el Centre d’Arquitectura de Catalunya i destituirien el seu director, Jaume Reus, triat a través d’un concurs públic a finals del 2014. A Reus se li va acabar el contracte el 31 de desembre del 2017, un any abans del previst: se li havia assegurat el càrrec durant quatre anys.

Centre d’Arts Santa Mònica

L’equipament es troba en un moment d’indefinició sobre el seu futur, també degut a les circumstàncies polítiques. Mentrestant, i malgrat la polèmica, les exposicions previstes tiren endavant i alguns treballadors segueixen duent a terme la seva feina, mentre que a d’altres se’ls acomiada abans del que tenien previst. Precisament això destaca Fina Duran, comissaria de l’exposició Del nou al vell / Del vell al nou, quan parla de les persones implicades en la seva mostra: “Estan treballant en unes condicions difícils i tot i això ho tiren endavant”.

Del nou al vell / Del vell al nou es pot visitar a l’Arts Santa Mònica fins al 3 d’abril, i a finals del 2018 s’exposarà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la ciutat de Lleida. A Barcelona, la proposta comparteix protagonisme junt amb l’exposició Biblioteques insòlites, prevista fins al 23 d’abril. En la primera, tretze artistes contemporanis reflexionen sobre el patrimoni; en la segona, tretze artistes o col·lectius exposen les seves visions particulars sobre les biblioteques.

Sobre quins personatges i quins mites es construeix el nostre país? Què conservem i què no? Per què els individus tenim el desig de conèixer, d’ordenar, de classificar? Què és patrimoni i què no ho és? Aquestes preguntes i moltes més sorgeixen de les obres exposades a Del nou al vell, el recorregut expositiu del qual s’acaba amb Out of limbo, una reinterpretació trista de l’exposició Un elefant als llimbs que va dur a terme Carlos Pazos al mateix Arts Santa Mònica fa 25 anys. Si la instal·lació ja és nostàlgica de per si, inscriure-la en la situació actual de l’equipament genera una sensació de comiat, de fi de cicle. L’Arts Santa Mònica es recorda a si mateix just abans de desaparèixer com a museu d’art contemporani.

Per altra banda, al pis superior hi trobem Biblioteques Insòlites, una mostra que va programar Jaume Reus abans que s’acabés el seu mandat i que comissaria Glòria Picazo. L’exposició s’inscriu en el marc d’ArtsLibris, fira de llibres. El desenvolupament del projecte s’ha dut a terme junt amb la Casa Encendida de Madrid, entitat amb qui l’Arts Santa Mònica va acordar treballar per tal de destacar artistes contemporanis que relacionessin la seva obra amb les biblioteques i el coneixement. Alguns d’aquests són Ignasi Aballí, Antònia del Río o Oriol Vilanova. La mostra, tot i que no ho pretén, és inevitable que desprengui una certa nostàlgia pel món del llibre, alhora que vol discutir la funció que té avui en dia una biblioteca, tenint en compte que les noves tecnologies compten amb el “núvol”, el gran prestatge del ciberespai. Dues exposicions nostàlgiques per un Arts Santa Mònica del qual, més que conèixer-ne el futur, se’n comença a conèixer el passat.