L’artista “de begades” s’explica

4.05.2014

Més enllà de la polèmica de la falta d’ortografia, Enric Farrés ha explicat públicament aquest dissabte el rerefons del ja mític grafit literari “De begades penso en Palafrugell”. Per Farrés, la citació escollida del volum El meu país crea una identificació total amb l’espectador “perquè pensa que si un escriptor de prestigi ho va dir, ell també ho podria haver dit”. Però per l’artista la citació i prou no tindria sentit, per això assegura que li afegeix la falta per “treballar la realitat i el dubte”. A més, el fet que la pintada sembli un treball professional i versemblant, com si la falta s’hagués comès realment, amplifica aquest dubte.

Owly Images

El mur de les #Plamentacions, corregit

 

“Venia d’un projecte de fa un any de pintar una citació normal, així que quan aquest any em va proposar decorar aquest pati per Flors i Violes, vaig pensar a recuperar aquest projecte”, explica. D’aquesta manera, rendibilitzaria la intervenció i el treball no estaria només els quatre dies del festival primaverenc, sinó que entraria a formar part del nostre patrimoni cultural. L’artista ha explicat també que la seva voluntat no era modificar el contingut, sinó la seva forma, de manera que es carregués unes normes. “Les normes vénen d’un consens. Jo el que volia era atacar o jugar amb aquest consens, que molt sovint està lligat a la política”. Com a exemple, Enric Farrés posa el fet que el 1913 Enric Prat de la Riba promulgués  l’elaboració de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

El fenomen del grafit ortogràfic d’Enric Farrés, alimentat per la xarxa, ha culminat amb la impressió d’una vintena de samarretes i postals amb la citació “De begades penso en Palafrugell”. Parlant amb Cyril Torres, comissari Flors i Violes, comenta que la polèmica de la falta ortogràfica ha permès que més gent s’interessés pel festival, encara que “l’anècdota no pot tapar el bosc”. Quant a les crítiques que ha rebut, reconeix que eren “plenament conscients que era una proposta insolent, perquè el treball de l’Enric Farrés és així”. Per això, afirma que com a director artístic ha de donar suport a l’artista. Revela que s’ha gravat un making of per demostrar que la falta estava pensada, i que faran públic un cop acabat el Flors i Violes i corregida la falta.

 

“Els nens em tenen por”

Per participar en els 4 dies sense pati, la visita sonora a la Fundació Josep Pla d’Enric Farrés, ens hem de posar uns auriculars i entrar en el joc. Amb música èpica de fons, se’ns dóna la benvinguda en aquest “viatge de literatura i temps”. Si estem disposats a passar un inicial “entrenament a l’hora d’acatar ordres”, ja estem preparats per qualsevol cosa. És en aquest moment que la veu desconeguda que ens parla des dels auriculars ens mana interactuar amb un bust de Josep Pla fet per Josep Dunyach o descobrir el que s’amaga dins un pupitre de l’exposició temporal de la Fundació: unes orelles de burro! Com expliquen, això “és un càstig per haver fet faltes d’ortografia a l’hora de voler citar un pensament d’autoritat literària”.

Volem sortir al pati, però no podem. Amb les orelles de burro, ens endinsem a la sala de conferències de la Fundació Josep Pla, on “present, passat i futur s’uneixen en un present psicotròpic” mentre anem sentint amb música de discoteca les paraules de Josep Pla: “Aquí vivimos en un medio de dialéctica cósmica total”. D’aquí, finalment podem sortir al pati de la Fundació, “el mirador del mal d’ulls”, on podem contemplar amb tota la seva esplendor la be alta de “begades”. Una falta d’ortografia que “només existeix per algú que coneix les normes”.

“Les normes són importants, i les ortogràfiques també”, diu l’àudio d’Enric Farrés. Parlant directament als participants, és la lletra “b” de “begades” que ens confessa: “Els nens em tenen por, sóc la personificació del suspès directe. M’encanta ser garrafal, sense excuses, la reina de les faltes, un virus que infecta el text, fent que el significat de la frase sigui una anècdota davant meu. Sóc tan garrafal que de vegades penso que sóc fluorescent i tot. Sóc com el Sol, brillo amb llum pròpia, il·lumino tant que faig molt mal d’ulls”.

 

Enric Farrés exposa els motius de la seva pintada a la Fundació Josep Pla | Foto David Parreño

 

L’activitat proposada per Enric Farrés converteix la Fundació Josep Pla en un espai de joc, on tothom hi pot entrar a través dels auriculars, però des de fora ningú pot sentir el secret de la be de “begades”. Un secret que no han pogut descobrir aquells que s’han quedat en la falta d’ortografia, en la primera casella d’aquest joc. “Mireu-la bé, perquè d’aquí a dos dies desapareixerà”, diu Enric Farrés fent-nos sagnar encara més els ulls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. El més greu és que vivim en una societat on aquesta falta hauria pogut no fer-se expressament, malgrat gastar-se una milionada per fer l’obra.
    Em sembla més radical, doncs, escriure sense faltes ortogràfiques ja que de faltes n’hi ha arreu.