L’artesania de l’àvia i la tecnologia de la néta

25.04.2018

Diuen que la història és cíclica i que tot torna: és així com últimament no ens estranya veure anuncis de galetes reivindicant l’origen de la seva producció o marques de cerveses amb un tant per cert elevat de referències a l’ordi i el llúpol. Com a reacció a les noves tecnologies però sobretot al canvi climàtic, certs discursos opten per retornar a les antigues maneres de fer.

L’alimentació és una disciplina prou còmoda on aconseguir-ho: comprar productes de proximitat, preocupar-se pel medi ambient, fer-se vegetarià o vegà. Tot això està relacionat amb el futur, tal com explicava feia uns mesos José Luís de Vicente, comissari de l’exposició Després de la fi del món del CCCB (que, per cert, s’acaba aquest 29 d’abril). Deia: “Hem d’abandonar l’antropocentrisme i començar a seguir models en els quals la terra sigui tan important com nosaltres”.

Sembla que és inevitable encaminar-nos cap una redignificació dels productes i mètodes tradicionals. Així ho demostraven també les xerrades que el Museu del Disseny va acollir el 12 d’abril sota el lema Artesania: Innovació, Revolució i Projecció. Allà Kim Mannino, directora de WGSN Live (WGSN és una empresa que es defineix com una “biblioteca virtual de tendències”) explicava que cal usar els mecanismes de la nostra era per tornar a fer productes artesanals i de qualitat. Per exemple, feia referència a la roba transestacional: “Roba que duri més i que pugui combinar-se en qualsevol estació de l’any, per si la temperatura és constantment canviant”.

Ni els ciutadans del futur ni el canvi climàtic són conceptes hipotètics, sinó que són ja una realitat. Això dóna pas a una segona vida per tots aquells establiments dedicats al comerç tradicional que, això sí, no en tindran prou amb reivindicar les seves arrels sinó que també s’hauran d’adaptar a les noves tecnologies. És el cas de moltes petites empreses, però també d’institucions culturals com el Museu de la Vida Rural. Així ho reflexionàvem en aquesta entrevista a la seva nova directora, Gemma Carbó.

Quant a la vida cultural, a la mateixa jornada sobre el futur de l’artesania del Museu del Disseny el jove especialista Jonathan Openshaw parlava dels artesans post-digitals i se centrava especialment amb els artistes, que de moment són “els que millor combinen les qualitats dels dos mons: l’ambició i la innovació del digital, amb la manualitat i la tacticitat del físic”. Segons Openshaw, es tracta de portar la nova estètica tecnològica a l’antic món artesà, i aprendre de com els nostres avantpassats feien servir els objectes, les estructures, els materials. Ha arribat el moment, doncs, d’ajuntar l’artesania de l’àvia amb la tecnologia de la néta. O és al revés?