L’art que hem de fer

21.09.2017

Des del passat dia 6 i fins al proper 30 de setembre la Casa de Cultura de Girona acull l’exposició Un tren en pot amagar un altre, d’Àlex Nogué. En la mostra l’artista presenta diferents obres que conviden a l’espectador a reflexionar sobre la capacitat de percebre imatges i reflexionar sobre el seu sentit dins d’un context excessivament marcat per l’abundància de tot tipus d’atraccions visuals.

Una de les obres que Àlex Nogué exposa a Girona

La màxima defensada per Nogué, «el que jo veig depèn de mi», és molt present al llarg de tota l’exposició, en la qual l’element més important no és l’obra sinó el receptor. A «Un tren en pot amagar un altre» l’artista garrotxí dona a l’espectador les eines necessàries per retrobar-se amb l’experiència de l’art, i de retruc amb si mateix. Algunes d’aquestes eines són, per exemple, un grup de noranta fotografies paisatgístiques intervingudes per l’autor a partir de tècniques com el collage o la pintura, entre d’altres.

Àlex Nogué

L’acció sobre les instantànies esdevé part intrínseca i indispensable d’allò que observem, alhora que ho amaguen i ho transformen en un espai de reflexió infinit, personal i oníric. Infinit perquè es tracta d’imatges canviants, susceptibles de ser llegides en múltiples i diversos contextos; personal com tantes persones poden veure-les i interpretar-les, i oníriques quan te n’adones que portes incomptables minuts immòbil i suspès davant l’aclaparadora presència dels paisatges de sempre que, ara, bellament distorsionats, som incapaços de reconèixer amb facilitat. Ho diu la periodista Maria Palau al text que obre el catàleg de l’exposició: «L’art ha de ser un objecte de desig i no una realitat imposada. Ha de costar esforç, perquè només s’entén allò que s’ha reflexionat. Una reflexió no només intel·lectual, sinó també anímica. El sentiment també requereix el seu tempo».

Una altra de les peces més destacades de la mostra és un cub de fusta de dimensions suficients com per entrar-hi i gaudir de la solitud durant l’acte de recepció de la darrera obra exposada. És en aquest punt on el reclam a l’atenció pausada del receptor culmina, de manera íntima i pausadament provocativa, i ens permet prendre’ns el nostre temps i recuperar la qualitat de la visió de les imatges que la immediatesa tant ens ha malmès.

«Un tren en pot amagar un altre» és la traducció del cartell habitual a les estacions franceses «Un train peut en cacher un autre», que alerta els usuaris sobre el perill de travessar les vies i que, aquesta vegada, ha estat utilitzat per Àlex Nogué per articular un missatge d’alerta propi que invoca el receptor i li retorna la responsabilitat de la vivència de l’art, alhora que l’informa sobre les múltiples lectures que existeixen darrera d’una obra. Es tracta d’una exposició altament conceptual marcada per les idees d’un artista contundent i segur de la seva proposta discursiva.

Properament, l’exposició, que forma part del cicle «Exposicions Viatgeres» de la Diputació de Girona, es podrà veure a diferents municipis de les comarques gironines.