L’art de descarregar fitxers per internet

12.03.2016

Dels arxius torrent que us descarregueu d’internet, un artista francès en fa art. És Nicolas Maigret, que ha presentat la performance The Pirate Cinema a l’Arts Santa Mònica de Barcelona. El més especial d’aquesta obra és que està feta a temps real a partir de fragments de films, sèries de televisió, videoclips, concerts i altres menes de continguts audiovisuals que Maigret ajunta per crear una història subjectiva de l’intercanvi d’arxius a la Xarxa.

Una de les frases que obra la performance "The Pirate Cinema" | Foto: Arts Santa Mònica

Una de les frases que obra la performance “The Pirate Cinema” | Foto: Arts Santa Mònica

Sobre l’escenari de l’Arts Santa Mònica dijous hi trobàvem dos homes: Nicolas Maigret i Xavi Idáñez, aquest últim de la companyia Teatre al detall. Mentre l’artista francès duia a terme la performance des d’un ordinador portàtil, els assistents veien els resultats dels seus clicks en una pantalla gran. Idáñez es va convertir en un privilegiat que, mentre traduïa les paraules en anglès al català, podia observar de reüll quins botons tocava Maigret al seu ordinador.

The Pirate Cinema es divideix en sis capítols que plasmen el consum i la distribució de productes de la indústria audiovisual a internet. Al llarg d’aquests sis actes hi trobem, per exemple, un mapamundi que ens mostra des d’on i cap a on del planeta s’estan difonent continguts; o bé una seqüència dels 100 vídeos més compartits a The Pirate Bay, entre d’altres idees conceptuals de les descàrregues a internet com ara un recull d’orgasmes (sonors, no visuals) de vídeos pornogràfics que les persones estaven veient en algun punt del món mentre Maigret feia la performance.

Per dur a terme aquesta obra, l’artista francès explica que va establir un servidor a Àustria; el seu centre de dades. Aquest espai es sincronitza cada dia amb els fitxers que la societat es baixa d’internet. De fet, a dalt de la pantalla podem veure, a l’esquerra, la IP personal de la persona que està enviant el fitxer, i a la dreta, la IP personal de qui l’està rebent. “Agafo un tros del fitxer mentre està sent passat entre dues persones”, explica Nicolas Maigret.

El capítol set d’aquesta performance encara no existeix, tot i que el seu autor afirma que versaria sobre les joies que ha aportat el món web, que segons ell és “com una gran biblioteca on hi trobem llibres descatalogats o obres noves que d’altra forma mai coneixeríem”. Si voleu veure The Pirate Cinema i no ho veu poder fer en temps real a l’Arts Santa Mònica, Nicolas Maigret la té publicada en obert, no fos cas que algú se la baixés il·legalment.