L’art amagat rere un plec

23.10.2017

Penseu-hi: al llarg d’un dia, quants plecs veieu? Quanta matèria doblegada sobre ella mateixa, quanta pell flexionada sobre els cossos? Gisela Chillida, crítica d’art, comissaria a la Galeria Arte Aurora l’exposició El pliegue, on s’endinsa en aquest concepte a través de l’art contemporani.

Detall de “Catching the Gold Fish”, de Sandra Moneny i Stella Rahola, 2017 | Foto: Vanessa Pey

Fins quin punt podem doblegar un objecte sense que es trenqui? Quin és el límit de la matèria? Aquestes són algunes de les preguntes que Gisela Chillida va llançar a l’aire perquè servissin de guia als artistes de l’exposició El pliegue, que en total són set: Yamandú Canosa (Montevideo, 1954), Guillermo Pfaff (Barcelona, 1976), Federico García Trujillo (Tenerife, 1988), Milena Rossignoli (Quito, 1990), Miguel Marina (Madrid, 1989), Stella Rahola (Barcelona, 1980) i Diego Pujal (Buenos Aires, 1971).

La intenció de la comissària era fer una exposició col·lectiva d’art contemporani, per la qual cosa va recórrer als artistes de Piramidon -un espai híbrid entre fàbrica de creació i galeria d’art, que compta amb un reguitzell d’artistes que exhibeix i difon-. Chillida va escollir creadors de totes les edats i diferents nivells de reconeixement, per tal d’aconseguir diverses aproximacions al concepte del plec.

“Estic molt contenta amb els artistes perquè cadascú ha treballat a la seva manera”, diu Chillida, “Algunes peces ja encaixaven, d’altre calia parlar-ne”. Milena Rossignoli, per exemple, exposa dues obres. Les dues són del 2017, però una la va fer just el dia en què estaven muntant la mostra. Amb 27 anys, Rossignoli és l’artista més jove d’entre els escollits, i les seves peces són especialment interessants pel contrast que generen entre sí.

Per una banda presenta Distancia unida en un plano, obra en la qual Milena retalla una diapositiva de manera que dibuixa la forma estructural d’una caixa, el seu pla, i ho projecta a la paret. A més, la màquina vol buscar el punt d’enfoc i no el troba, així que l’obra incorpora un moviment gairebé instintiu que busca que les coses no siguin planes sinó que tinguin volum. Per altra banda, exposa Cemento sobre papel, la creació duta a terme mentre es preparava l’exposició, que com el seu nom indica, consta d’un paper en el qual hi genera una lleugera corba i al qual posa a sobre una capa de ciment.

“Distancia unida en un plano”, obra de Milena Rossignoli | Foto: Milena Rossignoli

“És curiós que nosaltres dins d’una caixa hi guardem coses perquè és un objecte en tres dimensions, però Milena hi busca la plenitud màxima”, diu Chillida, en referència a la primera obra; “I en canvi, el paper és una cosa plana a la qual l’artista hi afegeix volum i arquitectura”, conclou, parlant de la segona obra. A més, destaca que Rossignoli utilitza uns materials molt pobres però que el resultat sempre acaba sent elegant i fi.

La resta de peces són molt variades, tant en materials (paper de seda xinès, vidre, impressió digital) com en formats (collages, pintures a l’oli, escultures). Chillida, que és crítica d’art, troba un tret especial en cadascuna d’elles: el joc amb les capes de significat que fa García Trujillo; la barreja entre art i ciència de la sèrie Cosmos de Miguel Marina; la manera que té Yamandú Canosa per trobar complexitat en una fotografia que ens sembla extremadament senzilla, etcètera.

La mostra El pliegue la podreu trobar a Arte Aurora Galería, un espai situat al barri de Sarrià de Barcelona. El seu director, el mexicà Uxval Gochez, manté aquest local gràcies a la seva dedicació personal. Dins seu hi exposa propostes com la de Gisela Chillida, que si bé havia ajudat en el comissariat d’altres exposicions, mai n’havia fet cap de manera individual. Qui vulgui visitar-la ho podrà fer fins el 4 de novembre, sempre tenint en ment la idea del plec. Tal com diu Chillida: “Cent fulls són iguals. Cent fulls que han sigut arrugats són diferents”.