L’arquitectura de moda és sostenible i de Km.0

4.07.2016

El nou sistema de reg de les hortes termals de Caldes de Montbui guanya el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2016, junt amb el centre per al diàleg Przelomy de la Plaça Solidarność, a Polònia. En aquesta edició, Barcelona aplaudeix el model arquitectònic de Copenhaguen.

"L'anell de la memòria", memorial als mort durant la Primera Guerra Mundial a França | Foto: ®Howard Kingsnorth

“L’anell de la memòria”, memorial als mort durant la Primera Guerra Mundial a França | Foto: ®Howard Kingsnorth

El Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà reconeix els processos de transformació i millora dels espais públics a Europa. Organitzat pel CCCB, aquest guardó “és menys conegut del que hauria de ser”, afirma Vicenç Villatoro, director de la institució. Amb nou edicions a la seva esquena, la iniciativa es troba en el centre d’una xarxa europea en la què col·laboren museus d’arquitectura de l’alçada del de Frankfurt, Helsinki, Ljubljana, Londres, París i Viena.

Un cop més, Barcelona es posiciona a nivell europeu. El premi té caràcter honorífic i s’atorga conjuntament als autors i promotors de les obres seleccionades. Aquest any s’hi han presentat 276 projectes de 205 ciutats de 33 països d’Europa, fet que permet tenir “una idea aproximada del somni europeu, els seus problemes i valors a través de l’arquitectura”, creu Villatoro, que entén el concurs com una reflexió al voltant d’Europa que aquest 2016 és més obligatòria que mai.

Enric Batlle, membre de l’estudi d’arquitectura Batlle i Roig Arquitectes, és el president del Jurat d’enguany i creu que tots els projectes presentats han sigut tipològicament diferents, però amb punts comuns. El principal nexe d’unió entre les obres presentades és la reconquesta de l’espai públic. Per exemple, convertir els espais colonitzats per cotxes en espais per a la gent.

Avui en dia, les dues paraules clau dels projectes arquitectònics relacionats amb l’Espai Públic Urbà són, segons Batlle, connexió i renaturalització. Les ciutats s’han de connectar, ser una xarxa per on sigui fàcil transportar-se; i s’han de renaturalitzar, deixar de ser ciutats dures sense biodiversitat. És per això que els projectes de moda es basen en el Km.0. El fundador de Batlle i Roig Arquitectes també explica que els projectes presentats tenen uns pressupostos que poden anar des dels 6.000.000€ fins als 500€, ja que aquesta renovació arquitectònica “es produeix a totes les escales”.

Els dos guanyadors ex-aequo són un clar exemple d’aquesta diversitat. Un és el nou sistema de reg de les hortes termals de Caldes de Montbui, i l’altre el centre per al diàleg Przelomy de la Plaça Solidarność, a Polònia. “Un és una horta, l’altre un museu. Un és als afores, l’altre al centre. Un és en un poble petit, l’altre en una ciutat gran. Un tracta la memòria dels espais del poble, l’altre la memòria històrica”, destaca Enric Batlle.

Caldes de Montbui, un poble unit i sostenible

Durant el segle XX, la urbanització descontrolada de la perifèria de Caldes va malmetre greument les Hortes de Baix, un reg patrimonial de més de tres hectàrees que, durant segles, s’havia alimentat del sobrant de les aigües termals de la vila. Això va col·lapsar l’activitat agrícola, tot convertint l’antic rec en “una claveguera a cel obert”, segons explica Marta Serra, membre fundacional de l’estudi Cíclica que junt amb Elena Albareda (Cíclica) i Jordi Calbetó (de l’estudi Cavaa), han fet possible aquest projecte.

Un dels problemes que calia solucionar era acabar amb l’aigua bruta que inundava la zona. Com ho han aconseguint? Canalitzant les aigües fecals i fent ús de l’aigua neta sobrant de les fonts públiques i els balnearis privats. Serra destaca el paper de l’Ajuntament del poble, bolcat des del primer moment en aquesta remodelació. El projecte ha tingut un cost de 93.881,6€, s’ha dut a terme entre el 2013 i el 2015 i ha treballat sobre una superfície de 37.000m2. El jurat conclou que “les solucions adoptades mostren com una petita població pot treballar unida cap a un entorn productiu i sostenible”.

Les hortes termals de Caldes de Montbui |Foto: Adrià Goula

Les hortes termals de Caldes de Montbui |Foto: Adrià Goula

Przelomy, la memòria de l’espai urbà

El segon projecte guanyador és un museu construït en un lloc molt marcat històricament: la Plaça Solidarność de Szczecin, ciutat polonesa. On ara hi ha la plaça, abans hi havien cases comunals que van caure a terra en un bombardeig durant la Primera Guerra Mundial, quan la ciutat encara era alemanya. El 1970, i ja en el comunisme, setze treballadors van ser assassinats allà mentre es manifestaven contra el règim soviètic. Des d’aleshores, la plaça s’ha convertit en un espai commemoratiu.

Ara, Robert Konieczny, de l’estudi d’arquitectura KWK Promes, ha decidit unir la tradició d’abans i de després de la guerra; de quan hi havien cases i de quan no. El resultat és una obra híbrida en la que es crea un museu que a sobre, i seguint l’alçada de la vorera, alberga una plaça amb una pendent. El projecte ha costat 6.202.500€ i s’ha dut a terme entre el 2009 i el 2015, ocupant un espai de 9.577m2.

Segons explica Konieczny, per dur a terme el projecte se’ls va imposar un tipus de terra on no s’hi podia caminar bé ni fer-hi lliscar rodes (cotxets, patinets…). “No vam respectar la prohibició”, diu, “i ara la plaça atrau gent de totes les edats que poden gaudir de l’espai públic i visitar el museu d’història i d’art modern”. El jurat creu que aquest és un espai amb un elevat valor simbòlic, un monument en sí mateix.

El centre de diàleg "Przelomy" de Szczecin | Foto: CCCB

El centre de diàleg “Przelomy” de Szczecin. Sota la pendent hi ha el museu | Foto: CCCB

Copenhaguen, la ciutat on emmirallar-se

La gran destacada d’aquesta edició és la ciutat de Copenhaguen, que ha rebut un reconeixement especial. Una novetat que ve donada perquè dels 25 finalistes del guardó, 4 eren de Copenhaguen. Aquesta ciutat “és un espai públic urbà europeu de màxima qualitat”, apunta l’arquitecte Enric Batlle, que creu que “forma part d’una tasca continuada, no és un sol projecte sinó una idea global”.

Morten Kabell, alcalde de la capital danesa, també destaca que la feina que s’està duent a terme a Copenhaguen va començar fa dècades. Avui en dia, aquesta aspira a convertir-se en una ciutat neutral en emissions: un espai verd. Creuen que trigaran 9 anys a aconseguir-ho, però mentrestant més d’un 40% del transport dels danesos ja es fa en bicicleta.

Copenhaguen no en té prou en ser una ciutat sostenible, sinó que també vol “complaure l’ull”, segons diu el seu alcalde. És a dir, vol ser arquitectònicament eficient i bonica. És per això que el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà d’enguany menciona especialment aquesta ciutat, que ha dut a terme projectes com ara el Cykelsangen, una passarel·la exclusiva per a bicicletes que serpenteja sobre un canal del port per connectar les dues ribes d’aquest o la reforma de la plaça de Tàsinge de forma que ella mateixa absorbeixi l’aigua de la pluja i creï un dipòsit subterrani de retenció d’aigües pluvials.

“Volem ser la ciutat més habitable del món”, afirma Kabell, que agraeix el reconeixement especial i afirma que el premi no és per a ell, sinó pels ciutadans de Copenhaguen que duen a terme iniciatives per tal de millorar la capital.

El "Cykelslangen", espai només per a bicicletes de Copenhaguen | Foto: ®Rasmus Hjortshoj

El “Cykelslangen”, espai només per a bicicletes de Copenhaguen | Foto: ®Rasmus Hjortshoj

Altres mencions especials

Les mencions especials d’aquest premi han estat per l'”Anell de la memòria”, el memorial internacional de Notre-Dame-Lorette pels soldats morts a França a la Primera Guerra Mundial; la Sala Polivalent creada a Molenbeek-Saint-Jean, barri de Brusel·les destacat sobretot pels atemptats terroristes d’aquest 2016; el jardí dels “Cent Celestials”, de Kiev, que el jurat aprecia perquè els ciutadans són els impulsors de l’espai, i per últim, la millora del Centre de Barkingside de Londres, que crea un lloc significatiu del no-res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La més sincera enhorabona a la Marta Serra i a tot l’equip de Cíclica per un projecte magnífic i dissenyat i construït en col·laboració amb els hortolans.
    És llàstima que aquesta col·laboració va acabar quan l’Ajuntament va recepcionar el projecte, i van quedar, segons els hortolans, alguns serrells per acabar de resoldre. L’Ajuntament mai ha acceptat parlar d’aquests serrells. Ara, amb el premi, es carregarà de raó per no fer-ho.