L’animació, buc insígnia del cinema a Lleida

9.02.2018

L’Animac és la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, organitzada i produïda per l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya. Enguany, el festival arriba a la seva 22a edició, que tindrà lloc a Lleida del 22 al 25 de febrer i confirma l’Animac com un dels esdeveniments audiovisuals més coneguts que se celebren a Espanya, amb importància i prestigi a escala internacional, i tot plegat sense renunciar a un caràcter independent i artístic.

Imatges de Morning Cowboy, el curt d’animació del lleidatà Fernando Pomares

El passat dimecres 7 de Febrer, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presentar l’Animac en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), al costat de la directora del certamen, Carolina López; el director del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya (CECAAC), Santi Lapeira; i el director general del CCCB, Vicenç Villatoro.

L’Animac és un projecte profundament arrelat al Segrià, que ha construït un dens teixit d’institucions educatives i recursos tecnològics per adobar la producció d’animacio. Ros va reivindicar el festival com “el buc insígnia del hub audiovisual que existeix a Lleida”, i Villatoro va emmarcar la col·laboració del CCCB en un interès compartit en “la força i les possibilitats de l’animació” però destacant que era Lleida qui portava la capitalitat de l’animació a Barcelona i no a l’inrevés.

Enguany la protagonista serà la música, un ingredient essencial i alhora infravalorat en l’art de l’animació que serà present en molts actes, convidats i guardons de l’Animac, començant per la inauguració amb l’estrena internacional d’Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi, un film animat compost de quatre peces, una per cada estació, realitzades per quatre grans animadors independents: Anna Budanova (primavera), que estarà present en la inauguració, Olga i Priit Pärn (estiu), Atsushi Wada (tardor) i Theodore Ushev (hivern), produït per la Tokyo University of the Arts i musicat en rigorós directe per l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC), amb Joan Espina com a violí solista i sota la direcció musical d’Alfons Reverté.

Aquesta edició bat el rècord de pel·lícules presentades en la convocatòria oberta, amb un total de 747 projectes inscrits, entre els quals s’han seleccionat 312 treballs: 8 llargmetratges, 209 curtmetratges, 14 peces de TV, 31 videoclips i 50 peces a l’Open Screen. Tal com recorda Carolina López, en el món de l’animació el curtmetratge té un estatus especial, perquè se sol treballar amb la mateixa meticulositat i dedicació un curt que un llarg. D’aquesta munió de films, destaquen l’estrena a Espanya l’esperat llargmetratge ‘The Breadwinner‘, nominat als Oscars i als Globus d’Or com a millor pel·lícula d’animació, i projecta els llargmetratges ‘Loving Vincent’, els dos migmetratges ‘Revolting Rhymes‘, i el curtmetratge ‘Negative Space‘, també en la carrera per als Premis de l’Acadèmia de Hollywood d’enguany.

Un dels vessants més idiosincràtics de l’Animac és el seu focus en les criatures. Per la seva naturalesa, l’animació interpel·la als infants amb molta força, i és per això que el certamen segueix apostant per apropar aquest gènere i les seves tècniques creatives als més petits i joves amb 8 tallers paral·lels a Animac i 11.000 alumnes inscrits a les sessions escolars. L’alcalde Ros va reivindicar la tasca educativa del programa a l’hora de formar “els futurs consumidors d’animació i també algun dia seran els futurs professionals del sector”, i Carolina López va exemplificar-ho amb el cas dels germans Fernando i Elena Pomares, dos lleidatans que han escrit i dirigit Morning Cowboy, un curtmetratge seleccionat a la Berlinale, i que van confessar que “si s’havien interessat per l’animació i s’hi havien acabat dedicant professionalment, va ser gràcies a haver assistit a les sessions de l’Animac de ben petits”.L’Animac és un projecte profundament arrelat al segrià, que ha construït un teixit d’institucions educatives i recursos tecnològics per adobar la producció d’animacio. Ros va reivindicar el festival com “el buc insígnia del hub audiovisual que existeix a Lleida”, i Villatoro va emmarcar la col·laboració del CCCB en un interès compartit en “la força i les possibilitats de l’animació” però destacant que era Lleida qui portava la capitalitat de l’animació a Barcelona i no a l’inrevés.