L’amor que mou el cel i les estrelles

6.11.2015

El Born CC ha acollit tota aquesta setmana el cicle Barcelona Novel·la Històrica. Hi ha hagut col·loquis de tota mena i per a tots els gustos. Dimecres s’hi va celebrar el més femení de tots: Ruth M. Lerga, Nieves Hidalgo i Antònia Carré-Pons van debatre sobre l’amor en la novel·la històrica. Tres dones parlant de l’amor… però la sang no va arribar al riu.

Nieves Hidalgo, Antònia Carré Pons, Ruth Lerga i Blanca Busquets al Born CCL’escriptora Blanca Busquets, incitadora moderadora del col·loqui, els va preguntar: Què és primer, l’amor o la història? Nieves Hidalgo ho té clar: sense amor no hi ha història, però sense història tampoc no hi ha amor. Antònia Carrñe-Pons, en canvi, sosté que cal partir de la història: “Si no correm el perill de fer una novel·la amb història. L’amor o l’emoció que sigui ja vindrà després”. Ruth M. Lerga, novel·lista que ha ambientat les seves novel·les en el període de la Regència, també té la tendència de començar per la història: “Em costa poc crear el conext històric. Conec bé l’època de Regència, fa 23 anys que llegeixo materials sobre aquesta època, però és important no sobrecarregar la història amb un excés de documentació. En aquest sentit, m’agafo plenament a la divisa dels anglesos del “knowing but not showing”.

Un cop creat el context, aleshores la història surt sola. Tant Lerga com Hidalgo van insistir en el fet que els personatges feien el que volien, que a partir d’un cert moment ja no des deixaven controlar. L’Antònia Carré-Pons té tota una altra visió: “Jo dec ser més dèspota, més aviat faig anar els perosnatges pel dret. Potser és que sóc mala persona.”. Carré-Pons és medievalista i acaba de publicar una novel·la ambientada a l’edat mitjana, titulada L’amor que mou el cel i les estrelles (Meteora), on es dedica a resseguir el trajecte que devia fer el manuscrit de L’espill de Jaume Roig, des que va sortir de València fins que va arribar a la biblioteca del Vaticà. “A L’espill de Jaume Roig no hi ha amor, sinó luxúria, sexe, prostitutes i misogínia. “Però jo he capgirat l’obra i n’he fet una història d’amor romàntica, que acaba bé”, diu Carré-Pons”.

Sí, l’amor que mou el cel i les estrelles és la base de tot. Nieves Hidalgo adverteix que “no és el mateix parlar de l’amor a l’any 1.000 que a l’època de la Regència”. Carré-Pons considera que “el sentiment és el mateix, però la manifestació dels sentiments canvia segons l’època, sobretot pels condicionants socials. A l’Edat Mitjana, per exemple, l’amor dins el matrimoni no existia tal com l’entenem nosaltres. Tots els casament eren arranjats a conveniència”, recorda Carré-Pons.

I quan Blanca Busquets planteja l’etern problema dels estereotips femenins (la dona només pot ser la dolenta maquinadora o la temptadora arrossegada pel desig), Carré-Pons apunta que “la dona ha tingut sempre un paper més important del que se’ns ha volgut fer creure. Ara sabem que a l’edat mitjana hi havia escoles catedralícies on la gent anava a aprendre. Hi anaven nens i nenes i sabem que per exemple els negocis familiars, a casa del sastre o l’apotecari, les dones portaven la comptailitat i per tant estaven alfabetitzades”, conclou Carré-Pons.