L’amazic que portem dins

6.11.2013

Per resumir en un sol tuit més de set-centes pàgines amb unes mil tres-centes notes al peu potser piularíem que Som com moros dins la boira? (Pol·len edicions) és una exploració enciclopèdica al tema de l’alteritat. Joseba Sarrionandia se centra en la llengua i la cultura dels pobles nòmades del nord d’Àfrica: el món amazic.

Joseba Sarrionandia

Un clàssic de la literatura basca

La veu de Joseba Sarrionandia (Iurreta, 1958) ha esdevingut una de les més importants de la cultura basca contemporània. La seva condició de persona que no se sap on para, de qui se’n reben notícies de tant en tant a través dels seus escrits el fan encarnar -conflicte polític inclòs- l’ideal d’un escriptor genial. Molts en vam sentir a parlar per primer cop gràcies a una cançó de Kortatu que relatava com, amagat dins d’un altaveu, el 1985 va aconseguir fugir de la presó on era reclòs acusat de pertinença a ETA.

Des de la clandestinitat s’ha guanyat a pols l’estima dels euskalduns, com a assagista, filòleg, traductor, autor de contes i relats breus, però sobretot com a poeta. Diferents generacions de músics se segueixen nodrint dels seus poemes. També els seus contes són vitals per entendre la literatura d’avantguarda basca. Amb Aresti, Laboa, Atxaga o Ordorika, ha estat clau en la renovació i el cultiu literari de l’èuscar. La seva veu però és encara silenciada en molts sentits. L’octubre de 2011, quan Som com moros dins la boira? va rebre el Premi Euskadi d’Assaig, va ser necessari un informe de l’Audiència Nacional afirmant que l’autor no tenia causes pendents per a què la família pogués recollir la recompensa econòmica que acompanyava el guardó. Enguany Pol·len Edicions n’ha editat la versió catalana amb una esplèndida traducció d’Ainara Munt.

La llengua com a tresor

Amb un ritme trepidant, la narració històrica de Som com moros dins la boira? desgrana les peripècies d’un avantpassat de l’autor: Pedro Hilario Sarrionandia, filòleg franciscà que a finals del segle XIX va tenir un paper clau en la divulgació de l’amazic. A través de les aventures d’aquest espigolador de la parla rifenya, el Sarrionandia del XXI destaca el paper de l’idioma en la construcció no només del pensament sinó de la realitat que ens envolta. La llengua és reivindicada com un tresor que explica la identitat: allò que som dins de la boira i la possibilitat d’entendre’ns col·lectivament malgrat la seva espessor.

 Prosa d’allò més subtil

Però el llibre va molt més enllà. La meticulosa denúncia del colonialisme espanyol al nord de l’Àfrica des de mitjans del segle XIX posa al descobert una concepció de la política miserable i decadent. Entendre la política com si les relacions de dominació fóssin fenòmens inevitables no porta enlloc. Tot el contrari. Hi ha una altra manera possible d’entendre la política i aquesta es basa en unes regles del joc sense trampes. I aquí és on el llibre esdevé un assaig poderós que planteja propostes. Les relacions de poder i dominació han de ser tractades a través de la política: no poden ser obviades per l’acció d’aquesta. No serveix de res donar cap text per fet. Ni la constitució ni el codi de circulació. L’àgora política ha de ser una plaça on s’hi pugui parlar de tot. No pot ser un lloc on no hi ha espai per exposar res de nou.

Sarrionandia valora el discurs proper i alhora es preocupa per revoltar-nos la curiositat relacionant àrees de coneixement sovint aïllades. Una de les màgies més embolcallants del llibre és la naturalitat amb què ha estat escrit. Una prosa que com la boira, bressola sense fer fressa, combinant a parts iguals llenguatge planer i documentació erudita. La mescla promou una consciència crítica de la complexitat que invita a l’acció i el pensament compartit. Som com moros dins la boira? és un llibre-pregunta que posa al descobert formes de dominació d’allò més subtils.

Joseba Sarrionandia, Som com moros dins la boira? Traducció d’Ainara Munt. Pol·len Edicions, Barcelona, 2013.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris