L’altra Eugènia Broggi

15.01.2014

Ahir Eugènia Broggi presentava una nova editorial a l’Idò, un nou espai gastronòmic mallorquí que acaba d’obrir al carrer Viladomat. A banda de tastar-hi una excel·lent coca de verdures, vam poder constatar que L’altra editorial, el segell de la Broggi, neix amb la unànime complicitat del mitjans. A la roda d’ahir hi era tothom, fins i tot El Mundo!

 

Eugènia Broggi funda L'altra editorial

 

Eugènia Broggi ha estat deu anys al capdavant d’Empúries, segell de Grup 62, un període que aquí vam definir com la dècada taronja. Ara fa uns quants mesos, coincidint amb la integració del Grup dins de Planeta, Broggi va decidir sortir-ne i plantar-se pel seu compte. I no s’hi ha posat per poc. Ahir va lliurar a la premsa exemplars dels dos primers títols de l’editorial, Els nois de Toni Sala i L’última nit de James Salter. La tria és tota una declaració d’intencions per a una editora que vol construir un catàleg literari alternant autors vius d’aquí i de fora, a un ritme tranquil de dotze llibres l’any.

Broggi va definir el nou segell com una editorial catalana, literària i independent. Alertava, però, en la seva declaració d’intencions que la seva aproximació a la literatura és desacomplexada i entusiasta, defugint la solemnitat i l’elitisme:  “L’altra editorial neix amb els estàndards literaris d’una editorial petita i amb l’ambició comercial de les editorials més grans”, afirma Broggi en un manifest que va distribuir ahir a la premsa juntament amb un paquet que contenia els dos primers títols de la col·lecció, dissenyada per l’estudi Duró i il·lustrats per l’artista Kavel Rafferty. Aquests dos primers llibres de L’altra editorial, lleugers i dúctils, estan a mig camí entre el trade i la butxaca, els distribuirà Les Punxes i es vendran a 16€ a partir del 12 de febrer. El tercer títol programat és el premi Documenta, que encara no s’ha fallat. Al març publicarà Barba xopa de sang, de Daniel Galera i al maig El germà gros, de Lionel Shriver.

Broggi considera que Grup 62 ha anat restringint el seu pla editorial a apostes molt segures, i aquesta contracció ha deixat un espai descobert, que actualment es disputen dues editorials mitjanes i tot un arxipèlag de microeditorials. “Com podem fer que la gent sàpiga que cada any s’escriuen unes quantes bones novel·les en català? La meva creuada particular és la conquesta de la gent que viu i parla en català però decideix llegir en castellà. Aquells que es van entusiasmar amb el David Vann també ho poden fer amb el Toni Sala”, va dir Broggi, que amb el seu projecte espera poder compensar aquest desequilibri entre qualitat i visibilitat.

La presentació d’ahir va reunir també col·legues del món editorial i literari. Marina Espasa, l’scout Camila Enrich, Isabel Sucunza, el traductor Francesc Rovira, l’escriptor i consort, Kiko Amat i també, assegut prop de la Broggi, a una distància discreta però també protectora, Xavier Folch, fundador d’Empúries i mentor d’Eugenia Broggi durant els anys de 62. Josep Massot, de La Vanguardia, va interpel·lar Folch per preguntar-li si havia assistit a l’acte per provar la coca de verdures de l’Idò o per beneir públicament la nova editorial. “Jo sóc d’una altra època, més vell que el pare de l’Eugènia i més jove que el seu avi. Sóc gairebé de la quinta de James Salter, encara que no he fet la guerra de Corea ni he pilotat cap avió”, va dir Folch amb un subterfugi abans d’oferir el seu dictamen. “Tinc la sensació, però, que el projecte de l’Eugènia és molt sòlid. Ara més que mai hi ha lloc per als petits editors, que no han de dedicar tant temps a fer números com els professionals dels grans grups, que poden pagar avançaments més alts, però en acabat tenen una estructura que els complica la vida”.

Eugènia Broggi va tancar l’acte recordant un consell que una vegada li havia donat Folch: “La reputació d’una editorial costa molts anys de guanyar, però molt poc temps de perdre”. Molta sort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Retroenllaç: L’altra Eugènia Broggi | Nú...

  2. Comparteixo l’opinió que he anat llegint als mitjans, que destaquen que el que ha fet aquesta senyora és admirable. En els temps que corren, cal tenir molt coratge per deixar una bona feina a 62, i córrer el risc d’acabar desamparat dormint en un caixer automàtic muntant una petita editorial. Això demostra que en aquest país la meritocràcia funciona i qui està a l’atur és perquè vol, per manca d’iniciativa i de reinvenció. Felicitats a la senyora Garci… Broggi.