Lali Ayguadé, Lluís Homar i un robot

13.06.2018

Encara ha de començar l’estiu, però ja coneixem alguns dels espectacles que podrem veure al festival Temporada Alta d’enguany. Sí, el festival de tardor de Catalunya. Perquè aquesta és, paradoxalment, la “temporada alta” teatral, al contrari de l’estiu o els mesos de maig i juny, quan la gent té més ganes de marxar durant cap de setmana que tancar-se en un teatre. Salvador Sunyer va presentar les 17 coproduccions que hi podrem veure aquest any. Grans noms de l’escena internacional i nacional. Som-hi.

Lali Ayguadé i Ghilhem Chatir presentaran el muntatge ‘Here’ al Temporada Alta 2018.

La llibreria Laie disposa d’un restaurant amb una terrassa deliciosa, i un menjador-reservat ideal per a dinars de premsa. Allà, sota l’atenta mirada d’un retrat de William Shakespeare, ens esperaven Salvador Sunyer, director artístic del Temporada Alta, Narcís Puig, adjunt de direcció artística, i Albert Olivas, cap de comunicació i públics. El festival se celebrarà del 5 d’octubre al 9 de desembre, i el primer que va voler destacar Sunyer és que el Temporada fa un salt en la internacionalització de les seves produccions. També segueix donant suport a la creació escènica de casa nostra, col·laborant amb companyies i institucions del país, i a la dramatúrgia autòctona, amb projectes com Llibràlegs o el Torneig de Dramatúrgia que, poca broma, enguany arriba a la seva vuitena edició.

Amb una col·lega fèiem broma abans del dinar de premsa, comentant que si Lluís Homar, després de Terra baixa i el Cyrano, faria ara tots els papers de L’auca del senyor Esteve. Doncs no ben bé, però la veritat és que Temporada Alta torna a confiar amb dos dels seus cavalls guanyadors: un monòleg protagonitzat per Lluís Homar i dirigit pel belga Guy Cassiers, coproduït per Toneelhuis i el Teatre Lliure. Es tracta de La néta del senyor Linh, una adaptació de la novel·la de Philippe Claudel, on el nostre Manelic més il·lustre interpretarà els papers de narrador, senyor Linh i senyor Bark, a més de controlar tots els recursos escènics, que en els muntatges de Cassiers no solen ser pocs. Recordem les seves adaptacions d’Orlando, El sec i l’humit o Les  benignes, on l’acció dramàtica s’articula a través de la interpretació dels actors i les més variades tècniques teatrals. La néta del senyor Linh és una història d’exili, i el muntatge de Cassiers vol parlar de la força de la imaginació i la representació. El director muntarà l’espectacle, amb diferents intèrprets, en flamenc, francès, anglès i català. La idea és que el 2020 es representin tots quatre muntatges al teatre La Colline de París, un dels sis teatres nacionals francesos, que des del 2016 està dirigit per Wajdi Mouawad.

Imatge promocional de ‘La néta del senyor Linh’, de Guy Cassiers. © David Ruano

Una altra de les coproduccions del Temporada Alta, en aquest cas amb Timbre 4 de Buenos Aires, serà la versió catalana de L’omissió de la família Coleman, de Claudio Tolcachir. La versió argentina de l’espectacle ja es va poder veure al TA 2007, però Sunyer creu que ja tocava tenir la versió catalana d’un text que s’ha vist a tot el món El mateix autor dirigirà el muntatge, protagonitzat per Roser Batalla, Bruna Cusí, Josep Julien, Cesca Piñón, Marc Rodríguez, Vanessa Segura, Ireneu Tranis i Sergi Torrecilla. El director Àlex Rigola, d’altra banda, aficionat aquests darrers anys a les grans caixes de fusta, presentarà Macho Man, una instal·lació de teatre documental sobre la violència masclista. Els espectadors podran entrar-hi en grups de sis i, guiats per un sistema d’àudio, interactuant amb l’espai i amb la resta d’espectadors. La proposta compta amb la participació, entre d’altres, d’Alba Pujol, Irene Vicente, Ferran Dordal, Max Glaenzel o Maria Domènech.

El suís Stefan Kaegi, un dels (tres) caps visibles de la companyia Rimini Protokoll, vindrà a Girona per primera vegada amb Uncanny Valley, un espectacle protagonitzat per un robot. Per un robot animatrònic basat en l’escriptor Thomas Melle, per ser més concrets, un d’aquells hominoides tan inquietants que ja comencen a ser força habituals a països d’Àsia. Un dels responsables (amb tants d’altres parladors d’alemany) que parlem de teatre postdramàtic. Pel que fa a la dansa, la catalana Lali Ayguadé i el franco-marroquí Ghilhem Chatir uniran la seva coreografia amb la soprano Astrid Stockman, el multi-instrumentista Josep Maria Baldomà i la dramaturga i escenògrafa Aïda Gabriêls. Aquest projecte s’engloba dins del programa Pyrenart, que inclou cinc ciutats franceses i quatre de l’estat espanyol. També de dansa serà la proposta titulada La set i la revolució, un espectacle de Pep Ramis, Andrés Corchero, Piero Steiner i Enric Ases, dirigit per María Muñoz. La proposta tractarà sobre la masculinitat amb humor, tractant actituds típicament masculines i reflexionant sobre el seu significat i vigència.

Imatge d’assaig de ‘La set i la revolució’. © Paula Garcia

El Temporada Alta també presentarà coproduccions amb el TNC, com ara Kassandra, de Sergio Blanco, i Troia, una veritable odissea, del Cor de Teatre. Amb la Sala Beckett s’estrenaran Una lluita constant, un projecte de la companyia La Ruta 40 i Carlota Subirós, o un espectacle a partir d’Els ocells d’Aristòfanes, on La Calòrica tornarà a treballar amb tots els seus intèrprets originals. Altres propostes seran el monòleg La lleugeresa i altres cançons, un espectacle d’Ivan Benet i Víctor Borràs amb l’actriu Aida Oset com a única protagonista; Decadència, un text d’Steven Berkoff dirigit per Glòria Balañà i interpretat per Carles Martínez i Míriam Alamany; o Mili KK, un muntatge sobre el servei militar i l’objecció de consciència, escrit per Marc AngeletJumon Erra i , continuació del cicle sobre teatre verbatim que la sala La Planeta ha iniciat aquesta temporada. Finalment, el VIII Torneig de Dramatúrgia serà presentat enguany per l’actriu i dramaturga Estel Solé, i hi competiran els autors Joan Fullana, Mafalda Bellido, Marta Aran, Jordi Oriol, Roger Torns, Cristina Clemente, Daniela Feixas i Paco Mir. En vuit edicions del torneig ja hi ha passat 64 autors, per la qual cosa és inevitable que a partir d’ara alguns noms repeteixin. Cristina Clemente deixa aquest any el seu paper de presentadora, de forma lògica, en ser una de les dramaturgues participants.

Al setembre Temporada Alta donarà més pistes sobre la programació. Al final del dinar de premsa, a l’hora del cafè i amb un ambient molt més distès, alguns periodistes van intentar que Sunyer o Puig ens diguessin quin seria l’espectacle inaugural d’enguany. No hi va haver manera. Seguirem informant.