Shopping a l’Alguer, sí, però en català

15.02.2014

La ciutat catalanoparlant de Sardenya malda per fer distingir-se als ulls del món per la seva parla singular. Entitats i institucions veuen l’alguerès com un tresor i una oportunitat. Per això, no paren de sorgir iniciatives per normalitzar-lo. L’última, el projecte Botigueta. Els vint 20 botiguers que l’impulsen es proposen que l’alguerès sigui la llengua dominant als seus establiments. L’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’ha parlat amb dos membres de l’associació.

Carla Valentino.

Botigueta: la reda on volem parlar alguerès. Amb aquest nom es presenta el darrer projecte que busca avançar cap a la normalització del català de la ciutat de l’Alguer. L’assessora lingüística de la iniciativa, Carla Valentino, explica que el projecte “naix com una ocasió per valoritzar una de les coses que rendeixen única l’Alguer, la sua història, la sua cultura, la sua llengua”. La idea és molt senzilla: crear una “reda de botigues en les quals se pot parlar en alguerès”. Valentino ho redunda d’una manera que diu molt: “La botiga esdevé, així, lo lloc viu de la llengua”. I cada botiga que dóna vida a la llengua s’identifica amb una placa penjada a fora, amb el logotip de Botigueta. “Aqueixa placa és essencial per cosa recorda al botiguer que ha de parlar en alguerès, de saludar en alguerès, de respondre en alguerès”, explica l’assessora. I considera que és així com “també el client se senteix com convidat a emprar la mateixa llengua”. Però això no es presenta com un obstacle per a aquells que no siguin catalanoparlants. Als ulls d’aquests, per Valentino, “aqueixes botigues esdevenen un lloc especial on hi poden encontrar una realitat cultural diferenta”. Tot plegat pretén convertir les vint botigues del projecte en illes de normalitat lingüística.

A part de les plaques fora dels establiments, la xarxa Botigueta ha preparat tot de material gràfic per acompanyar el projecte. Bàsicament es tracta d’un mapa que exerceix de guia per tots aquells que vulguin descobrir la realitat catalanòfona de la ciutat sarda. Inclou un recorregut per la regió de l’Alguer i un llistat de vocabulari propi. Tot el material està previst que estigui editat el maig.

Giancarlo Vidili, de l’hotel Alguer, és membre del consell directiu de Botigueta. Ell assegura que té amics “de quaranta anys” amb qui només parla alguerès i que si parlen en italià, senten que la situació “no és normal”. Però aquesta sensació poques vegades es produeix entre els joves. Diu que molt majoritàriament “entre ellos parlen italià, un italià sempre nou, i obliden la llengua vella, la nostra llengua”. Per tant, conclou que “s’ha de treballar molt amb ellos”. És per això que el projecte vol treballar molt el vessant d’internet amb una pàgina web i una pàgina de Facebook que sigui lingüísticament atractiva per ells.

Però no tot el projecte Botigueta se centra en els algueresos. Però com explica Carla Valentino, també està pensat per a aquells catalans que senten la necessitat de descobrir l’Alguer i l’alguerès: “Efectivament diem que naix, en un primer moment, per als algueresos, per no perdre aquest tresor que és la nostra llengua, la nostra identitat. Però també per a gent catalana. Perquè venen aquí i se senteixen com en casa: entenen la llengua d’ellos, la llengua nostra, però coneixen la nostra cultura. I és una mescla que agrada”.

La unió fa la força

Però Botigueta no només aglutina empresaris. “Són estats convergits diversos subjectes. Sobretot, per rols econòmics i comercials. Però també operadors culturals, també gent que fa part de la ciutat així sol per passió o també entitats, associacions culturals, associacions que s’ocupen de salvaguarda de la llengua, associacions esportives. Amb poques paraules: Botigueta és oberta a tots la col·laboració de tots”, sentencia Valentino. Hi ha consciència que per triomfar en el món del comerç i del turisme, cal diferenciar-se i aquest projecte es veu com “l’única via, la via per arribar a ésser únics i dar una tipicitat a l’Alguer”.

Podeu escoltar l’entrevista radiofònica, aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Jo he apres el català quan jo era petit, a l’Alguer, amb els companyons del carrer. Quan ningù parlava italià, especialment al cor d’aquesta meravellosa ciutat: L’Alguer Vella, amb els seues palaus de mes de 500 anys, i les esglesias de estil gotic català, el teatre…tot m’aparexeiva lo que era: un mon distint del rest de la nostra illa, un troç de Catalunya posat en Sardenya. Ara en aquel vell barri amb menor frecuencia es sent “bon dia” i “bones tardes”, sol amb els vells hom pot encara sentì la llengua catalana de la forma algueresa, Es una llàstima que aquest tresor cultural es buidi, per això m’agrada massa aqueixa iniciativa.