Laia Abril, la dura realitat de l’avortament en imatges

2.04.2019

Foto Colectania ofereix la nova exposició On abortion de Laia Abril. Un potent document que, a partir de la fotografia, vol mostrar els perills i danys causats a les dones per no poder accedir a l’avortament de forma legal, segura i gratuïta.

La fotògrafa Laia Abril (2019) | Foto: J.M.Cortina

On abortion és una exposició on la fotografia juga un paper rellevant però que es completa amb tot un seguit d’elements i materials expositius que la configuren més aviat com una gran fotoinstal·lació. Es tracta del primer capítol d’un projecte de major abast, la trilogia A Hystory of Misogyny, que l’artista audiovisual Laia Abril ha concebut per documentar el fenomen de la misogínia a través de complexes comparacions històriques i contemporànies.

Aquesta exposició, amb la que Colectania aposta per una jove artista, ha estat exhibida a diferents països i ha obtingut un ampli reconeixement que es va confirmar amb l’obtenció d’una de les Beques Fotopress que concedeix la Caixa i sobretot amb el Prix de la Photo Madame al Festival d’Arlès del 2016.  L’any 2018 s’ha publicat el fotollibre amb el mateix títol, On abortion, que ha sigut també molt celebrat.

Laia Abril va començar aquest ric i complex projecte amb una visita al Museu de la contracepció i  l’avortament a Viena el 2015 i des de llavors ha treballat amb una cinquantena de casos d’avortament. Ha recollit tota mena de documents i informacions. Així, veiem a l’exposició fotos d’instruments utilitzats per practicar els avortaments, com penjadors, verí, agulles o pesticides; primitius mètodes anticonceptius com llimones i altres herbes, preservatius de budell d’ovella; instruments mèdics ginecològics i una selecció de peces procedents del Museu d’Història de la medicina de Catalunya. En paraules de la mateixa Laia Abril, es tracta de construir ”un mapa conceptual de les repercussions de no tenir accés a l’avortament en el món”.

Kit d’instruments il·legal | Foto: © Cortesia Laia Abril / Les Filles du Calvaire

Una altra secció recull els retrats i altres testimonis gràfics de dones de diferents nacionalitats que Abril ha entrevistat, acompanyats d’extensos peu de foto que expliquen en primera persona la seva experiència. Uns textos, la majoria escrits en anglès, en molts caos insertats en la mateixa fotografia de manera que paraula i imatge es fonen en un veritable relat periodístic que segurament no és aliè a la formació acadèmica de l’autora.

Però el relat no es limita a les víctimes primigènies, sinó que s’estén a persones i entitats que hi tenen relació, sobretot metges i infermeres vinculats a la pràctica de l’avortament. Víctimes també de denuncia, persecució, empresonament i que en alguns caos eren denominats amb el peculiar  apel·latiu de “feticides”. La mirada de l’autora ens porta també al menys conegut cas de les víctimes d’avortaments forçosos. És el cas de la Xina, on la prohibició de tenir més d’un fill va convertir en habitual la detenció de l’embarassada “il·legal” i la pràctica en aquest cas del violent i forçat avortament.

 

La sala d’exposicions de FotoColectania | Foto: J.M.Cortina

La sala de Foto Colectania s’omple, com hem dit, de fotografies i de tot un seguit de testimonis, imatges, petites instal·lacions i vídeos, com un que recrea un confessionari en què se sent el testimoni real d’una dona confessant el seu avortament a un sacerdot, a Itàlia.  Aquest conjunt de materials aconsegueixen despertar en l’espectador la preocupació per la realitat de l’avortament i les seves múltiples cares. Des de la prohibició i penalització extrema en alguns països, fins a les més subtils limitacions, barreres i prejudicis, que també provoquen les pràctiques de l’avortament clandestí amb les seves dramàtiques conseqüències.

Precisament en aquests moments el tema resulta molt actual a casa nostra, ja que alguns lamentables polítics espanyols estan fent del tema de l’avortament un element de la seva campanya electoral, defensant posicions retrògrades que l’actual legislació semblava haver superat. Tot plegat configura una dramàtica realitat que fa que cada any 47.000 dones morin al món per falta d’accés a un avortament segur i digne. Una situació que reclamava una denúncia com la que ens proposa Laia Abril en aquesta exposició.