La flama de la llengua a Montserrat

26.02.2013

Diumenge, l’Agrupació Excursionista “Catalunya”, acompanyada de representants d’entitats muntanyistes del País Valencià, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord, va renovar la flama de la llengua, que crema a l’atri del monestir de Montserrat. El president, Jep Tàpias, ha explicat al programa Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra com ha anat aquesta efemèride i quines activitats s’han fet al llarg de les setmanes que han custodiat la flama des que es va encendre, el 3 de febrer a Prada, al Conflent.

L'Agrupació Excursionista “Catalunya” ha renovat la flama de la llengua a Montserrat , aquest passat diumenge.

 

El 1968, un grup d’excursionistes va commemorar el centenari de la mort de Pompeu Fabra anant fins a la seva tomba, a Prada, al Conflent, i encenent-hi una llàntia que van portar fins al monestir de Montserrat, al Bages. La idea va quallar fins al punt que, l’any següent, aquesta flama es va renovar. I des d’ençà, aquesta acció s’ha dut a terme 44 vegades, sota la coordinació de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Cada any atorga la renovació a una entitat diferent. Enguany ha recaigut a l’Agrupació Excursionista “Catalunya”, que celebra el centenari de la fundació. El 3 de febrer va organitzar l’encesa de la flama a Prada i aquest diumenge (sempre es busca el més proper a l’aniversari del naixement de Pompeu Fabra) l’ha pujada a Montserrat, per renovar la que crema a l’atri del monestir.

El president de l’Agrupació Excursionista “Catalunya”, Jep Tàpias, ha explicat a l’Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra com n’ha sigut, d’”important i simbòlic”, poder organitzar aquesta activitat, per la dotzena agrupació excursionista més antiga de Catalunya, d’entre les més de 400 d’existents, i sobretot, tenint en compte que els puntals de l’entitat són l’excursionisme, el país i la cultura.

Tàpias ha explicat que “cada entitat hi dóna un contingut a la custòdia de la flama fins que no arriba a Montserrat”. Des que la van recollir a Prada, l’han “passejat per Barcelona”, l’han portada a locals de moltes entitats i a diversos esdeveniments culturals sobre la llengua. Van fer una entrada oficial a Barcelona tot recorrent els carrers de la ciutat i portant-la a la seu de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya fins arribar al barri de la Sagrada Família, on tenen la seu, i van encendre un peveter a la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família. Durant aquest mes, també han rebut la flama institucions com l’ajuntament de Montgat, al Maresme, el Centre sant Pere Apòstol i el mateix Parlament de Catalunya, on “es va rebre amb tot protocol”.

En aquest sentit, Jep Tàpias destaca la bona rebuda que han tingut a tot arreu on han anat amb la flama, tenint en compte l’època difícil que viu al llengua: “Sempre sembla que un dia o altre arribarem a la normalitat i això no és així. I més encara, amb els últims esdeveniments. I no només parlem de la gent del Principat, sinó també de la gent de la Catalunya Nord, el País Valencià, la Franja de Ponent i les Balears, que ens fan saber la situació a cada territori, cosa que entristeix bastant”. I és que en tota activitat que han fet relacionada amb la flama de la llengua han tingut participació d’entitats d’aquests territoris ja sigui presencial o amb el suport des de la distància, com és el cas de les Balears.

Amb aquest contacte entre entitats d’arreu del territori, Jep Tàpias constata una cosa: “Una de les principals qüestions que queden clares i que no hi ha discussió i que és trist que ho haguem de seguir manifestant és la unitat de la llengua catalana i la realitat dels Països Catalans. I això és el queda palès amb aquest acte”.

Rebuts pel Pare Abat 

La pujada de la flama de la llengua a Montserrat ha sigut el clímax i el final d’aquest mes d’activitats. “Volíem fer un tram del camí dels Degotalls a peu, però amb el temps i les glaçades d’aquesta nit, res”. En tot cas, han agraït molt que el pare abat els ha sortit a rebre i els ha acompanyat fins a l’interior de la basílica, on s’ha fet la missa. Cantat el Virolai, s’ha anat a l’atri, on s’ha encès el fanalet que custodia la flama. Diversos parlaments han conclòs l’acte, incloent-hi una glossa del pare abat sobre l’actualitat de la cultura i el país, què fem per ells i què cal fer. També hi ha hagut una conferència de l’historiador Jordi Bilbeny titulada “El segrest de la llengua i la literatura del segle XVI”. Excursionistes de la Franja de Ponent i el president de l’Entitat Excursionista de Castelló han aprofitat per explicar la situació del català als seus territoris. L’actuació de la coral Madrigalistes de Catalunya ha marcat el final d’aquesta renovació de la flama de la llengua.

Podeu escoltar el programa de ràdio, aquí.