La Xirgu en la memòria: llibertat i exili

8.05.2018

L’any 1994 l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), juntament amb altres entitats i estaments públics, impulsava l’homenatge a l’actriu Margarida Xirgu amb motiu dels 25 anys de la seva mort a Uruguai. Per tant, el 2019 en farà 50. El 2014 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), entitat refundada per a impulsar el Premi Frederic Roda de Teatre, recollia el testimoni de la Penya Carlos Lemos de seguir convocant el Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu per la dissolució de la Penya, un guardó amb una antiguitat de més de 40 anys.

Margarida Xirgu | © Fons CDMAE.

El compromís de l’ADB de mantenir viu el premi implica també la seva promoció i tot allò que envolta la figura de la Margarida Xirgu. Per això i en connivència amb l’Ajuntament de Molins de Rei, altres institucions i moltes persones que s’han ofert a participar voluntàriament, de nou volem homenatjar l’actriu en aquest 50è aniversari.

En impulsar aquest homenatge cal preguntar-nos si continua tenint sentit mantenir la memòria d’una actriu que, per a les noves generacions, els queda molt llunyana i  fins i tot anacrònica. Creiem que sí, perquè La Xirgu (1888-1969) no només fou una actriu de talent sinó també una dona compromesa amb la llibertat que requereix exercir l’art del teatre.

Margarida Xirgu va marxar de gira a Amèrica poc abans que esclatés, com deia Joan Oliver, la Guerra d’Agressió, i ja no va tornar mai més. L’assassinat del seu amic Federico García Lorca la va horroritzar i va entendre que a Espanya ja no hi hauria llibertat, la llibertat que necessitava per expressar el seu art. Per això va decidir exiliar-se i continuar fent teatre lluny d’Espanya, lluny de Catalunya. Per aquesta raó hem volgut incorporar els mots LLIBERTAT i EXILI en aquest homenatge que ara li retrem, dues paraules que en aparença sembla que es contradiuen, però que malauradament, i avui dia bé que de nou ho constatem, estan ben unides quan la llibertat d’expressió és amenaçada i menystinguda.

Però també volem significar la força de la dona que es va fer visible, no només com actriu, sinó també com a empresària, promotora de dramaturgs i pedagoga. La seva visió del teatre anava més enllà dels escenaris i transcendia al món polític i social. Malauradament, el problema de la visibilitat de les dones continua existint, i és per això que recordar la Margarida Xirgu continua essent per a molts de nosaltres un deure grat, i tot un honor.

 

Podeu consultar la informació dels actes en aquest enllaç.