La vida de Francesc Torres, objecte a objecte

12.03.2018

Quan els antropòlegs forenses descobreixen un cos, majoritàriament només hi troben ossos. A partir d’aquí han de reconstruir tota la història amagada darrere aquells vestigis. El mateix passa amb la instal·lació que l’artista Francesc Torres exposa al MACBA: a partir de 3.500 objectes col·leccionats al llarg de la seva vida, se’ns incita a reconstruir la seva història personal. Una història que, en certa manera, pot ser la de tots.

Vistes de l’exposició “Francesc Torres. La campana hermètica. Espai per a una antropologia instransferible”, 2018 | Foto: Miquel Coll

La campana hermètica és el nom de la instal·lació que l’artista Francesc Torres dóna al MACBA. I diem “dóna” perquè, tot i que des d’ara i fins l’11 de setembre l’obra estarà exposada, després passarà a formar part de la col·lecció del Museu. Aquest és el primer pas d’un procés que fa temps que el MACBA i l’artista porten entre mans, perquè ell amb 70 anys vol assegurar-se que les seves obres es conservin en algun lloc: “Havia de començar a pensar en el futur de tot el meu llegat”, assegura.

I el llegat de Torres és ampli, perquè porta des que és petit recol·lectant objectes de tot tipus. “Vinc d’una família de recollidors”, destaca. I la instal·lació en qüestió ho demostra. Es tracta d’uns andamis plens de petites relíquies: records de tota una vida i també anteriors, perquè Torres és un artista amb molta consciència històrica i les seves obres tendeixen a fer referència a moments com ara la Guerra Civil Espanyola.

Torres no va anar a la guerra, però se sent profundament marcat per ella: “Tot i que la guerra va acabar nou anys abans que jo nasqués, en vaig sofrir les conseqüències”, explica, “crec que d’aquí ve el meu interès per la història: per la necessitat de compensar”. A La campana hermètica. Espai per a una antropologia intransferible hi trobem aproximadament un 80% dels objectes que l’artista porta tota la vida col·leccionant: cotxes en miniatura de quan era petit, revistes que el feien somiar amb un món acolorit lluny del gris franquisme, restes trobades en el terreny on va tenir lloc la batalla de l’Ebre, i un llarg etcètera.

Aquesta és la història de Francesc Torres i així ens l’ensenya: desgranada a trossets, conformada a partir d’objectes que també compleixen la funció d’útils pedagògics i que transmetien certs models de comportament, com ara una visió concreta del gènere, de la història o dels colors de la pell. El conjunt esdevé la matèria primigènia del seu art i posa de manifest el potencial simbòlic i la capacitat d’originar pensament abstracte que tenen aquests objectes. La instal·lació se suma a una sèrie de mostres que últimament situen Francesc Torres en l’actualitat artística de la ciutat: va fer fa poc l’exposició La capsa entròpica al Museu Nacional i la Què en sap la història, de mossegar-se les ungles? a l’Arts Santa Mònica.

En aquesta última, per cert, l’artista multimèdia va col·laborar amb el pintor Santiago Ydánez, de qui també veiem una pintura junt a l’entrada de La campana hermètica. L’obra representa una de les fotos de la Conferència de Ialta de 1945, i inclou la figura de Francesc Torres entre Nabokov i Stalin, encara que ell no fos allà i ni tan sols hagués nascut encara. Una imatge per contextualitzar una exposició que ens demostra que la història, tan individual com col·lectiva, es conforma a partir de petits detalls.