La vasta fidelitat d’Eduard Olivella

10.12.2018

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) presenta una mostra de l’arxiu personal que el fotògraf barceloní Eduard Olivella va cedir-li l’any 2105. Un fons composat per més de 50.000 fotografies que cobreixen la seva activitat professional.

Eduard Olivella | Foto Mario Vilar

L’AFB manté una vegada més la seva política de conservar i difondre els fons fotogràfics que li arriben a través de donacions o cessions temporals. Una pràctica que permet al públic no especialitzat conèixer i gaudir de l’obra de bons fotògrafs que d’altra manera quedarien ocults en els seus arxius. Així, temporada rere temporada, la sala d’exposicions, situada a l’entrada de la seva seu al Convent de Sant Agustí, ofereix la mostra de donants destacats i n’edita un magnífic catàleg.

En aquest cas parlem del fotògraf Eduard Olivella que va cedir un fons de 50.000 negatius que cobreixen la pràctica totalitat de la seva carrera professional durant el període 1972-1996. L’exposició presenta unes 100 fotografies però s’ofereix també una mostra més àmplia de l’obra, amb 160 imatges més de l’autor que es poden veure en dos quioscos digitals interactius situats a la sala expositiva i en una vitrina que mostra material complementari.

Llicenciat en Història de l’Art, Olivella pertany a una generació de fotògrafs que varen aprendre l’ofici a partir d’una càmera i molta pràctica, sovint en companyia d’un grup d’amics que compartien la mateixa afició; eren aquells uns temps en què la fotografia havia entrat molt tímidament en el terreny acadèmic i l’auto formació era la norma més habitual. El fotògraf procedia d’una família molt vinculada als sectors culturals de la societat barcelonina i això va fer que des del començament el món de l’art i de la música fossin els seus camps de treball més habituals. D’aquí el títol de l’exposició, “Documentant Cultura”, que s’ajusta molt bé al seu contingut.

Entrant en el perfil professional d’Olivella cal dir que va començar la seva trajectòria fotografiant esglésies romàniques, que acabarien convertint-se en una col·lecció de postals, i fent fotografies de sessions de jazz al Hot Club de Barcelona. A començaments dels 70 s’inicia en el món de l’art plàstic amb les seves col·laboracions amb el Museu Marés i el Museu d’Art de Catalunya. Una especialitat que consolidaria amb la seva feina al Museu Picasso i sobretot a la Galeria Maeght per la que treballaria durant més de vint-i-cinc anys, fins al seu tancament. En aquesta darrera col·laboració va dedicar una especial atenció a les inauguracions d’exposicions, que ens ha deixat una nombrosa galeria de retrats de personalitats del món de l’art i la cultura d’aquells anys. Hi reconeixereu personatges com Brossa, Alfaro, Ràfols Casamada, Tàpies, Castellet, Portabella, Corberó, Alberti, Tarradellas, Català Roca o Maspons.

Joan Brossa i Antoni Tàpies a la Galeria Maeght, durant la inauguració d’una exposició de pintures d’Antoni Tàpies. el 12 de desembre de 1978 Foto: E. Olivella

Però, com es pot comprovar pel material exposat, Olivella era un fotògraf tot terreny, que conreava molt camps. La música era un d’ells. Així, va treballar com a fotògraf al Palau de la Música entre els anys 1973 i 1976 i d’aquell període n’han quedat també imatges de grans figures, tant de la música clàssica com del jazz, que es presenten en una de les altres seccions de l’exposició. És un plaer veure les seves captures de músics com Ray Charles, B.B. King, Dizzy Gillespie o Miles Davis o de figures de la talla de Caballé, Rubinstein, Menuhin, Rostropovitx o Baremboin. També hi trobareu fotografies del món de la música més popular o la dansa que despertaven el seu interès i que va cobrir en molts altres espais.

I finalment, un altre dels camps en els que va treballar va ser en el de Foto Fixa dels rodatges cinematogràfics. Una especialitat, malauradament gairebé extingida avui per la revolució digital. En aquella època el fotògraf era un auxiliar imprescindible, tant en les tasques de rodatge com en les de difusió i publicitat posteriors. Va treballar entre d’altres per a directors com Vicente Aranda, Gonzalo Herralde i sobretot per a Bigas Luna que el considerava un col·laborador inestimable.

En tots els treballs que s’exposen, la majoria en blanc i negre, s’hi pot apreciar una estètica i una composició netes, clares, sense artifici ni complicacions com es correspon a una finalitat de caràcter divulgatiu Cal tenir en compte en aquest sentit que l’exposició es concentra en el material objecte de la donació i aquest correspon exclusivament al material d’encàrrecs professionals. Per això correm el risc d’oblidar altres facetes d’una personalitat fotogràfica molt més polièdrica del que pot semblar; convé, per tant, fer-ne un breu repàs una mica més ampli.

Diguem d’entrada que Olivella, a part de tenir obert un estudi professional propi, va mantenir des del començament una estreta relació amb un seguit de fotògrafs amb qui va compartir il·lusions i experiències fotogràfiques innovadores molt diverses. Aquest grup reunia un seguit d’autors que practicaven el que s’ha anomenat Fotografia creativa i d’ell formaven part noms com Fontcuberta, Esclusa, Rivas, Freixa, Rigol, Úbeda, Garcia, Laguillo, o Guillumet, entre d’altres. En vàrem parlar abastament des d’aquestes pàgines arran de l’exposició “La fotografia creativa a Catalunya, 1973-1982)” que es va celebrar fa pocs mesos amb gran èxit de públic a La Virreina i també del llibre catàleg que amb el mateix títol es va publicar poc després.

Loidana amor, un furt entretostemps. Foto E. Olivella

 

Amb aquests companys Olivella va participar activament en exposicions col·lectives, va assistir a certàmens internacionals i va organitzar trobades tècniques de fotografia com la de les Jornades Catalanes de Fotografia, en l’àmbit del Congrés de Cultura Catalana de l’any 1980, de les que en va ser escollit President.

En aquest terreny es poden veure alguns exemples del seus treballs a la pàgina web Fotografia a Catalunya que permeten valorar aquesta dimensió més creativa. I per aprofundir-hi encara més es pot consultar la seva Pàgina web on trobareu una síntesi de la seves creacions més personals.

D’altra banda cal esmentar també la seva tasca pedagògica, perquè durant molts anys va ser professor a l’Institut Fotogràfic de Catalunya on des del 1977 al 1998 va donar classes de les assignatures d’Història i Crítica de la Fotografia primer i de Fotografia i Art Contemporani més tard. També va exercir com a professor a escoles tan prestigioses com Bau, Elisava o la Politècnica de Catalunya.

Tot plegat configura una dilatada trajectòria professional i una rica personalitat molt apreciada en el món fotogràfic barceloní com ho prova el fet que el dia de la inauguració de l’exposició varen ser moltíssims els fotògrafs de la seva generació que hi varen acudir per acompanyar i donar suport a Eduard Olivella.

Respon a Roger Olivella Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris