La Vanguardia reacciona davant Sánchez Piñol

1.03.2015

Aquest diumenge La Vanguardia no ha publicat l’article quinzenal de Sánchez Piñol, tal com esperàvem aquells que, diumenge sí diumenge no, ens llevem d’hora per anar al quiosc a comprar el diari. Avui a can Godó regalaven un curs d’anglès, però l’article de Sánchez Piñol no ha sortit. La indignació es va fer sentir a les xarxes socials. Aquest dilluns el director de La Vanguardia, Màrius Carol, no ha donat cap explicació a la tertúlia de RAC1. 

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol

L’últim article de Sánchez Piñol, publicat ara fa quinze dies, va sortir amb una setmana de retard sobre el calendari previst perquè el director de La Vanguardia, Màrius Carol, va dir, en declaracions a Rac 1, que un article molt urgent sobre l’Estat Islamic havia hagut de passar al davant per motius d’actualitat. L’article de Sánchez Piñol, titulat Sí al Museu Militar!, era un article irònic sobre la necessitat de refundar el museu militar a Barcelona. De la inquietud que es va generar en aquell moment, en vam parlar aquí.

És estranya aquesta alteració de la periodicitat, atès que fins ara l’autor de La pell freda havia publicat els seus articles quinzenals amb una puntualitat suïssa, però el bon criteri d’un director sempre passa per davant.

La Vanguardia no va publicar l’article de Piñol fins una setmana més tard, el 15 de febrer. I no va trigar gaire a publicar-ne un altre per rebatre les posicions de Sánchez Piñol. El dia 19 de febrer, Francesc Granell, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, obria foc al mateix diari amb un article (punxeu aquí) en què afirmava que el posicionament de Sánchez Piñol sobre un futur museu militar a Barcelona era molt desafortunat: “L’exèrcit espanyol participa avui en moltes missions de pau i en missions humanitàries de les Nacions Unides i de l’OTAN. Parlar de barbaritats del passat és negar que el concepte modern de seguretat exigeix disposar d’un exèrcit modern i defensor dels nostres valors”, sostenia Granell.

I ahir mateix, Sergio Vila-Sanjuán, a l’editorial del Cultura|s, suplement cultural del diari, defensava la noció que Barcelona dediqués un espai a la seva història militar, afirmant que el museu de Montjuïc li havia estat molt útil mentre es documentava per escriure la seva novel·la Una hereva de Barcelona. Vila-Sanjuán també proposava que els fons del Museu de Catalunya s’integressin al Museu d’Història de Catalunya, “sempre que aquest optés per seguir una línia museogràfica menys tendenciosa que la desplegada fins ara”.

El director del diari no ha volgut donar cap explicació fins ara i Sánchez Piñol ha anunciat finalment des del seu mur de facebook que deixava de col·laborar-hi. Finalment Núvol ha publicat l’article censurat amb el permís de l’autor. El podeu llegir aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Censura pura i dura!……Els que estem a la seixantena i més, aquests dies estem de conya amb el nou pla de rejoveniment encetat pel l’estat, l’esglesia, els mitjans. Tornar als vint anys i tornar a lluitar per aconseguir les llibertats més bàsiques , malgrat tot, rejoveneix. És trist, però…

  2. Per si serveix d’alguna cosa, crec que l’editorial del Marius Carol, del mateix dia diumenge 15 de febrer ja dóna algunes pistes de què pensen a LV del Sánchez Piñol

  3. D’un diari que fa un article sobre van Gohg i li posa VICENT, què es pot esperar; bé, sí, haurien de posar, aprofitant ‘lo caloret’: VICENTET.

    • Perdó, estic pitjor que LV, volia dir Vincent van Gogh. Alguns quan ens equivoquem mirem de corregir-nos.

  4. Hauriem d’exigir que l’administració (que representa que ha de vetllar i administrar els recursos públics dels ciutadans) retirin les subvencions a La Vanguardia. Crec que la majoria de ciutadans no paguem impostos per subvencionar diaris que censuren i ataquen escriptors respectats. Aprofito per dir que la versió catalana de La Vanguardia (que ens costa una milionada) és una versió traduïda. Als catalans no ens cal que ningú em tradueixi res de l’espanyol, estem obligats a dominar-lo.